‘Quid pro quo' en verd

Fa temps que els paradigmes econòmics es reformulen i ara quan parlem de ser competitius, també parlem de treballar en xarxa perquè els recursos (matèries primeres, peces o serveis) que a una empresa li sobren, puguin anar a una altra que els pugui necessitar.

Vallès Circular és una estratègia que 29 entitats del Vallès Occidental (patronals, ens locals, centres tecnològics) endeguen per promoure el partenariat col·laboratiu en economia verda, és a dir, assajar el model en què materials, productes i serveis són dissenyats per durar i tornar a entrar en la cadena de valor industrial, amb el benentès que el que del recurs que un pot malbaratar, un altre en pot treure profit.

Com explica Teresa Zamora, cap d'Emprenedoria i Empresa del Consell Comarcal del Vallès Occidental, aquesta iniciativa respon al fet que “al territori havíem detectat un interès per part d'empreses i entitats de treballar en termes d'economia circular”. De fet, en aquest marc territorial ja hi ha empreses que duen a terme la seva pròpia proposta en economia verda -vegeu la columna central- i algunes administracions han concretat els seus projectes, com és el cas de Terrassa, amb el seu Projecte Estratègic d'Economia Circular i Simbiosi Industrial de Terrassa i o l'estratègia conjunta en simbiosi industrial que estan duent a terme Barberà del Vallès, Sabadell i Sant Quirze del Vallès. En tots dos casos, es fan prospeccions per cercar oportunitats en economia circular. Cal dir que la Generalitat també té el seu pla en economia circular, que es concreta en subvencions específicament adreçades al foment de l'economia circular, que poden arribar a un sostre de 30.000 euros.

Un dels eixos de Vallès Circular, com comenta Zamora, és que la innovació sigui la pedra angular: “Cal anar incorporant tecnologies avançades, i és aquí on entren en joc centres tecnològics com el Leitat o els de la xarxa Eurecat, i institucions acadèmiques com l'ICTA-UAB, UPC o ESDI, perquè facin recerca per a l'empresa.”

Aquest interès per l'economia verda, aclareix Zamora, té a veure amb el fet que “per a les empreses la gestió de residus és cara, així que pot resultar interessant entrar en circuits d'economia circular per estalviar”. Amb tot, l'economia circular com a filosofia no és tan coneguda com s'escauria, i per això, “atès que el coneixement del concepte és limitat, moltes empreses les hem anat cercant des de la xarxa de Vallès Circular”.

A banda de crear cercles de col·laboració profitosos entre empreses, la intenció de Vallès Circular és prendre's l'economia verda com “un plec de sectors econòmics emergents que poden crear nous llocs de treball.

La xarxa és prou conscient que allà on més cal promoure el nou paradigma és en l'univers de les pimes. Com reconeix Teresa Zamora, “el repte és important pel volum que suposen i per la complexitat del seu cas. Els costa percebre tot el benefici que els pot aportar l'economia circular, sobretot si han d'invertir”. És per això que la xarxa té com a tasca principal detectar les limitacions de les pimes a l'hora de tirar endavant la seva pròpia estratègia d'economia verda. En aquest sentit, perquè Vallès Circular hagi començat a caminar amb certes esperances d'èxit ha estat fonamental que les patronals del territori (Centre Metal·lúrgic, Pimec, Cecot, Cambra de Comerç de Terrassa, Gremi de Fabricants) tinguin fe en el nou paradigma.