‘Neobanks’, servei financer sense lligams
Els ‘neobanks’, des del seu origen digital, ofereixen diversos serveis i productes a l’usuari, tot competint en cost i oferint una millor experiència a l’usuari
Distribuir productes d’altri és una vocació típica dels ‘neobanks’
De moment són només l’avançada d’un futur que inevitablement arribarà, però ja són en boca de tothom: els anomenats neobanks, bancs digitals equipats amb una tecnologia disruptiva i que col·loquen el client al centre de les finances, exposen cap a on transita el sector financer, en què, cal tenir-ho en compte, el 40% dels usuaris ja demanen els serveis de la banca digital.
Tot i no haver depassat la seva fase pionera, els neobanks ja tenen variacions diverses. Així, a l’Associació Espanyola de Fintech li agrada distingir entre neobanks, que farien servir la llicència d’una altra entitat financera per proveir de serveis a l’usuari, de forma més usable i barata; challenger banks, que tindrien llicència, però una identitat genuïnament digital, i el banking as a service, format per empreses que, tot i no tenir marca comercial, posseeixen una tecnologia innovadora que subministren als bancs.
N26 és un challenger bank alemany que ja opera per tot el vell continent i que des de fa uns mesos ja està desplegant la seva tasca comercial a l’Estat espanyol. Pel seu director general, Francisco Sierra, el tret distintiu d’aquesta nova banca, respecte de la de generacions passades, és que “no arrossega un llegat de servidors antics, de tecnologia desfasada, ja no hi ha problemes històrics”. Amb els comptes dels clients dipositats al núvol, tenim un entorn “en què no hi ha sucursals, ni un organigrama gegantí. És d’aquí d’on obtindríem el marge per sostenir el negoci”.
Reclams.
Per Guillermo Vicandi, CEO de Bnext, neobank que opera amb la llicència de l’entitat de diner electrònic Pecunpay, “avantatge en preu i oferir millor experiència són dues coses que van unides”. Efectivament, “el procés digital ha de ser feliç per a l’usuari, semblant al que té, per exemple, quan entra a Instagram, al marge que puguem oferir millors preus”. El compte de Bnext està concebut perquè l’usuari pugui controlar altres comptes propis, de bancs convencionals, de forma intuïtiva. Òbviament, el futur serà de convivència entre el nou i el vell, però sembla clar que el que està naixent tindrà els seus efectes en el que no acaba de morir, i, com diu Francisco Sierra, “els bancs hauran de ser una plataforma oberta, que no lliga els seus clients”.
Esperar lleis més laxes
Amb tot, al nostre entorn financer li falta molt recorregut per arribar als nivells que la banca fintech ha assolit en països com ara el Regne Unit. Com diu Vicandi, “ens faltaria una legislació semblant a la que hi ha allà, en què hi ha una zona de proves per on ha de passar l’aspirant a neobank, i un cop superat el test ja pot operar, sense que calgui llicència”. En entorns com Holanda, s’obre la possibilitat d’aconseguir llicències bancàries, però el volum de negoci del banc ha de ser proporcional a les seves dimensions en recursos. Per a l’enlairament dels neobanks ha estat cabdal la directiva PSD2, que dona accés a tercers a la infraestructura de dades dels bancs, perquè puguin emergir aquestes noves opcions de serveis financers. En el futur, segons Vicandi, dins d’un marc general de convivència entre les noves propostes i la tradicional, fàcilment assistirem “a adquisicions d’aquestes noves plataformes per part dels neobanks, per tal d’apropiar-se de la seva tecnologia i del seu equip d’experts”. I altres neobanks, precisament per preservar la seva independència, poden optar per anar a borsa, esdevenir una mena de nou ING. De fet, la sortida a borsa és un dels propòsits de futur de Bnext.
En tot cas, segons assenyala Vicandi, és clar que, si més no, la seva influència serà gran: “Els bancs ja es veuen obligats a ser més transparents davant el seu públic potencial i treballar el concepte blockchain i no intentar lligar els clients de peus i mans.” Efecte fintech: ja podem veure com Bankia ven hipoteques sense intentar creuar-les amb la venda d’altres productes financers.