Es parla de transformació digital que es caracteritza per un increment de l’acceleració del canvi i de la innovació. I això fa que les empreses, els professionals i les persones en la seva vida quotidiana hagin de canviar el seus comportaments. I és revolucionari, no és un canvi qualsevol. És un canvi d’era. Tots els sectors estan transformant els seus models de negoci i això implica que els seus professionals i directius han de canviar molt ràpidament. I els que no ho puguin fer, estaran fora del mercat de treball.

A tots. No importa la professió que tinguis, és molt probable que canviï radicalment i si no estàs preparat per assumir aquest canvi, et quedaràs fora. I això és molt urgent i greu pels directius. Per exemple, si en una empresa de mitjans un periodista es queda una mica desfasat, no passaria res; ara, que els directius no comprenguessin cap on va el mitjà probablement el faria desaparèixer en poc temps.

El cervell humà no està preparat per canviar. Li agrada estar en una zona de confort i que el canvi sigui gradual, no disruptiu. Ens han educat per estudiar una cosa, treballar-hi i jubilar-nos-hi. Ningú ens ha explicat que hauríem de fer potser quatre o cinc professions. Ningú ens ha ensenyat a aprendre. Si el nostre cervell i els nostres hàbits no estan preparats per aprendre tan ràpidament, els canvis ens faran por.

La gent intel·ligent copia. La gent molt intel·ligent copia i millora. Les idees cada vegada van més de pressa i qualsevol cosa que es faci i sigui una mica diferent serà copiada, inclús millorada. L’única manera de tenir un avantatge competitiu sostenible és estar contínuament innovant, copiant o millorant la còpia d’altres. Això és obligatori per a qualsevol professional i qualsevol empresa i implica que altres faran el mateix.

Cada vegada és més competitiu, més complex. Hi ha estudis que diuen que al 2027 hi haurà més freelance que persones assalariades. Molts dels nostres fills, companys o nosaltres mateixos, acabarem sent professionals liberals i no hem estat preparats per això. Has de tenir característiques diferents, no solament en tecnologia, també has de tenir competències com pensament crític, aprenentatge continu, capacitat de resiliència de canvi, etc.

El problema és que pensem que les nostres professions són més o menys contínues, i això no és cert. I òbviament tant les empreses com els professionals que no incorporin ràpidament aquesta disrupció, les noves tecnologies o que no entenguin els nous entorns laborals, no tindran gaire èxit laboral.

Probablement és ser feliç, i això vol dir que treballa en el que està vinculat amb el seu propòsit. No té res a veure amb el que guanyes o si ets molt reconegut. Entre els nostres directius hi ha una epidèmia d’ansietat, d’estrès. Hem viscut una crisi molt important, i per sostenir el teu rol has de treballar més que ningú. I estar estressat afecta la salut i la teva capacitat emocional per afrontar el canvi o l’adaptació. Tenim molta gent aparentment amb èxit, que no és capaç d’adaptar-se bé als canvis perquè té problemes d’estabilitat emocional.

Un professional productiu és un professional equilibrat emocionalment, i treballar moltes hores no sempre és compatible amb això. S’ha de buscar l’equilibri personal, perquè si no ho estàs emocionalment i no ets productiu, pots tenir èxit durant un temps, però no tens les bases cerebrals adequades per adaptar-te al canvi, per entendre, per tenir empatia i per a la relació humana, que és la base d’un directiu.

La gent que realment és feliç amb el seu treball és perquè pensa que està fent alguna cosa que té un propòsit, alguna raó de ser. Els bons líders, a més d’establir els objectius, els enllacen amb aquesta part espiritual de la gent i seran molt més efectius si lliguen objectius professionals i personals. Per això els somnis, que sembla que estiguin fora de l’àmbit empresarial, en realitat són molt importants. El líder és aquell que és capaç d’innovar constantment, de mantenir resultats a llarg termini i per això has de gestionar les emocions de les persones.

Un directiu que no sigui capaç d’adequar-se als canvis, no seria un gran problema per a l’empresa, seria la seva destrucció! I com pots adequar-te? Has de invertir molt temps a aprendre, a observar què està passant fora, a copiar, a veure cap on van les tendències i a canviar les teves aptituds, coneixements i el que saps fer.

Hauríem de parlar millor de reinvenció, que té un component emocional de canvi d’hàbits, de forma de pensar, de paradigmes o de valors, que va més enllà d’aprendre coneixements. Es tracta de canviar el que és la feina per tu, com t’hi relaciones, quin és el teu rol professional, si has d’anar a treballar o no, si has de ser freelance, etc. És més profund que aprendre coses. És resiliència, la teva flexibilitat enfront el canvi. Aquesta seria la competència número 1 de qualsevol professional del segle XXI.

Un periodista abans anava a un treball, seia en un lloc, de vegades anava fora, tenia un salari a final de mes i una sèrie de professionals al costat que li feien determinades feines. Probablement ara treballa a casa seva, per a diferents mitjans, ha de ser multimèdia, ha d’entendre conceptes que no existien fa 4 o 5 anys, i a més de redactar la notícia, ha de pensar en termes com “col·locar-la perquè tingui èxit en xarxes socials”. I potser el seu èxit estigui més lligat a la seva influència. La seva professió, en realitat, ha canviat i la majoria dels periodistes no seran capaços de fer aquesta transició perquè primer la negaran, no els agradarà.

Aviat el 50% dels professionals seran freelance, estaran en un mercat i per tant les seves marques professionals seran molt importants. I els que vulguin ser influents hauran de tenir una veu potent a les xarxes. Des de fa anys el social networking ha estat un dels principals factors d’èxit per a qualsevol professional, però ara s’ha multiplicat. Aquest 50% que està al mercat s’ha de buscar cada dia la feina, han de ser grans venedors i les xarxes socials són bàsiques en això.

La intel·ligència artificial no és un petit canvi. És el canvi. L’equivalent a la roda, el foc o l’electricitat. És un conjunt de tecnologies, un paradigma tecnològic que ho canviarà tot, la feina i la vida en general. Hem de tenir consciència que ens enfrontem a tecnologies absolutament noves que canvien el que és un ésser humà, el que és social i serà positiu o negatiu... però hem de vigilar perquè pot tenir conseqüències inesperades.

No gaire. La majoria veuen el cap de setmana com l’alliberació, i aquests anys de crisis, han ajudat a fer que la gent encara estigui més congestionada emocionalment. El treball és un estímul intel·lectual per a molt poca gent. Hi ha una millenialització dels valors: ser més feliç en el treball, donar-li més importància, cada vegada afecta més gent que no és millenial. Cal recordar que som més desgraciats si el nostre treball no ens recompensa emocionalment.