“Moltes persones van a treballar amb un ‘personatge’ que no són elles realment”

Som éssers energètics que estem compostos d’energia femenina i energia masculina. La societat ha basculat dràsticament cap al predomini de l’energia masculina i no deixem espai perquè l’energia femenina que habita en nosaltres es manifesti. Vivim en aquest desequilibri que moltes vegades el que fa és que no puguem expressar el nostre màxim potencial ni mostrar-nos d’aquella manera que ens agradaria, i tendim a ser una mica menys feliços del que podríem ser.

M’he passat 30 anys dedicada a la internacionalització de les empreses en diferents bancs. El contacte diari amb persones de diversa procedència i de maneres de fer molt diferents m’ha portat a pensar què fa que les persones ens comportem d’una manera o una altra, que uns equips siguin d’alt rendiment i altres no. I he passat a posar a disposició de les persones tota aquesta experiència, a veure si puc contribuir a generar organitzacions on s’estigui una mica millor.

Estem immersos en la revolució de la consciència. Hi ha una incongruència entre el nivell d’evolució de consciència de les persones quan estan en el seu àmbit personal i quan estan en el professional. Dintre de les organitzacions no hi ha gaire espai perquè es puguin manifestar de la mateixa manera. Portem un personatge i, quan ens vestim per anar a treballar, connectem amb una sèrie d’actituds i valors diferents de la vida professional. Moltes persones, quan van amb pantalons curts i samarreta, són molt més capaces de connectar amb els seus sentiments i les emocions que quan van amb vestit i corbata.

Permetre que dins les organitzacions s’expressi l’energia femenina. El que proposo és feminitzar les empreses, que hi hagi més espai perquè es manifesti la part femenina d’homes i dones. Aquesta és la feina que s’ha de fer: contribuir que cada vegada hi hagi més aquesta consciència. No és només un tema que hi hagi més dones en els càrrecs directius, sinó que hi hagi més característiques pròpies del que és femení en els càrrecs directius.

La part masculina connecta amb l’hemisferi esquerre: la lògica, la decisió, la força i la capacitat d’entrar en acció. L’hemisferi dret connecta amb la femenina: la creativitat, la intuïció, la sensibilitat, la capacitat de treballar en equip o fins i tot la comunicació. Si predomina més l’hemisferi esquerre sobre el dret, estem desequilibrats. I quan ho estem no ens sentim tan bé, no tenim accés a les nostres emocions i fa que ens estimem una miqueta menys, perquè no connectem amb nosaltres mateixos.

Hi ha un culte al cos, que està bé perquè l’envàs l’hem de tenir ben cuidat, però crec que dins d’aquest cos hi viu alguna coseta més, que és el bé més preuat que tenim, que li podríem dir ànima o qualsevol altra expressió, i això ens costa molt més cuidar-ho. Al final, si ens posem a pensar, és més habitual que busquem coses que no fem bé que no pas coses que sí que fem bé.

En organitzacions que permeten connectar molt més amb el propòsit autèntic de l’empresa. Fa poc vaig anar a Madrid a fer unes classes que parlaven d’ètica i en concret del perdó dintre de les organitzacions. Això no és habitual i em va semblar que alguna cosa està canviant.

Els diners són una energia que s’ha d’utilitzar bé. Quan poses el focus només en la seva consecució, deixes de banda moltes coses. Tens beneficis econòmics quan generes autèntica riquesa per a les persones d’una organització. Per exemple, crear les condicions suficients perquè es puguin desenvolupar, permetre que els que van al seu lloc de treball amb un personatge el puguin deixar fora i desenvolupar-se dintre de la companyia com realment són. Quan es manifesten d’aquesta manera, el potencial que arriben a mostrar és molt superior i la contribució i el compromís que tenen amb l’empresa ho són també. Si hi ha compromís, potencial que es desenvolupa, automàticament això es tradueix en rendibilitat.

L’autenticitat és la paraula número 1 de tot aquest projecte. Estem una mica farts de propostes que no tenen res sòlid al darrere. Aspirem que una empresa sigui el que diu ser, que no només siguin polítiques de màrqueting, sinó que hi hagi una proposta que realment afegeixi valor. Que les persones, els líders, els companys, siguin realment autèntics, que mostrin les seves fortaleses i debilitats, perquè tots en tenim i les hem d’acceptar.

Equilibrats. Cal que tinguin les capacitats més mecanicistes, corresponents a l’hemisferi esquerre: lògica, ser racionals, la capacitat d’entrar en acció, però que s’equilibrin amb les altres: ser més sensibles, empàtics, tolerants, tenir la capacitat de comunicar. Un gran dèficit en general és la comunicació autèntica i des de la racionalitat no l’aconseguirem mai perquè una bona comunicació és quan tu connectes, en un altre nivell.

La sobrecàrrega de les persones que estan dirigint, les incerteses, la necessitat d’entendre què és allò que les envolta i quin és el camí que han de seguir. El que toca ara és saber navegar amb els paràmetres de la incertesa. Per poder fer una bona feina s’ha d’estar molt segur, centrat en si mateix i acceptar les àrees de millora o aquells punts en els quals no es tingui tanta força o habilitat desenvolupada. Per això els directius han de saber delegar, comptar amb les persones del seu equip, discernir entre la informació que ens arriba, què és el que importa i què no, però sempre des del centre, l’equilibri.

Blue és l’acrònim de balance, leadership, uniqueness i empowerment. És a dir, equilibri, lideratge, apoderament i autenticitat. Vol dir que les persones i les organitzacions hem d’aspirar a l’equilibri entre el que és masculí i el que és femení, entre el que és racional i és emocional, amb capacitat de liderar-nos primer a nosaltres mateixos per poder liderar els nostres equips.

Quan entro en una empresa, parlo amb les persones i prenc nota de les impressions que tinc, perquè quan hi tens més relació aquesta perspectiva la perds. Si després revises les notes, tens sorpreses, perquè és impactant aquella primera impressió de les persones i com arriba a encertar-la.

Si ets més racional que emocional pots practicar la flexibilitat, una característica femenina. Agafa un tema en què siguis absolutament intolerant, posa’t en el lloc de qui defensa la idea i busca arguments per defensar-la tu. Mira com et sents i segur que has fet una passa per ser una mica més flexible. Sigues generós, bondadós, dona les gràcies i practica el perdó quan toqui, però tant com puguis, perquè no estem gens acostumats ni a demanar-ne ni a ser perdonats.

De moment estic en aquest projecte i aquesta proposta que ens sembla que pot ajudar a contribuir a construir una societat que sigui una mica més habitable!