Gran angular

Multinacionals que deixen petjada

Models de treball creats al Japó, sistemes de negoci flexibles dels EUA i la rigorositat en el lliurament de les comandes d'alemanya han impregnat la cultura empresarial catalana.

El 92% de les empreses dels EUA a l'Estat són a
Catalunya
Les multinacionals alemanyes han enfortit l'àmbit industrial català

Actualment hi ha a cap a 6.500 companyies estrangeres amb presència a Catalunya, la qual cosa representa el 45% de les multinacionals que hi ha a l'Estat espanyol. Per volum, les més nombroses són les alemanyes, les franceses i les dels EUA.

A banda de la capacitat de creació d'ocupació i de la riquesa que han aportat al territori cadascuna d'aquestes, des de la seva particularitat, també han deixat una empremta cultural al teixit empresarial català.

El sistema d'organització just a temps japonès, l'aposta per un model de negoci flexible de les multinacionals dels EUA i un sistema de treball automatitzat de les alemanyes han acabat impregnant els proveïdors catalans i, per extensió, la cultura empresarial catalana. Així doncs, la combinació de l'adquirit i la collita pròpia ha estat clau per convertir Catalunya en el territori de l'Estat amb més obertura internacional.

Miguel Angel Heras, del departament d'Operacions, Innovació i Data Sciences d'Esade, explica que les exigències d'eficiència que les multinacionals han demanat als seus proveïdors han ajudat a preparar-les per a la internacionalització.

Catalunya té ‘feeling' amb els nipons

Amb l'instal·lació de la desapareguda Sanyo a principi dels 70, va començar una mena d'història d'amor entre la inversió estrangera japonesa i Catalunya. De fet, el 88% de les empreses nipones que s'han instal·lat a l'Estat espanyol ho han fet al Principat. Després de Sanyo han vingut fins a 180 empreses nipones, de les quals prop d'una trentena són inversions productives. “Catalunya ha fet molt bé la seva tasca, de captació d'inversió japonesa amb una feina de formigueta”, diu Amadeu Jensana, cap d'economia de Casa Àsia.

El gros de la inversió va arribar entre els anys 80 i 90, coincidint amb l'entrada a la UE, i les multinacionals d'aquest país es van sentir atretes per la localització de Catalunya com a pont per a vendre a Europa i van anant venint gegants com Nissan, Sony, Yamaha i Honda. La seva empremta en el teixit empresarial català, especialment el de la indústria auxiliar catalana d'automoció, ha contribuït a convertir-lo en un dels més eficients.

Com explica Amadeu Jensana, en termes generals la manera de reballar de l'empresa japonesa recolza en tres pilars, el treball a llarg termini, la fidelitat i una relació entre client i proveïdor estable. Aquesta cultura de treball l'ha exigida i contagiada entre els seus proveïdors locals.

La primera aportació que va fer a la cultura empresarial catalana va ser la filosofia del just a temps, que la va inventar Toyota als anys 80, un sistema de treball basat en l'eficiència que exigia a les seves empreses proveïdores locals i que han acabat assumint com pròpia. El sistema just a temps ja no és pot dir que és patrimoni únic de les multinacionals japoneses, l'han anat incorporant la gran majoria de grans empreses d'arreu el món, especialment en el sector de l'automòbil.

Posteriorment van inventar Kaizer, un altra metodologia més transversal que van portar les nipones i que gairebé segur que perviurà.

Tot i que la marxa de Sony i les automobilístiques van fer que a Catalunya quedessin entristits, la petjada ha qudat malgrat la seva sortida “la filosofia de treball japonesa va trobar un encaix fàcil en el model català de la feina ben feta”, explica Heras.

Els impulsors del canvi en la distribució

La proximitat ha estat irremeiablement un dels punts a favor de la inversió estrangera francesa. No només ocupa el segon lloc en la inversió estrangera a Catalunya, sinó que és el principal soci comercial de l'empresa catalana a fora de l'Estat.

La inversió estrangera francesa ha apostat sobretot pel sector de l'alimentació, i el món de la gran distribució, però també, tot i que no amb tant de pes, per les energies renovables i el sector químic.

Grans cadenes.

En el sector de la gran distribució alimentària les grans cadenes com Intermarché, Carrefour i Dia, en el seu moment, han contribuït a fer un canvi significatiu en el model de comerç i comercialització de productes alimentaris. La consellera delegada d'Acció explica: “El seu model de grans superfícies va marcar un punt d'inflexió en la distribució alimentària.”

Per altra banda, les empreses franceses que han tingut una llarga tradició en temes de regulació laboral han acabat traslladant-la aquí.

Ara bé, cada cop és més difícil estigmatitzar en un país unes determinades cultures a l'hora de fer negoci, perquè es globalitza el mercat però també com es fa negoci.

Contagiats per la gestió flexible i àgil

Les empreses americanes s'han forjat en un model de negoci basat en la presa de decisions àgil i amb poques barreres burocràtiques. Acostumades a treballar en sistemes de negoci flexibles, han exigit el mateix tarannà als seus proveïdors. Per això mateix, com expliquen en la Cambra de Comerç dels EUA a l'Estat espanyol, la seva principal petjada en el teixit empresarial català ha estat aquesta flexibilitat en el sistema de treball de l'empresa catalana.

Poc donades a batallar amb el model més burocràtic europeu, les empreses americanes han troba a Catalunya una aliada per un ecosistema d'empreses emprenedores a partir del qual poden accedir no només al mercat local sinó també al del nord d'Àfrica i del centre Europa. De fet, segons dades de l'últim informe de la inversió estrangera directa a Catalunya, el 91% d'empreses dels EUA que s'han instal·lat a l'Estat espanyol ho han fet a Catalunya.

La tipologia de la inversió dels EUA ha anat canviant de la mateixa manera que ho ha fet el seu model productiu. Si a final dels anys 80 el capital de la primera potència mundia que arribava a Catalunya anava dirigit sobretot a activitats productives, en els darrers anys la inversió s'ha centrat més en el sector tecnològic.

Un dels bucs insígnia ha estat la firma Hewlett Packard, que a Catalunya té la planta més gran a fora dels EUA i que ara està ajudant a més a que Catalunya s'afegeixi a la nova revolució de la indústria 4.0.

Un motor d'injecció per a la indústria

Les inversions alemanyes a Catalunya tradicionalment han ocupat el primer lloc en volum. Resulta difícil explicar la història de la indústria de Catalunya sense tenir present empreses alemanyes com la Basf, Bayer i Volkswagen. La rigorositat en els lliuraments ha estat una característica associada a l'empresa alemanya que s'ha anat difonent a tots els països en els quals ha invertit, i l'empresa catalana no n'ha estat cap excepció. Ara bé, com explica Nuria Betriu, consellera delegada d'Acció, si hi ha alguna cosa que s'ha d'agrair a les multinacionals alemanyes és que hagin contribuït, com cap altra, a enfortir l'àmbit industrial català i a connectar l'empresa amb el sistema educatiu. Per a la implantació del model de formació dual, les empreses alemanyes, amb una llarga tradició en el fet d'acostar la formació a les empreses, han estat unes grans promotores.

Si fem un repàs històric, l'aportació alemanya ha estat principalment productiva, especialment en tres sectors: automoció, alimentació i química. I la fidelitat, una de les seves particularitats, és el que explica el seu lideratge en inversió estrangera a Catalunya. “Es tracta d'una aposta creixent i demostra perquè any rere any les exportacions a Alemanya milloren”, recorda Betriu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.