Jugo a tennis. Sí, en quedem pocs. El pàdel s'ha anat menjant el terreny als clubs però continua sent l'esport amb què he crescut i m'agrada jugar-hi sempre que puc. I, d'acord amb això, l'utilitzo habitualment com a metàfora del món empresarial, com altra gent fa amb altres esports i experiències vitals. Va ser Timothy Gallwey qui va escriure l'any 1974 la guia definitiva per millorar el teu joc, The Inner Game of Tennis. Aquesta guia, malgrat el que pugui semblar, ha esdevingut bàsica en molt del que és el coaching actualment i per això avui en posaré un exemple que he viscut habitualment a la pista.

El tennis és un esport intens: és individual, és ràpid, els punts són curts i et permet corregir els errors a cada punt, joc i set, perquè mantinguis possibilitats de guanyar durant gran part del partit. És un esport, però, que no et permet perdre la concentració, perquè la mateixa durada dels punts fa que un error sigui fatal. I això, probablement, és el que fa que hi hagi descansos cada dos jocs. No és un problema només de cansament físic (qualsevol dels tennistes professionals actuals podria aguantar diversos jocs seguits) sinó mental. No és fàcil mantenir una tensió i una concentració tan elevada durant tant de temps. Els descansos entre jocs permeten agafar forces, però també permeten rebaixar la tensió de cara als dos propers jocs, per afrontar-los en plenes facultats mentals. Et sona?

A l'empresa, el dia a dia és seguit pel ritme setmanal, mensual i anual. Malgrat això, com a empresaris mantenim un ritme de descansos basat en els treballadors. El problema és que el joc a què juguem no és el mateix i que, probablement, hauríem de tenir els nostres ritmes propis. A més, tenim la sort que no s'ha regulat mai la feina d'empresari i, per tant, podem fer-ho nosaltres a la nostra mida. Com?

FEn primer lloc, entenent que no hi cap el concepte de conciliació de la vida personal i professional. Tens una sola vida, i tu la vius com vols.

FEn segon lloc, amb organització. Marcant objectius, tasques i terminis per assolir-los.

FEn tercer lloc, amb disciplina. Ningú no et vigilarà ni et demanarà responsabilitats quan et toqui fer una feina, per la qual cosa hauràs de ser tu mateix qui es manté al dia.

FFinalment, amb descansos. Com en el tennis, rebaixa la tensió aixecant el cap, bevent aigua i relaxant els músculs… també el cervell.

El tennis, pels que hi juguem, és un esport noble i apassionant; i és feina teva aconseguir que dirigir el teu negoci també ho sigui.