La principal conseqüència de la crisi econòmica iniciada el 2007 ha estat la llarga llista d'aturats, amb els efectes que això comporta. També hi ha un percentatge de gent que, malgrat mantenir el lloc de treball, se li ha abaixat el sou. En els dos casos, els parats i els que cobren menys, els haurà suposat problemes personals i familiars, però també té una relació directa amb la frenada del consum i, per tant, en l'alentiment econòmic. Un altre element que la crisi ha posat al descobert són les grans desigualtats socials, però sobretot un engrandiment de la bretxa salarial entre els que més cobren i els que menys ingressos perceben a final de mes.

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat una enquesta que contesten les empreses amb periodicitat quadriennal, que és de les poques fonts d'informació que existeixen sobre salaris a l'Estat i mostra que des del 2009 al 2014 (les últimes dades disponibles) tots els trams salarials han perdut poder adquisitiu. En aquest mateix període la diferència del salari brut anual mitjà entre homes i dones ha passat del 24% al 26%. I a més a més, en termes generals, el percentatge de variació entre el que cobren els directius i els empleats amb menys qualificació també s'ha incrementat, del 390% del 2009 al 418% el 2014.

És preocupant el fet que l'eixamplament de la bretxa salarial es continua produint els darrers trimestres tot i que el producte interior brut supera el 3%. Hi ha moltes veus que avisen que la política de salaris és un dels pitjors errors del capitalisme. Christian Felber, que va publicar el llibre L'economia del bé comú, un best seller a Àustria, Alemanya i Espanya, ho explica a bastament.

Davant d'aquest panorama hi ha una ofensiva de totes les parts implicades perquè s'augmentin els salaris, encara que, també, per mirar de reduir la diferència entre els que més cobren i els que menys remuneració perceben. L'administració, el món empresarial, patronals, sindicats i els aturats són parts imprescindibles per resoldre aquesta anormalitat. Si no es troba una solució es corre el risc que el mercat laboral espanyol s'assembli massa a l'asiàtic, caracteritzat pels salaris baixos, en lloc d'apostar pel model europeu, que busca millorar la competitivitat amb salaris justos. El govern català fa una crida decidida a afavorir les polítiques actives d'ocupació amb vista al futur per, així, poder millorar els sous.