Gran angular

Consens amb matisos al comerç

L'esborrany de la nova llei aconsegueix un ampli suport dels principals implicats en el sector, però encara conté punts que provoquen polèmica. La qualificació de municipi turístic i la regulació dels espais de degustació en són alguns

La liberalització horària ha suposat a Madrid perdre llocs de treball
Ser municipi turístic ha de ser quelcom més que doblar la població
Els negocis de degustació haurien de demanar una llicència doble
La llei dóna eines
al sector perquè pugui respondre
al nou escenari
Cal que el petit comerç faci un canvi de
mentalitat

El sector del comerç està a l'expectativa de la versió definitiva de la nova llei que es vol fer arribar al Parlament abans que acabi l'any i que regularà les seves activitats. En principi, hi ha un consens generalitzat del sector amb la nova normativa, però encara queden alguns serrells per pentinar, com els requeriments exigits als municipis per ser considerats turístics, la regulació de les anomenades activitats de degustació o la liberalització de les rebaixes, aspecte que, malgrat estar acceptat per la majoria d'actors del sector, no s'escapa de generar polèmica.

Després d'alguns anys de veure com es maquillaven les rebaixes sota diferents modalitats d'ofertes i de la insistència del sector per eliminar la temporalitat establerta, la nova llei de comerç de Catalunya les liberalitza definitivament. Deixarà d'existir l'obligatorietat de complir uns períodes determinats per realitzar-les i desapareix la comunicació escrita a l'Administració que ningú no podia obviar. A més, la nova normativa també preveu una ampliació del període d'obertura setmanal, que s'amplia de tres hores i passa de les 72 a les 75, encara lluny de les 90 hores que estableix la legislació estatal.

Segons el conseller d'Empresa i Competitivitat, Jordi Baiget, el que es pretén amb aquestes modificacions és “adaptar la llei als canvis que s'han produït en el mercat”, unes mesures que el sector feia temps que demanava.

Certament el mercat ha canviat molt en els darrers anys, i també la manera de comprar dels consumidors. La irrupció del comerç electrònic, trencant les barreres físiques i temporals, ha sacsejat el comerç. D'aquí “la necessitat de donar eines perquè els comerciants puguin competir en aquest nou escenari”, explicava Baiget fa uns dies davant d'un reduït grup de periodistes.

“Fa molt temps que diem i defensem la necessitat de tenir l'opció d'establir més períodes de rebaixes i més curts”, explica Àlex Goñi, president de Pimec Comerç, que confirma el consens de l'entitat en aquest punt. “Els petits comerciants no compren gènere per a rebaixes, com fan els grans, i la manera de donar sortida als seus articles és a través de les rebaixes. Si tothom complís la normativa i no es fessin rebaixes encobertes, no hi hauria cap problema, però si només són els petits comerciants els qui l'han de complir, aquesta esdevé una cotilla molt limitadora. Estem convençuts que el petit comerç hi sortirà guanyant.”

Pimec Comerç, amb més de 40.000 associats, creu que “l'objectiu era simplificar la llei i s'ha aconseguit bastant, i celebrem que reguli, determini, diferenciï i estableixi els requisits necessaris per a la venda en rebaixes, la venda en liquidació, la venda de saldos o la venda d'excedents o outlets”.

Emiliano Maroto, secretari general de l'Agrupació de Botiguers i Comerciants de Catalunya, no està d'acord que la nova llei faci desaparèixer els períodes de rebaixes. “En aquest punt no hi ha consens”, assegura, perquè “al petit comerciant li convé tenir un temps marcat per a les rebaixes”. Maroto també alerta que “és precisament als grans als qui els va bé tenir llibertat plena”. L'agrupació, fundada fa més de tres dècades, té gairebé 31.000 afiliats a tot Catalunya i espera poder reunir-se aviat amb el conseller per tractar aquest aspecte.

La transformació que està patint el comerç amb la irrupció de l'electrònic preocupa molt el sector. “L'arribada d'Amazon serà brutal”, alerta Goñi, “sobretot per l'entrada que ha fet en producte fresc”, tot i que també pensa que en aquest segment “potser seran les gran superfícies les que en sortiran més perjudicades”.

Més hores.

Pel que fa a l'augment del còmput d'hores setmanals, el president de Pimec Comerç no hi veu motiu de discussió. “Sobretot s'ha fet pel turisme”, assegura, alhora que destaca que tot i aquesta ampliació d'horari setmanal, a Catalunya encara s'està a molta distància del que marca la normativa estatal, que situa el màxim en 90 hores. En aquest sentit, Goñi recorda que la Comunitat de Madrid ja fa quatre anys que va liberalitzar l'activitat comercial i permet l'obertura les vint-i-qautre hores del dia durant tot l'any. Aquesta decisió, explica, “es va prendre en base a un estudi que assegurava que amb l'ampliació horària s'impulsaria l'ocupació en el sector i es crearien fins a 20.000 nous llocs de treball en quatre anys. A hores d'ara, a Madrid, el sector ha perdut 10.000 ocupacions”.

El punt de desacord de Pimec Comerç amb la nova llei se centra en la denominació de municipi turístic, que tenen llibertat per obrir gairebé tots els festius de l'any. “Fins ara, podien ser qualificats de municipis turístics aquells que tenien certa afluència de població forana, però també havien de complir amb altres característiques, com disposar d'establiments hotelers. Ara, la nova llei diu que només cal doblar la població. No hi estem d'acord.”

El gremi de restauració està especialment preocupat pel punt de la llei que regula l'activitat coneguda com a degustació i que diu que els establiments d'alimentació podran utilitzar fins a un 33% de la superfície comercial per servir menjar en el seu local. Roger Pallarols, director general del Gremi de Restauració de Barcelona, creu que aquesta activitat ja està regulada per altres normatives i que, per tant, simplement s'hauria d'aplicar el mateix barem a totes les activitats de restauració. Per a ell, “els establiments que ofereixen degustació haurien de demanar doble llicencia perquè si no la resta d'establiments de restauració estan competint en inferioritat de condicions”, i fins i tot qualifica la degustació com a “un cas de competència deslleial”. El gremi té previst reunir-se amb la conselleria a finals d'octubre.

“El nostre model de comerç està a punt de saltar pels aires. Els hàbits dels clients han canviat i hem de tornar a recuperar el client físic perquè si no acabarà segrestat per una central de compres”, alerta Goñi. Està convençut que en aquesta adaptació “es prendran comerços pel camí, però aquell que es prepari bé per a aquesta transformació té el futur assegurat”.

Més enllà de la llei.

Sashka Krtolica, professora del Centre for Retail Leadership d'EADA Business School, va més enllà dels efectes de la llei i creu que és vital un canvi de mentalitat en el sector del petit comerç.“Aquest món es mou de pressa i al comerç li cal molta llibertat per poder adaptar-se a les necessitats dels seus clients. Ha canviat molt la manera de comprar i ha de canviar la manera de vendre, i precisament el gran avantatge competitiu del petit comerç és que la seva dimensió li dóna la capacitat d'adaptar-se. Sobre la nova llei, Krtolica creu que hauria sigut millor que s'hagués cenyit al sector en lloc de “voler entrar en altres competències que ja estan regulades per altres lleis”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.