Els sous ajustats que ha determinat una crisi encara present a pertot fan que els més joves tinguin una capacitat d'estalvi reduïda, amb cert tarannà conservador. Tot i així, les noves vies que ofereix la indústria del sector financer que aprofita les tecnologies més modernes per crear productes innovadors (Fintech) fa emergir una classe d'inversor estalviador que alhora que cerca més rèdits, mou els diners amb compromís.

Un baròmetre de VidaCaixa sobre com perfilen l'estalvi els joves de 25 a 35 anys, els anomenats de la generació Y (millenials) ens informa que fins a un 76% de joves d'aquesta franja estalvien, en un 80% per assegurar-se una bona jubilació. Són 155 euros els que s'arraconen de mitjana, pel cap alt un 17% dels seus ingressos, si bé la franja més ampla (26%) és la que estalvia entre 76 i 150 euros, i que es destinen preferentment (61%) a productes que permeten defugir el risc. Un 40% d'aquests estalviadors encara creuen que la millor inversió és immobiliària.

Per Javier Mezcua, del comparador de productes financers Helpmycash.com, un 76% de joves d'aquesta generació ja avesats a l'estalvi “cal considerar-ho un bon percentatge, segurament determinat per la incertesa amb la jubilació i per assegurar una protecció financera als familiars.” Els enquestats són conscients que en el futur no hi ha res garantit, i un rotund 90% reconeixen que no saben quin serà l'import de la seva pensió, i un 70% assumeixen estoicament que no en tindran prou per viure.

Per esbrinar a què respon aquesta por del risc hauríem de pouar en l'antropologia dels nostres estalviadors. A parer seu: “Aquest 61% que no volen risc responen perfectament a la naturalesa de l'estalviador espanyol. El Banc d'Espanya ens informa que fins a un 42% dels actius en mans dels espanyols són dipòsits i efectius.” Aquest pòsit cultural també es reflectiria en el 40% que encara creuen en el mite del totxo com la més bona destinació per estalviar. “Pot sorprendre, però també és un fet cultural, en un país en què normalment s'ha preferit comprar l'habitatge que llogar-lo. Però això ja canvia: si el 2010 la mitjana de lloguer era només del 15%, el 2016 ja s'enfila al 25%.”

Els productes d'estalvi preferits pels joves són, per aquest ordre, el compte d'estalvi (83%); pla de pensions (57%); fons d'inversió (42%); dipòsits (41%) i accions, bons o obligacions (36%). Per Maica López, del comparador Bankimia, més que de franges d'edat cal parlar de perfils, a l'hora de mesurar el grau de conservadorisme: “Més que d'una edat concreta, l'assumpció de riscos amb productes bancaris correspon a un perfil d'inversor, personal. Es pot ser un estalviador conservador sent jove. També cal considerar que venim d'una crisi econòmica que fa que els estalviadors siguin més conservadors.” I si encara es manté la inversió en immobiliari entre els joves és perquè, “segons alguns estudis, el mercat de l'habitatge s'està recuperant, i alguns estan optant per comprar habitatges per després llogar-los, ja que consideren que els pot donar més guanys que certs productes bancaris”, explica la portaveu de Bankimia.

Una altra dada que pot desconcertar és quin canal d'assessorament i contractació fan servir els de la generació Y en qüestió (millenials) per al seu estalvi, amb el benentès que és una generació de nadius digitals. Els familiars (42%) predominen a l'hora de demanar consell, mentre que internet (21%) i el gestor (17%) resten relegats, talment com passa si parlem de contractació, on l'oficina bancària (53%) i la família (21%) manen, mentre que internet (21%) i el gestor (18%) tenen un paper més secundari. Si parlem de seguiment, si bé torna a ser el banc el lloc preferit (36%), internet ja guanya pes (32%). Javier Mezcua, d'Helpmycash.com, hi torna a trobar atavismes culturals: “Sí, som molt moderns a l'hora de comprar mòbils, però quan cal posar els diners en algun lloc anem als mètodes tradicionals, al cara a cara.” De fet, a un comparador com Helpmycash.com, el segment d'edat que genera més tràfic és el de 35 a 45 anys. A Bankimia, com informa Maica López, han comprovat que per al jovent en qüestió la primera opció per demanar assessorament és la família (83%), i l'eina del comparador és clarament una segona instància, un 41%.

A part dels productes convencionals que surten en l'estudi, comença a donar senyals un grup important de joves que volen més premi per als seus estalvis que la magra compensació que donen els dipòsits, o mantenir una estratègia d'estalvi amb ple coneixement d'on van a petar els diners.

Pepe Borrell és un soci fundadors de Crowdcube, plataforma de finançament col·lectiu que permet que en el finançament de les empreses tinguin el seu protagonisme, a part de l'inversor professional, el particular que vol traspassar noves fronteres quan inverteix. Com explica, “l'inversor que s'acosta al crowdfunding, que adquireix accions d'empreses en creixement, fins fa poc no ho veia com una via d'estalvi”. Ara, en canvi, aquest nou estalviador inversor “de 25 a 40 anys, que comença a tenir estalvis, està disposat a aportar al capital d'una empresa entre 3.000 o 10.000 euros per any, en una estratègia de diversificació i transparència, factors i exigències que troben fonamentals i imprescindibles per córrer riscos.”

Aquest jove estalviador, “ara pot invertir en start-ups en lloc d'anar a la borsa, i donar suport a persones ben recognoscibles en el seu projecte empresarial.” En Crowdcube esperonen aquests inversors a “conèixer fil per randa el model de negoci i el potencial de l'empresa per la qual ha apostat”.

Però on potser millor es reflecteix que part de l'estalvi jove cerca noves experiències és en el finançament col·lectiu de préstec (crowdlending), en què el finançament entre particulars i pimes suposa per als primers rendiments del 4% al 5% per donar suport a projectes que poden tenir un impacte en l'entorn, ara social, adés mediambiental, del qual es poden sentir ufans.

Els inversors de la plataforma eCrowd! són una bona mostra del model d'inversor estalviador. Elena Hernández, traductora i intèrpret freelance d'anglès, japonès i català reconeix ben clarament: “Jo no sóc una inversora, sé poc d'economia i més aviat sóc estalviadora, i col·labora habitualment amb ONG.” Diu que una plataforma com eCrowd! li permet “col·laborar en projectes socials o mediambientals i obtenir-ne rendibilitat.”

Ferran Hernández Suriñach volia una altra cosa arribat el moment de donar joc als seus diners: “Estic interessat a aprofitar la conjuntura per usar alternatives als fons d'inversió tradicionals, i aquesta plataforma m'ofereix projectes de proximitat que em permeten comprovar en primera persona com millora el nostre entorn social.”

Jennifer Carrasco, consultora júnior a PRM Market Intelligence té molt clar que l'estalvi ha d'estar amarat de compromís: “Treballo per fer de la sostenibilitat un valor comú, i si Steve Jobs va aconseguir que mig món s'enamorés d'un iPhone, m'agradaria aconseguir que els ciutadans ens enamoréssim del món de manera que tenir-ne cura sigui bàsic en les nostres vides.” Per ella, les plataformes de finançament col·lectiu de préstec poden servir per a la participació i apoderament del ciutadà de classe mitjana.

Aitor Hernández es defineix treballador per al canvi, en àmbits com la banca ètica o el cooperativisme, i veu en aquesta via “una manera de donar utilitat al diner amb sentit, tot coneixent què se'n fa. Als de la plataforma no els pregunto què em donen i sí quins projectes faran”.

Trobar-hi un sentit és clau. Com diu Alejo López Casao, director de Riscos a SüdLeasing, “no es tracta només de rendibilitzar la inversió sinó de promoure projectes amb sentit. Definitivament, un projecte per a aquells que no veuen la inversió com un joc o un casino.”

Ser proactius, com vol Ana Valverde, coordinadora de comunicacions de màrqueting d'Aryan-EIZO, que creu que aquestes plataformes “són l'oportunitat de passar a l'acció en l'àmbit financer, fins i tot sense coneixements tècnics, donant suport alternatives que restarien fora de l'àmbit de finançament en banca tradicional.” És un moviment incipient, però ben tangible. Pel portaveu d'Helpmycash.com, Javier Mezcua, “la Fintech ha arribat tard, però és un fet ben contrastable que comencen a emergir els inversors en aquesta alternativa. Encara no reben tota la promoció que es mereixerien”.