Turisme
L'impost turístic agafa hora al taller
Quatre anys després de l'entrada en vigor de la figura que grava el visitant creixen les veus que reclamen canvis
Els hotelers de Girona critiquen els ajuntaments per la gestió dels recursos
Des del novembre del 2012 i fins al tancament del 2015, la Generalitat havia ingressat per l'impost d'estades en establiments turístics -abans anomenada taxa turística- uns 126 milions d'euros, recursos que abans no existien i que van directes al sector turístic. Malgrat les reticències inicials de la indústria hotelera, l'impost s'ha consolidat, però ara es fa evident que cal fer-hi ajustaments. Quatre anys després de l'entrada en vigor, han brotat iniciatives i veus crítiques a favor de renovar-lo o almenys introduir-hi canvis.
A Barcelona, per exemple, demanen el traspàs de tots els recursos que els establiments domiciliats al seu àmbit recapten i poder-los dedicar a pal·liar els efectes del turisme a la ciutat. Cal pensar que actualment els consistoris gestionen un 30% del total, si bé a la capital catalana és més perquè també obté un 50% dels ingressos derivats d'aplicar una tarifa superior que la resta de Catalunya. Així, dels 22,2 milions d'euros que es van recollir l'any passat a Barcelona (més de la meitat de tot Catalunya), l'Ajuntament en va rebre 9,5 milions, però els vol tots. De moment la Generalitat ha assegut amb l'Ajuntament per parlar-ne però amb un no d'entrada.
També hi ha veus a favor d'apujar l'import de la taxa, que actualment oscil·la entre 0,45€ i 2,25€ per persona, tipus d'establiment i estada. D'aquest parer és Martí Sabrià, president del Grup Costa Brava Centre, que reuneix els negocis d'hostaleria del Baix Empordà: “És un import ridícul i se'n podria treure més suc.” Sabrià és partidari d'invertir en la formació de l'empresari, perquè pensa que el gran repte per millorar la capacitat competitiva del sector no està tant en la millora de les infraestructures com en el canvi de la mentalitat dels responsables de moltes petites empreses.
El Govern català ja hauria començat a treballar en aquesta línia i això ha posat en peu de guerra els apartaments turístics. Les dues associacions del sector Apartur i Federatur, que temen que la pujada només afecti els habitatges d'ús turístic, han dit que si prospera la modificació presentaran una denuncia.
Queixes.
Precisament per evitar això, a la Costa Daurada, els principals municipis de la marca van pactar amb el sector privat tractar els recursos de l'impost com a addicionals. El regidor de Turisme de Salou, Benet Presas, pensa que ha estat possible perquè Salou, Vila-seca i Cambrils des del 2001 treballaven conjuntament la marca amb la Diputació de Tarragona i la Federació d'Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona. A més del compromís de no disminuir el pressupost, els tres municipis van acordar crear un fons de 900.000 euros per a la promoció de la Costa Daurada, on tenen veu els patronats de turisme, la Diputació i els hotelers. Als 300.000 euros que aporta la Diputació se sumen els 600.000 que hi posen els tres municipis. Presas explica que tot just és el quart any i estan aprenent.
En el cas de Salou el compromís de garantir els pressupostos de Turisme els ha portat a destinar uns 700.000 euros anuals a l'ens Promoció Salou (que també es nodreix d'altres fonts) i uns 100.000 a altres temes que no són de promoció.
L'escassa tradició de col·laboració, la falta de lideratge o aspectes polítics podrien explicar per què el pacte no ha estat possible a la Costa Brava.