Eines

EUA posa rumb a la unilateralitat

S'albira un escenari interior megaprotegit i unes relacions exteriors incertes, esbiaixades, conjunturals i d'oportunitat

Les polítiques populistes poden conduir cap a una nova recessió
Es faran polítiques unilaterals, s'estroncarà el comerç mundial i veurem com recula la globalització
Els anuncis de Trump afegeixen incertesa en un moment ja molt incert de l'economia europea

Els anuncis fets fins ara pel president electe dels Estats Units (EUA), Donald Trump, des que va guanyar les eleccions el novembre passat posen en dubte les afirmacions d'aquells que asseguraven que aviat diferenciaria entre el discurs electoral i la posada en pràctica de les idees polítiques. En un afany de defensar a l'extrem l'economia nord-americana i els llocs de treball de la castigada classe mitjana dels EUA –d'on ha tret una gran part el seu suport electoral– ha amenaçat amb construir un mur –en part ja aixecat– a la frontera amb Mèxic i de gravar els seus productes per costejar-ne la construcció; expulsar tres milions d'immigrants irregulars –xifra rebaixada poc dies després–; imposar aranzels del 35% als productes d'empreses dels EUA fets a l'estranger i càstigs per a aquelles que no relocalitzin la producció; allunyar-se de la contribució a la seguretat europea; retirar el país del tractat del Pacífic (TTP) i enterrar l'homònim europeu (TTIP), etc.

El resultat de la crisi.

“La globalització ha comportat guanyadors –Àsia i Llatinoamèrica– i perdedors –Occident–. Això ha creat un gran malestar que supera la divisió entre esquerra i dreta, i que directament és ràbia cap al sistema”, explica Jordi Molina, professor de geopolítica i geoeconomia d'Eada Business School. Per ell, “la socialdemocràcia està desbordada” i creu que potser ara farem passos enrere en la globalització, “perquè els governs han deixat de tenir confiança en aquest procés per crear riquesa”. Segons ell, hem encetat un període en què “molts governs faran polítiques unilaterals, s'estroncarà el comerç mundial i, després d'arribar a un màxim en la globalització, veurem com recula. Viurem un retorn al nacionalisme econòmic”. I un primer exemple és Trump, però no pas l'únic.

Per Jordi Bacaria, director del Cidob i catedràtic d'economia aplicada a la UAB, els anuncis de Trump afegeixen “incertesa” en un moment ja molt incert de l'economia europea. “Sempre hi ha hagut presidents proteccionistes als EUA, allò que és nou és que no n'hi ha hagut un de tan exagerat com ell des de la Segona Guerra Mundial”, afirma. Confessa, però, que té l'esperança que “no li permetin d'executar tot el que ha dit que faria, que trobi un fre en el Congrés, per part d'aquells republicans que no estan d'acord amb ell, i en les empreses, que en sortiran molt perjudicades”. En un primer moment, l'economia dels EUA ha reaccionat positivament a aquesta línia política, però, per Bacaria, “això serà temporalment i s'allargarà fins que el dòlar pugi de valor. Llavors no agradarà tant”.

Trump “va en contra del que ha sigut l'economia en els darrers vint anys, tira pedres a la teulada del seu propi mercat i dels seus consumidors”, assegura Bacaria. Explica que el president vol protegir el producte nord-americà, tanmateix “no s'ha de mirar el comerç des del punt de vista del valor absolut del producte, sinó del seu valor afegit. I la majoria de productes que s'importen i es venen als EUA tenen un valor afegit exterior molt baix”. Si finalment Trump segueix endavant amb la seva política, “passaran coses que després seran irreversibles i podríem caure en una altra recessió”, alerta. També per Molina “estem vivint un moviment tectònic que posa en dubte i en risc alguns dels fonaments que van permetre avançar al món després de la Segona Guerra Mundial, i cada vegada trobem més paral·lelismes amb els anys 30”.

Per a Europa, aquest proteccionisme comportarà afegir més incertesa quan l'economia, la moneda i la seguretat ja estan penjant d'un fil o, com diu Molina, “Europa està en survival mode”. El Brexit “no ajuda gens, però no hem de perdre de vista que Alemanya és el país que més exporta als EUA, per sobre del Regne Unit“, apunta Bacaria, que afegeix que “el pitjor que pot fer Europa ara és allunyar-se dels EUA”. Per ell, “no s'ha sabut gestionar la crisi financera i part d'aquesta responsabilitat la té Europa mateix i, en particular, Alemanya, que no va fer de locomotora quan ho havia de fer”. Europa només té una solució: “Resoldre al més aviat i el millor possible el Brexit i la seva seguretat. L'objectiu és clar, però el meu dubte se centra en l'efectivitat del full de ruta establert”, afirma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.