Gran angular

És col·laboratiu o és aprofitat?

Ruben Suriñach i Toni Bosch s'enfronten a un cara a cara sobre quins són els beneficis i les contrapartides que té un model d'economia col·laborativa que ha vingut per quedar-se. Ambdós divergeixen en quin marc regulador li cal

Hi ha d'haver una regulació normativa que posi límit a les regles del joc
No s'ha de donar diner públic a les ‘start-up' que copien Airbnb o Uber

Des que l'any 2011 la britànica Rachel Botsman va escriure el llibre What's mine is yours; the rise of collaborative consumption, es va posar sobre el paper un fenomen incipient. El sorgiment del consum col·laboratiu, un model que substitueix la propietat per l'ús. La seva particularitat és que elimina intermediaris i relaciona els consumidors gràcies a l'impacte que tenen les tecnologies. Ouishare, una comunitat mundial que engloba gent apassionada per l'economia col·laborativa, va donar l'impuls definitiu per distribuir-ho a tota Europa. Hi ha, però, dues plataformes que lideren l'economia col·laborativa en una escena més pública, com són Airbnb, una plataforma tecnològica que permet als particulars llogar els seus habitatges, i Uber, que no té activitat a Barcelona per limitacions legals, però té presència a 530 ciutats d'arreu del món, entre elles Madrid. Hi ha un altre ventall, però, molt divers, que també s'inclou en l'economia col·laborativa.

L'Econòmic ha volgut reunir dos economistes amb visions diferents, per tal d'analitzar quins són els beneficis i les amenaces de l'economia col·laborativa, i esbrinar si és cert que està morint d'èxit.

Toni Bosch, economista i emprenedor vinculat a diferents projectes amb contingut social, creu que l'embrió del consum col·laboratiu comença a mitjan dels 90 amb Wikipedia, “un model de propietat democràtic perquè la plataforma en si no pertany a un àmbit mercantilista, i té l'aspiració de crear riquesa de la qual es beneficien molts sense que hi hagi una remuneració, i sense que tingui un cost”, descriu.

Ruben Suriñach, investigador del Centre de Recerca i Informació en Consum (revista Opcions) i coordinador de projectes de la Xarxa d'Economia Solidària, considera que aquest és un fenomen disruptor que genera una economia diferent i resulta molt llaminer per la immensa capacitat de generació d'ingressos. Per això mateix, Suriñach insisteix en el caràcter polièdric del fenomen malgrat els dos pols que coexisteixen. “En un hi ha Uber i Airbnb, que se'ls ha encunyat com a capitalisme de plataforma, és la que utilitza l'economia digital per generar nous tipus de transaccions, en comptes de comprar hi ha una part d'intercanvi, però quant a capitalització i rendiment del coneixement ho capitalitzen les grans plataformes que no tenen res de col·laboratives. L'altre pol és l'economia col·laborativa del procomú. La plataforma de crowdfunding Goteo, líder en projectes d'innovació social, en seria un clar exemple.

Per Suriñach, el que diferencia un extrem de l'altre és la gestió de la plataforma, si està enfocada a l'acumulació de capital o a la construcció d'un bé comú. Però també si està organitzada de manera democràtica, amb participació dels socis, etc.

A Toni Bosch, economista i emprenedor en economia social, li costa veure alguna bondat en aquestes plataformes i s'afanya a remarcar les contraindicacions que té el consum col·laboratiu mal entès. “Quan dos actors es relacionen en un model d'economia col·laborativa cap dels dos pot perdre, però tampoc un tercer, com és el medi ambient o hisenda”, creu Bosch. I ambdós coincideixen que les plataformes col·laboratives corporatives (com se'ls coneix també) són molt eficients per generar negoci però tenen ineficiències socials.

Toni Bosch creu que entra en escena la necessitat de replantejar els valors dels més joves. Considera que té greus efectes per a la societat si el jovent menor de 30 anys creu que aquesta és la via per aconseguir l'adquisició de coses o serveis més ràpid i més barat. “Uber i també Blablacar desplacen persones sense formació que es dediquen al món del taxi perquè no tenen altra manera de guanyar-se la vida”, posa d'exemple Bosch.

Suriñach comparteix aquesta crítica i alerta que no es pot deixar de banda que tot i que està ajudant a generar ingressos a gent molt empobrida que no en podia tenir, per la utilització del seu cotxe o de l'habitatge, té múltiples contrapartides com que estan fent augmentar els preus de lloguer de la ciutat de Barcelona i estan generant conflicte social en el sector del taxi. A més a més de l'impacte negatiu sobre els drets laborals. De fet, hi ha think tanks neoliberals que apunten que en aquest context hi ha desregulació laboral encoberta i ho tracten com a tal. “A mi el que realment em preocupa de la conseqüència del dumping és que estem excloent persones que no tenen alternativa d'ocupació”, insisteix Toni Bosch.

Sigui com sigui, l'economia col·laborativa evidencia que hi ha diferents agents amb interessos oposats, i una administració que no té un marc per encabir-ho.

Així doncs, en aquesta nova manera de fer transaccions basades en unes plataformes tecnològiques el marc normatiu es converteix en bàsic.

A l'hora de regular, Ruben Suriñach ho té molt clar: “Hi ha d'haver un marc que posi límit a les regles de joc”, diu. El problema és la doble velocitat, en el cas de l'economia col·laborativa més neoliberal, té una penetració social tan gran que trenca els motlles i l'administració triga molt a adaptar-se i aleshores la seva sortida és com va fer amb Uber, prohibir-lo per veure què poden fer. “L'administració pública ha de posar límits als efectes negatius que està tenint en els drets laborals”, considera Suriñach, qui afegeix que el marc regulador ha d'anar enfocat a la resolució del conflicte social d'un tema carregat de complexitat. En canvi, Toni Bosch creu innecessària aquesta regulació. ”Cada sector i la seva activitat econòmica ja està regulat, en qüestions fiscals, laborals, etc. Només cal que ho compleixin”, explica. I proposa una mesura que talli el problema d'arrel. “Que no es doni finançament públic a start-up que repliquin el model d'Airbnb i Uber”, considera Toni Bosch.

Tot i que l'evasió d'impostos o les retallades dels drets laborals no són una invenció de les noves tecnologies, sí que són responsables de generar una capacitat de penetració social com mai abans s'havia aconseguit. I això sí que és un punt positiu del qual han d'aprendre la resta d'organitzacions. Al setembre la consultora PWC calculava que les transaccions realitzades en el sector, a través de plataformes como Airbnb o Uber, podria multiplicar-se per 20 al 2025 i arribar als 570.000 milions d'euros només a Europa.

Les dades evidencien, doncs, que és una pràctica que ha vingut per quedar-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.