Els efectes de no mirar-se als ulls
El desajust entre oferta i demanda en el mercat laboral és una realitat que s'accentua en un moment que segueix una taxa d'atur elevada i doble sobrequalificació que a l'OCDE
El 29% de les empreses asseguren que estan trigant més temps que en exercicis anteriors a trobar l'empleat idoni. Així ho revela el centre d'estudis i anàlisis del grup Randstad en el seu informe anual de tendències en recursos humans, presentat a finals de novembre. Així mateix una altra anàlisi de la firma de recursos humans ManpowerGroup xifra en un 26% els directius que asseguren que no tenen ara el talent adequat per afrontar els reptes del seu negoci en els propers 3 o 5 anys. I el pitjor és que aquesta xifra ha augmentat dotze punts percentuals respecte a l'any anterior i se situa en el seu nivell més elevat des de l'any 2008.
Després de la crisi econòmica els mercats s'han segmentat, els cicles típics de l'economia s'han escurçat i cada quinze mesos com a màxim les empreses han de fer front a nous canvis. En aquest nou entorn, disposar del professional amb els coneixements i les competències més adequats es converteix en la clau per a la sostenibilitat de les empreses.
El desajust entre oferta i demanda en el mercat de treball és una realitat que s'està accentuant i que està disparant les alarmes entre empreses de recursos humans, patronals i sindicats.
La tendència xoca a més en un moment en què encara hi ha una elevada taxa d'atur, del 14,6%, i el doble si posem el focus en l'atur juvenil. El dels joves és el col·lectiu que més nota els alts i baixos del mercat laboral, aquí i a la resta de països de l'OCDE, on la proporció d'aturats joves és també el doble de la de desocupats en general.
Ara bé, el que ens fa particulars és que aquí el valor absolut és molt alt i la taxa d'atur és similar a la de Grècia o Sud-àfrica i el doble de la mitjana de països europeus en atur juvenil. Així ho analitzava José García Montalvo, professor d'economia de la UPF, en la darrera jornada organitzada per la fundació privada d'empresaris FemCat sobre atur juvenil, que justament es va centrar en els desajustos entre oferta i demanda de certs perfils professionals i en la necessitat de trobar el pont que apropi el sistema educatiu i el mercat de treball.
Una de les dades que més evidencien el desajust és el nivell de sobrequalificació que tenim a Catalunya, que és ni més ni menys que el doble del dels països de l'OCDE (un 40% aquí, contra el 20% de la mitjana dels països desenvolupats). Un percentatge que s'ha mantingut més o menys igual en els darrers vint anys.
García Montalvo explicava que la responsabilitat del desajust és compartida entre les empreses, que tenen una dimensió reduïda on no tenen cabuda les persones amb estudis superiors. “Uns empresaris poc formats que no donen valor al coneixement i un sistema educatiu amb el problema secular de la inoperància de l'FP i unes universitats que es miren el melic en lloc de les necessitats del mercat laboral”, deia.
Feina poc qualificada.
Per la seva banda, l'informe de Randstad, basat en 869 entrevistes a directors de recursos humans i a 5.700 professionals de tot l'Estat, atribueix l'escletxa directament a un nivell baix de salaris.“La dificultat per atreure talent, tant per als professionals com per a les empreses, està relacionada amb salaris poc competitius.”
Com es va concloure en les darreres jornades de la Fundació Factor Humà, el projecte de l'empresa pren cada cop més importància a l'hora de captar talent, especialment les generacions més joves; ara bé, si no va unit a una retribució econòmica suficient, l'atracció de talent acaba en fracàs.
I davant aquest panorama hi ha diferents solucions que s'han posat sobre la taula. “Unes polítiques actives en ocupació, que formin i reorientin l'aturat”, proposa Miquel Puig. Per la seva banda, Helena Guardans, presidenta de Sellbytel, indica la necessitat d'afavorir les pràctiques per apropar estudiants al sistema empresarial. “A Alemanya si no tens estudiants en pràctiques ets una rara avis”, compara.
Els mateixos enginyers de Comexi fan la formació
Mentre arriba una solució definitiva a l'escletxa en el mercat de treball, algunes empreses han fet el seu camí i han obert una nova via. El grup Comexi, del sector del metall, n'és un dels casos més paradigmàtics.
El grup, amb seu a Riudellots de la Selva i dedicat a la fabricació de béns d'equip per a la indústria de la conversió de l'envàs flexible, patia la repetida manca de professionals formats en tecnologia de laminadores i impressores per a l'embalatge flexible. Així que va apostar per la formació dual per acabar amb el problemal. L'any 2012 van decidir liderar la posada en marxa d'un cicle de formació dual en impressió gràfica i converting que generés la mà d'obra qualificada que no trobaven enlloc, ni el grup ni els seus clients. “Vam definir una adaptació curricular amb el Departament d'Ensenyament per engegar un cicle anual amb continguts específics en el seu camp a l'institut Santa Eugènia de Girona”, explica Glòria Deulofeu, coordinadora acadèmica del centre tecnològic Manel Xifra Boada de Comexi.
Cada any tenen una desena d'estudiants que fan formació pràctica que es fa a l'empresa i en qüestions més específiques participen enginyers del grup.