Sempre he estat un gran llegidor de còmics. Reconec, però, que em va molt més la línia clara: Tintín, Gil Pupil·la, Mafalda, Jan i Trencapins... Sempre he trobat inspiració creativa en el món dels nens, i el còmic ha estat sempre per mi una font inesgotable d'idees i estats d'ànim.

El còmic m'ha ajudat a transportar-me a altres mons: aventures fascinants, misteris gairebé irresolubles, anècdotes de la vida quotidiana, etcètera. Llegir un còmic abans d'anar a dormir, penso, és una de les maneres més eficaces d'oblidar els problemes de cada dia: quan tanquem els ulls ja no pensem en coses desagradables i estressants sinó que, d'alguna manera, el somni continua, ara en mans del nostre inconscient.

Però quina relació pot existir entre un còmic i la creativitat o la innovació? És molt senzill. Moltes vegades, quan ens veiem obligats a donar forma a les idees, ho podem fer a través del prototip físic. Per exemple, si estem tractant de millorar l'envàs d'un iogurt, podem fer prototips amb tota mena de materials: plàstic, cartró, etcètera. Però si el que volem és dissenyar una nova manera d'atendre els ciutadans en una oficina d'un ajuntament, els materials no ens serviran de gran cosa. Haurem d'explicar el procés: de quina manera el nou sistema millora el que hi havia abans. Per tal de fer-ho adequadament, una eina imprescindible és el guió il·lustrat o storyboard.

Amb el guió il·lustrat expliquem una història, ben bé com si fos un petit còmic de mitja pàgina. Cal per tant escriure un guió i després procurar dibuixar unes imatges que l'expliquin. No val excusar-se i dir que no sabem dibuixar. En primera instància l'storyboard pot ser molt elemental. Potser quan l'acabem de polir farà falta algú amb una mica més de traça.

Imaginem per exemple que hem tingut la idea de redissenyar la manera com els professors dels nous sistemes educatius interaccionen amb els seus alumnes de primària. Podem concebre fàcilment una pàgina de vinyetes on es pugui veure que els professors, lluny de dictar les lliçons de forma magistral, atenen les peticions dels alumnes que, asseguts en una rotllana, van treballant un tema de forma autònoma tot desenvolupant un projecte. La idea central quedarà doncs completament aclarida amb les imatges de l'storyboard. A partir d'aquí podríem gravar una escena real i fer-ne un vídeo: això encara afegiria més realisme a la proposta.

En general, estem poc acostumats a prototipar. Si es diu que una imatge val per mil paraules, podríem afegir que un prototip val per mil imatges. Necessitem, això sí, un punt d'imaginació: cal traspassar les idees al paper. Cal pensar en imatges. Cal atrevir-se a dibuixar. I es dibuixa amb el cor i no tant amb el cap...