Créixer en feina de qualitat
L'escriptura d'aquest text ha coincidit amb l'1 de maig. Al voltant d'aquesta data es concentren informació i dades sobre el treball, les condicions dels treballadors, les tendències i l'economia en general.
La precarietat ha estat un tema reiterat. Hem vist en els darrers mesos com el nombre de persones ocupades creixia poc a poc, però que moltes d'aquests ocupacions són de poques hores o amb contractes discontinus. Ignoro, desconec la dada i crec que convindria conèixer-la, l'evolució del nombre d'hores retribuïdes i el seu preu mitjà. Seria un indicador de l'estat de salut laboral. Pot donar-se perfectament el cas de més persones ocupades sense augment d'hores totals remunerades.
Hi ha dues coses que fan créixer l'ocupació de qualitat del país. Una és crear empreses que tinguin un alt efecte multiplicador de l'ocupació, la qual cosa vol dir que per cada lloc de treball que es creï se'n creïn entre tres i cinc d'indirectes o induïts. L'altra és pagar salaris elevats que reactivin l'economia. Sovint ambdues coses van unides.
La majoria de llocs de treball creats a Catalunya no tenen un efecte multiplicador alt com el té el sector d'empreses que participen en el disseny, desenvolupament i introducció de nous productes o processos de fabricació innovadors a través de l'aplicació sistemàtica de coneixements científics i tècnics, el sector High-Tech (alta tecnologia)–STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), un índex superior a quatre. Aquest sector ocupa majoritàriament personal qualificat, però només té alta qualificació una petita part. A Estats Units només, aproximadament, un 7% del personal que ocupa el sector està en llocs que requereixen alta qualificació.
Enrico Moretti, professor d'economia a Berkeley, escriu al seu llibre The New Geography of Jobs, dedicat al mercat d'Estats Units però perfectament extrapolable a casa nostra, que per cada nou lloc de treball d'alta tecnologia en una ciutat, es creen cinc llocs de treball fora del sector d'alta tecnologia a la mateixa ciutat, tant en ocupacions qualificades (advocats, mestres, infermeres) com en no-qualificats (cambrers, perruquers, fusters). Encara hi afegeix que la innovació té un efecte desproporcionat sobre l'economia de les comunitats. La majoria dels sectors tenen un efecte multiplicador, però el sector de la innovació té l'efecte multiplicador més gran de tots: unes tres vegades més gran que el de la fabricació. Moretti indica que la millor manera que té una ciutat per generar llocs de treball per als treballadors menys qualificats és atraure indústria d'alta tecnologia que emprin els altament qualificats.
La bona notícia és que a Catalunya s'estan instal·lant moltes empreses i la dolenta que, malauradament, són empreses amb poc efecte multiplicador sobre l'ocupació. Sense indústria d'alta tecnologia basada en el coneixement la situació no millorarà. Quan estiguem en la part alta del cicle econòmic de bonança hi haurà una millora temporal de l'ocupació insuficient i de baixa qualitat. La millora estructural vindrà quan Catalunya torni a ser una zona industrial innovadora.
Líder a captar inversions.
Ho hem de canviar. Podem disposar en breu d'atractors d'R+D+i. Un cas és el clúster científic biomèdic Biopol'H que volia aprofitar les sinergies entre el campus biomèdic de Bellvitge de la Universitat de Barcelona i els hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals (l'ICO) per atreure a l'Hospitalet de Llobregat activitat econòmica i empresarial d'alt valor afegit. Sense recursos, el consorci va desaparèixer però hiberna en el si de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). Ara és el moment d'invertir per atreure empreses d'alta tecnologia. També s'hauria d'impulsar per mitjà del Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs un clúster d'alta tecnologia entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs. Aviat estarà operatiu un gran hub mundial d'impressió en 3D, el Global 3D Printing Hub, un centre mundial de R+D que podrà atreure indústria 4.0. És el camí.
Multiplicador d'ocupació
Un multiplicador d'ocupació és una mesura utilitzada per determinar l'impacte que una indústria tindrà sobre un municipi quan s'implanta o marxa. Mesura la quantitat de llocs de treball directes, indirectes i induïts creats (o perduts) a la zona. Els llocs de treball directes estan relacionats amb la indústria específica, els indirectes són els que donen suport a la indústria i els induïts són generats per la despesa dels treballadors directes i indirectes a la comunitat.