opinio

Generació Z i el canvi de paradigma laboral

El treball, per als Z, és viure una experiència professional satisfactòria que sintonitzi amb el món en què viuen, marcat per les imatges

Són joves entre 14 i 23 anys. La seva font de coneixement i interacció social ha sigut internet, on han trobat les respostes a les seves preguntes. És la primera generació a la qual ja no han sigut els pares qui els han explicat com es fan els nens: la resposta estava a la xarxa. Són inquiets i irreverents. Han crescut en un context de recessió i ara comencen a entrar en el món laboral amb una formació tecnològica gairebé autodidacta i molt superior a la dels mil·lenistes.

Son la generació Z, una franja de població que, a l’hora de triar on treballar, no dona gaire importància a la notorietat de l’empresa però sí a l’ètica i a la seva capacitat d’innovar. La gran marca no interessa si no hi troben un bon ambient laboral, una gran capacitat de conciliació i la possibilitat de desenvolupar-se professionalment.

L’estabilitat i un bon salari són molt menys importants que emprendre i treballar en llibertat. Segons les dades recaptades a la segona fase de l’estudi realitzat per Atrevia i Deusto Business School, Generació Z: El Dilema, es detecta un gran esperit emprenedor, ja que el 36% optaria per crear la seva pròpia empresa o treballar per compte propi. Només el 20% vol ser funcionari: tot un canvi de paradigma en una societat que, fins no fa gaire, aspirava a la tranquil·litat de la feina vitalícia.

El treball, per als Z, és viure una experiència professional satisfactòria que sintonitzi amb el món en què viuen, interrelacionat, transparent i marcat per la imatge i les imatges. No volen liderar un organigrama sinó adquirir coneixements i experiències que els facin encarar nous desafiaments professionals.

La seva noció de separació entre treball i oci és diferent a la tradicional. El Z demana una conciliació total que li permeti lliurar un dimecres però sense cap problema treballar un diumenge. Demana aquesta autonomia sabedor que, finalment, es tracta de lliurar resultats i créixer professionalment, i aquest procés personal no té un horari establert.

El desafiament per a les companyies és mantenir l’equilibri entre la idiosincràsia dels empleats que hi són de fa temps, d’altres generacions amb altres valors i dinàmiques, i les necessitats d’aquestes noves generacions per mantenir-ne el talent i desenvolupar-lo. Les organitzacions han de buscar aquest equilibri entre empleats que proporcionen estabilitat i coneixement acumulat a l’estructura de l’empresa i nous perfils que aporten una visió de futur i que venen, de sèrie, amb un incomparable know how tecnològic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a