Probablement vindran a la Terra els nostres descendents des d’altres planetes per investigar les ocupacions humanes. La Terra serà un gran jaciment arqueològic per entendre com evoluciona la intel·ligència en un planeta, per saber com va sorgir i també com, segurament, va desaparèixer.

Probablement ja no hi haurà vida al planeta, l’haurem destruït. I no ho penso només jo, ho pensem tots els evolucionistes.

No. Les civilitzacions sempre acaben tenint el mateix procés històric, totes s’acaben col·lapsant i les espècies acaben extingint-se.

Probablement no ens extingirem, perquè ens hibridarem. En els pròxims segles al planeta hi haurà diverses espècies, humanes o posthumanes, ciborgs, gent que haurà mutat biològicament, seran híbrids de molts tipus, i això serà molt interessant perquè apareixeran moltes consciències diferents. Tot i així, com que tenen la filosofia humana acabaran destruint-se.

És un fenomen importantíssim que ja està emergint. Jo ho explico amb una metàfora: estem tots en una vall i al final hi ha un túnel, un col d’ampolla. Quan ve l’apocalipsi tothom corre i a l’altra banda del túnel hi ha una cinglera i la gent crida quan cau. Però els que encara no han passat pensen que criden perquè ja s’han salvat. Fins que a l’entrada queda menys gent i poden parar. Llavors s’adonen que criden perquè cauen per un precipici. Aquest petit grup de gent que quedi serà el que porti la consciència a l’espècie humana.

És un fenomen de tipus històric per l’evolució. Per primera vegada en molt poques hectàrees tenim tots els homínids que han viscut a Europa, un milió i mig d’anys d’evolució. Personalment me’n sento molt orgullós.

Probablement em dedicaria a alguna de les branques de la ciència, perquè hi ha gent que tenim un impuls científic i ens agrada conèixer i pensar. Però estic segur que això mateix no.

El que vull és poder-me dedicar a pensar i passar del com són les coses al perquè. Vull començar a reflexionar sobre una teoria social de l’evolució. Tinc la perspectiva de completar la teoria de l’evolució biològica de Darwin.

Els animals som socials, i en el cas dels homínids està en la nostra naturalesa. Per tant, la selecció cultural és la filla de la selecció natural. Per l’evolució social hem de veure com són els mecanismes que expliquen i que intervenen en la selecció natural.