En Pedro Lorente tenia 46 anys quan l’empresa de maquinària d’arts gràfiques en què treballava va presentar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) i ell va ser un dels treballadors despatxats. “Mai pensava que em podria passar”, explica, i recorda: “Al principi vaig sortir de l’empresa pensant que ben aviat trobaria una altra feina, però no va ser així.” Això va passar a finals de l’any 2012, en el més cru de la crisi, quan les estadístiques situaven en 646.956 el nombre de persones sense feina i la xifra no feia res més que pujar. “Estava descol·locat”, confessa. Es trobava fora de lloc perquè els mesos passaven i no aconseguia trobar feina. “Feia 22 anys que era en la mateixa empresa, havia caigut en una rutina constant”, diu, però mentre esperava ofertes laborals que no arribaven es va apuntar als cursos del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que va trobar oportuns: un per perfeccionar l’anglès i un altre per preparar el currículum i conèixer les tècniques per buscar feina. “Mai havia hagut de fer un currículum, no em va caldre per entrar a treballar a l’empresa on m’estava”, explica. Malgrat els esforços, la recompensa no arribava mai. “Em deien «ja t’avisarem» però mai no em trucaven. La confiança que tenia al principi la vaig anar perdent”, recorda.

Al final, intentava trobar qualsevol cosa per treballar, “anava a la desesperada”, diu. Recorda que l’agost del 2015 va aconseguir treballar de conserge en una finca de l’avinguda Diagonal de Barcelona, durant un mes, per substituir les vacances d’estiu. “I vaig estar a punt de quedar-m’hi, perquè es jubilava, però em van dir que havien hagut de contractar una altra persona”, explica. “Sempre hi havia portes del darrere que s’obrien per a algú mentre que a mi me les tancaven”, recorda, i confessa: “Moltes vegades vaig notar que m’enfonsava, però al cap de poc temps ja buscava algun estímul per poder-me’n sortir.” “Aquesta situació et dona una cuirassa que et fa més fort”, diu. Quan pensava que havia esgotat totes les possibilitats, en Pedro va conèixer l’existència de l’Associació de Persones Aturades de més de 45 anys de l’Hospitalet de Llobregat (Assat50) i, juntament amb la seva companya, s’hi va apuntar. La María Hilda López, presidenta de l’entitat, explica per què la van crear, l’any 2013. “Érem 11 persones i ara en som vora 500. Ens vam adonar que el de més de 50 anys –al cap de poc temps ho vam abaixar fins als 45–, era un col·lectiu d’aturats molt castigat, al qual costava molt trobar feina, i ens vam fixar com a objectiu, buscar feina”, diu. Ara visiten empreses i centralitzen les ofertes de treball a través d’unes bustiades pels correus electrònics dels associats. “Fem intermediació laboral gratis”, diu. En Pedro Lorente va trobar feina, l’abril de l’any 2016, gràcies a l’associació i ara és informador als autobusos turístics del grup Julià. “És molt diferent de tot el que havia fet abans, però sí, m’agrada la meva feina, i em veig aquí fins que em pugui jubilar.” Que així sigui.