Per fi s’ha aprovat la reforma fiscal, cabdal en la legislatura de Trump als Estats Units. Després de passar pel Senat i pel Congrés diverses vegades, amb les modificacions pertinents, ja ha rebut la signatura del president. Així, la rebaixa impositiva ens porta a millorar la nostra estimació de creixement dels beneficis agregats de l’índex S & P 500 fins a una alça del 15,9%, en comparació amb la nostra estimació anterior del 9,5%. En aquest sentit, cal tenir en compte que aquesta llei ha experimentat alguns canvis i retallades atès que l’impacte negatiu en el dèficit només permetia aprovar una rebaixa temporal fins al 2027 en lloc d’una reforma fiscal permanent. Per això, dels 6,4 punts percentuals de revisió a l’alça només un punt seria conseqüència d’un dinamisme econòmic més elevat, un efecte molt modest. En tot cas la reforma és un one-off en el creixement dels beneficis i no hauria de modificar ni el creixement potencial de l’economia ni els guanys a llarg termini.

Entrant més en detall, estimem que la rebaixa de l’impost de societats fins al 21% des del 35% tindrà un impacte més modest tenint en compte que el tipus efectiu de l’S & P 500 és del 26,6%, i després de la reforma quedaria en un 19,6%. La Universitat de Nova York estima per al total de l’economia un tipus efectiu del 28,2%, la qual cosa reflecteix que les companyies petites i mitjanes, que tenen una taxa efectiva més gran que les de l’S & P 500, serien les més beneficiades. Altres factors que reduirien l’impacte positiu de la rebaixa en el tipus nominal són l’aprovació d’un impost del 15% sobre la repatriació d’actius líquids de l’exterior –un 8% per als no líquids– encara que aquest efecte es podria compensar i acabar sent positiu en la mesura que la repatriació de fons s’utilitzi per a la recompra d’accions. També és un condicionant la introducció del límit en les deduccions d’interessos pagats fins al 30% del benefici brut operatiu per als 4 primers anys, i del 30% per als següents.

Per sectors, els efectes són asimètrics. Els més beneficiats són els de tipus efectiu més alt (generalment amb més exposició interior) i baix endeutament com ara consum, telecomunicacions, tecnologia, farmàcia i finances. Els sectors menys beneficiats són l’immobiliari, l’energia i els recursos bàsics.

Així, de moment mantenim el creixement inicialment esperat a partir del 2019, quan aquest partirà d’una base més alta, cosa que serveix perquè millorem la nostra valoració de la borsa per al 2018 a 2.830 punts contra els 2.680 anteriors. En definitiva, la borsa americana torna a tenir potencial per als propers 12 mesos, encara que limitat a una puja del 5% a causa de la gran evolució dels últims mesos. Més en concret, estimem que amb l’increment de les últimes setmanes (4,3% des de mitjan novembre), l’S & P 500 ja hauria descomptat un 50% de l’efecte positiu d’aquesta rebaixa impositiva. Al llarg dels propers mesos l’índex podria continuar pujant i veuríem una certa descompressió de múltiples des de nivells de 18,5x actuals fins a 17,5x (que estimem que serien la mesura per al 2010-2020) si es revisen els beneficis a l’alça.

Una altra cosa és l’impacte que aquesta reforma fiscal i rebaixa impositiva té sobre les companyies europees més exposades al mercat americà. Atès que les borses del vell continent han tingut una evolució molt pitjor que les americanes, pensem que aquí hi ha més per guanyar a curt termini. Fent una llista curta de les companyies europees més beneficiades per la seva exposició als Estats Units en l’índex Euro Stoxx 50 destaquem Ahold (que concentra allà un 60% de les seves vendes), Deutsche Telekom (48%), Essilor (44%), Air Liquide (35%), Safran (34%) i SAP (30%) entre d’altres. A l’Estat espanyol també hi ha impacte, i dins de l’Ibex 35 destaquen Grífols (65%), Acerinox (50%), ACS (39%), Viscofan (29%), Arcelor (22%), Ferrovial (16%) i Gamesa (15%).