“L’economia social és el sector que ha estat més resilient en l’època de crisi”

És un projecte que surt com a iniciativa de la direcció general de l’Economia Social, que decideix descentralitzar els serveis que prestava al territori buscant una fórmula per desplegar l’economia social, entenent que és el sector econòmic que en l’època de crisi ha estat el més resilient. És el sector que ha perdut menys llocs de treball, el sector en el qual menys empreses van tancar, per exemple. L’any passat érem deu ateneus al territori i aquest any som catorze. A la Catalunya Central, a les entitats que en formem part ens semblava una oportunitat brutal per donar a conèixer l’economia social. Moltes de nosaltres ja havíem treballat en projectes conjunts i ens semblava que la conselleria ens donava una oportunitat de difondre el nostre model amb una dotació pressupostària.

És una altra manera de fer empresa i d’entendre els models econòmics des d’una vessant més participativa, amb una organització més arrelada al territori, amb una capacitat de treball i d’arrelament de les persones que hi treballen alta, amb una gestió democràtica.

Perquè és la manera d’obtenir recursos per poder difondre el model. Hi ha una part de visibilitat, una part de fer-nos presents com a alternativa i una part de poder incidir en la feina que ja s’està fent als ens locals. Volem que se’ns tingui en compte com a model. Fins ara ha requerit molta militància perquè ni en els estudis d’empresa, ni les gestories o assessors, fomenten aquest model com un model vàlid i conegut. El cooperativisme s’ha relacionat molt més a Catalunya amb la part associativa i no tant amb el teixit empresarial, però tenim referents com el País Basc, un dels motors econòmics de la península, on la cooperativa és una de les fórmules jurídiques més esteses.

Un dels balanços que podem fer és que comencem a ser visibles, comencem a estar presents al territori, i que hi ha administracions públiques i centres de formació que s’estan plantejant donar a conèixer aquest model com un model viable. Pel que fa a visibilització, la feina feta l’any passat va ser important, tot i que sí que és veritat que en l’àmbit privat ens costa més.

Sí, també s’ha fet feina d’acompanyament. Hem elaborat un catàleg formatiu que aquest any podrem desplegar. Hem pogut contactar amb cooperatives ja arrelades al territori perquè puguin ser més visibles, hem pogut acompanyar projectes d’emprenedoria que s’han replantejat la fórmula, hem pogut conèixer gent que té projectes que estan molt bé i acompanyar-los. La relació que hem establert amb les administracions locals ha estat molt satisfactòria. Tenim més entitats adscrites que l’any passat i la voluntat és seguir caminant.

L’any passat eren molt clars des del punt de vista numèric. Havíem d’atendre un mínim de 1.000 persones interessades en l’economia social i la foto final és que n’hem registrat 1.080. Per tant, objectiu assolit. Havíem de crear 60 llocs de treball i n’hem aconseguit 53. I havíem de crear 30 empreses i entitats de l’economia social noves, i en tenim 27. Era un objectiu molt ambiciós i el resultat ha estat molt bo. Per a aquest any, els objectius són similars però més flexibles.

Respecte al 2017, mantenim tots els eixos d’actuació amb alguna diferència en formació ja que fins ara fèiem molta incidència en universitats i aquest any hi afegim primària i secundària i també professorat. A més, ampliem la feina feta amb el mapa de l’economia social amb les cooperatives al territori i un catàleg de bones pràctiques. Farem una base de dades amb gestories i assessories i els recursos de l’administració que cuiden la fórmula de l’economia social. També volem recuperar la idea romàntica dels ateneus de la República, que eren un espai no només d’intercanvi econòmic, sinó també lúdics, formatius... La idea és treballar diferents temàtiques per sacsejar una mica el sector i que siguin obertes a la població en general. A part de les taules territorials que ja fèiem, ens estem plantejant unes taules comarcals per adaptar el pla de treball a les comarques. I farem una aposta per desenvolupar activitat relacionada amb les cooperatives d’habitatge perquè hem detectat que hi ha força grups que s’estan plantejant quina relació tenen amb l’habitatge. I també per projectes agroalimentaris i agroturístics, cooperatives de consum, sobretot en l’economia de les cures, que se’n diu.

La cooperativa és una manera de fer empresa d’una manera determinada en la qual l’objectiu final no és només fer diners. No vol dir que no volem tenir beneficis, al contrari, però la diferència és que aquests beneficis reverteixen en l’activitat i les persones que la impulsen. En el cas de les cooperatives de treball són els socis treballadors; en el cas de les cooperatives de consum, els socis consumidors, i en el cas de les cooperatives de serveis, les entitats que se’n nodreixen. No és fer diners per fer diners. Per això tenim uns principis de democràcia, transparència, formació, d’igualtat, que han de ser els pilars fonamentals.

El que ha d’entendre és que sempre hi ha una voluntat de transformació del territori i de millora de la qualitat de vida de les persones que consumeixen o que reben el servei. Sempre hi ha aquest compromís social, amb el medi ambient, amb l’entorn. Difícilment són empreses que deslocalitzen.