Política

JOSEP M. SOLÉ I SABATÉ

HISTORIADOR

“Els de l’exili no són fugitius, són refugiats”

“No són persones fugides, perquè van sortir d’una manera normal de l’Estat espanyol i no tenien cap delicte pendent”

“Els llibres d’història escriuran que Catalunya va demostrar coratge i valor defensant la democràcia”

“Cada cop que Catalunya ha reivindicat un aprofundiment del seu autogovern, Espanya s’hi ha posat en contra”

Agressions de l’1-0
Solé i Sabaté assegura que les càrregues policials durant l’1 d’octubre “van superar, algunes vegades, certes actuacions dels grisos”: “No recordo haver vist abans aquella hostilitat, puntades de peu i saltar damunt de la gent.”
Espanya no accepta la nostra identitat o cultura. L’únic que volen de nosaltres són els diners

Josep Maria Solé i Sabaté és un reconegut historiador, especialista en la Guerra Civil i la post-guerra. En l’entrevista analitza la situació actual i l’exili.

Creu que pot funcionar aquesta doble fórmula de govern, un a l’exili i un altre a Catalunya?
Un govern a l’exili és quan no tens llibertat específica en el teu territori perquè hi ha una dictadura o un estat totalitari, com és el cas dels governs a l’exili que hi ha hagut a la història contemporània al segle XX. Defenso i crec que el president hauria de ser Puigdemont però, com que utilitzen totes les argúcies jurídiques i l’Estat espanyol no respecta cap dret, ell hauria de tenir una funció representativa important però no executiva. Pot passar des d’un consell, un assessorament o una representació de Catalunya a l’exterior, però per al dia a dia hi ha d’haver una persona aquí, ja sigui com a conseller en cap o la fórmula que trobin.
Hi ha sectors que defensen que no es pot parlar d’un govern a l’exili perquè no hi ha hagut una guerra ni un estat totalitari, com vostè abans ha explicat.
No és contradictori parlar d’un president o uns governants a l’exili. S’ha de tenir en compte, però, que es conculquen tots els drets. Es convoquen eleccions, s’insta tothom a presentar-s’hi i guanyen unes persones que després són aforades; i l’únic que fa l’Estat és posar-hi obstacles. Van jugar amb trampes, tenint els líders a la presó o a l’exterior, i estaven convençuts que guanyarien. Però el sector majoritari va votar independentisme i ara no saben què fer.
Què pensa quan hi ha gent que diu que han fugit?
És un insult. Aquestes persones van poder agafar el passaport. Si fossin persones fugides els haurien de reclamar i si l’Estat espanyol no ho fa entra en contradicció. No són persones fugides, perquè van sortir d’una manera normal i corrent de l’Estat sense tenir cap delicte pendent. Són refugiades. El valor més absolut de l’ésser humà és la llibertat, i per la llibertat, tot. Van creure que la millor opció per defensar el que el poble havia votat era exiliar-se. El seu principal problema és que van complir el que portaven al programa electoral. Si a l’Estat no li agradava, per què no ho denunciaven abans? Perquè és pensaven que no ho farien.
Com s’explica que nou dels últims onze presidents catalans hagin estat represaliats?
Cada cop que Catalunya ha reivindicat un aprofundiment del seu autogovern, Espanya s’hi ha posat en contra. Això ha passat al llarg de la nostra història. Espanya no accepta la nostra identitat, la nostra cultura. L’únic que vol de nosaltres són els nostres recursos, els diners. I la manera de fer-ho és llimant la identitat o la llengua. No ens consideren d’igual a igual. Aquesta persecució, però, no només passa en l’àmbit polític, sinó que afecta tothom que els planta cara, ja sigui el món cultural, literari o teatral.
Les generacions joves es pensaven que aquesta repressió s’havia acabat amb el franquisme.
La transició democràtica té aspectes positius, evidentment, però s’ha de tenir en compte que, les pautes, les van posar els mateixos franquistes i es va fer un pacte de debilitats perquè ningú es podia imposar als altres. El franquisme és el resultat d’una victòria d’una guerra civil i els vencedors, durant 40 anys, van estructurar la societat segons el seu determini i quan va arribar la democràcia moltes d’aquestes coses no es van posar al dia i van quedar. El cas del poder judicial, molts aspectes del poder econòmic o articles de la Constitució.
Què creu que escriuran els llibres d’història sobre tot el que està passant a Catalunya?
Una de les coses que diran és que el poble de Catalunya es va reconèixer amb la seva gran estima, coratge i valor defensant la democràcia davant de forces que actuaven amb determini de policia militar. També explicaran que és la primera vegada que Catalunya, en el seu procés per proclamar una república, ho va fer per si sola, no confiant en Espanya.
És optimista sobre el futur del país?
Sí. El creixement de l’estat autoritari, la negació de valors democràtics i la grolleria no enredaran gaire més temps la gent de bona fe, fins i tot els que han votat les opcions més contràries a l’independentisme. La societat s’apartarà d’aquest estat quan els ajuts socials o les prestacions siguin castigades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.