Tímida recuperació en les borses l’última quinzena de febrer, amb guanys generalitzats arreu del món. En positiu van destacar el Japó, un dels més castigats les últimes setmanes, França, gràcies a la fortalesa dels resultats empresarials, i el Brasil, que es continua beneficiant de la disminució del risc polític. En canvi, Mèxic continua pendent de la renegociació amb els Estats Units sobre el Nafta.

La recuperació de les borses s’ha produït gràcies al fet que les rendibilitats dels bons públics han corregit, les últimes setmanes, part del fort repunt de començaments de febrer, un moviment que es va centrar en les àrees més castigades, com ara els Estats Units i Alemanya. En canvi, a la perifèria es van mantenir les vendes, de manera que la prima de risc espanyola es va acabar ampliant fins als 88 punts bàsics. Per la seva banda, la renda fixa privada també es va veure castigada amb un millor comportament dels trams més arriscats, que tenen una rendibilitat més gran, en contra dels més segurs.

Malgrat aquesta retallada momentània en la rendibilitat del deute, el discurs dels bancs centrals es mostra cada vegada més optimista, cosa que obliga a pensar que la retirada d’estímuls a Europa arribarà més aviat que tard. En la mateixa línia, als Estats Units s’acceleren les expectatives de puges de tipus després de la presentació davant les cambres dels Estats Units del nou governador de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, que ha mostrat la seva confiança en un repunt del creixement i la inflació i ha portat el mercat a especular sobre la possibilitat que practiqui quatre increments de tipus aquest 2018, en lloc dels tres que havia previst la seva antecessora en el càrrec.

Les expectatives sobre els tipus també van impactar en els mercats de divises, que van depreciar la moneda nord-americana i van deixar l’euro en 1,22 dòlars. Mentrestant, la lliura esterlina va acabar pràcticament plana durant el tram final de febrer, després que es va conèixer el rebuig de May al primer esborrany sobre el Brexit, amb importants discrepàncies amb la UE sobre la durada del període transitori, els drets de ciutadania i la relació amb Irlanda del Nord.

De cara a l’evolució dels actius, les pròximes setmanes, a part de les expectatives sobre els tipus i l’evolució de les divises, seran clau les eleccions a Itàlia, la formació de govern a Alemanya i el tancament de les presentacions de resultats. Les borses europees segueixen destacant pel seu pitjor comportament en comparació amb la resta i el risc a curt termini és que continuï la consolidació, mentre que els mercats dels Estats Units es prenen un respir. La volatilitat, que ha tornat, és aquí per quedar-se.

Pel que fa a Itàlia, les eleccions d’aquest diumenge presentaven un pronòstic incert. Berlusconi va assenyalar Antonio Tajani, actual president del Parlament Europeu, com el seu possible candidat a primer ministre, en uns comicis en què el seu partit, Força Itàlia, ha anat en coalició amb la Lliga Nord. No semblava pas que veuríem un resultat gaire clar, una circumstància que, d’altra banda, tampoc no ha de tenir un impacte concloent en els mercats.