Economia

MARGARITA ALBURNÀ

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE GUIES DE GIRONA

“Venen molts grups amb guies que no ho són”

“Ara sortirà el decàleg del comportament dels guies pel Barri Vell, però, bàsicament, un guia oficial ja el segueix. El problema és quan ens venen grups de fora amb megàfons, per exemple”

LLEGENDES DE GIRONA
Fa 24 anys, Alburnà i quatre guies més van començar la ruta de Llegendes de Girona. Era una visita nocturna pel Barri Vell basada en llegendes i tradicions, entre elles, la del cul de la Lleona.
És molt important que els locals de comerç per a la gent local no s’acabin transformant en llocs estrictament per a turistes
És increïble l’interès que tenen els visitants [per la situació política] i com molts coneixen la situació

A lburnà és la presidenta de l’Associació de Guies de Girona des del desembre del 2015, una entitat que agrupa una cinquantena de guies gironins. Coincidint amb la presidència d’Alburnà, aquesta associació està fent un important esforç per adaptar-se als nous temps i així, des d’aquest any, disposa d’una pàgina web , és present a les xarxes socials a través de Facebook i Instagram i acaba d’estrenar un nou logotip que simbolitza el pont de ferro. Gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Girona, la seva seu és actualment al Punt de Benvinguda, des d’on els visitants poden contactar amb els guies.

Un dels principals problemes que tenen els guies oficials és la competència deslleial?
Els guies de turisme de Catalunya tenen aquests carnets que es van expedir per darrer cop al 2009. El problema és la regulació des que la Unió Europea va fer la liberalització d’algunes professions i, entre altres, la nostra. A Espanya, diferents comunitats van decidir que ho volien tenir regulat i llavors fan exàmens i donen carnets. Actualment, a Catalunya, per exemple, per ser guia de turisme hi ha un sistema que fa riure, que fa que un que sigui graduat en turisme pot anar a Aragó amb el seu diploma, li donin automàticament el carnet i llavors ve aquí i la Generalitat l’hi convalida. Pensem que és importantíssim que la professió estigui regulada perquè si no és una contradicció. Volem un turisme de qualitat, ordenar les coses, el turisme és una font d’ingressos important per al país... i, en canvi, es funciona així. A Girona venen moltíssims grups amb guies que no són guies i això després genera una confusió.
Confusió?
Ara sortirà el decàleg del comportament dels guies pel Barri Vell, però, bàsicament, un guia oficial ja el segueix. El problema és que ens venen grups de fora amb megàfons, per exemple, i sobre això ja he demanat reiteradament a l’Ajuntament que no pot ser i fa anys que els veïns van fer una queixa.
Què és aquest decàleg?
Un decàleg de comportament per conduir un grup. Girona té una artèria al Barri Vell, al call, que és el carrer de la Força, que hi has de passar sí o sí. Allà s’hi acumulen moltes botigues de souvenirs i potser arriba un punt on n’hi ha massa. Grups molt grossos es paren a les botigues, la gent es queda a fora, s’atura al carrer de Sant Llorenç i ho col·lapsa tot i llavors comença a haver-hi el descontentament dels veïns. És clar i és el que diem a la gent, que allà hi ha qui hi viu, entra, surt, treballa... És com quan t’atures al pont de ferro i dius a la gent, “sobretot no tapeu el pas”, però és complicat.
Així ja vetlleu per la convivència amb els veïns?
Sí. L’any passat, per exemple, vam oferir visites gratuïtes als veïns del Barri Vell com a deferència per si algun moment els molestem, que també és cert. A vegades dius a la gent que no bloquegin, però fan el que fan... estan de vacances. El guia, si és d’aquí, també pot parlar dels productes locals, però una persona que ve de Rússia, Corea o d’on sigui, i fa de guia, doncs va fent.
Així que aquests guies, diguem deslleials, poden treballar aquí sense cap problema?
Ningú els diu res. Aquest és un tema que tenim amb l’Ajuntament, perquè hi ha ciutats com Salamanca o Toledo que tenen la seva pròpia regulació i multen. Hi ha llocs a Espanya amb la mateixa problemàtica i ho estant denunciant via Treball. Ara, a més, també ens trobem amb els freetours, suposats tours gratuïts encoberts per una empresa que acaben cobrant i això, per exemple, a Londres s’acaba de prohibir.
Els fa por un ‘boom’ de turisme que pugui massificar la ciutat?
Sí, a mi a vegades em fa por quan veig tanta i tanta gent! Jo he vist com al carrer de la Força no hi havia ni una botiga de souvenirs. Una de les coses que més m’agraden de Girona és l’autenticitat, anar pel carrer i saludar la gent que hi viu, perquè tot està habitat i no és un parc temàtic. I això és molt important. Ara hi ha certes queixes pel tema de l’Airbnb perquè s’han posat aquestes pancartes en pisos i evidentment que a ningú li agrada no saber qui tens de veí. Jo crec que la gent que fa turisme en una ciutat i que s’hi queda a dormir doncs ha d’estar en el lloc habilitat per a turistes i dins una regulació. Això ja passa a Barcelona i hi estan posant molta mà i a tot el món. Airbnb també és un negoci de gent que ja compra per llogar i tot i que Girona suposadament aquest darrer any ha incrementat la població del Barri Vell, d’altra banda, jo penso que a la llarga s’ha de controlar aquest fenomen amb les llicències i fent seguiment, això és molt important. I també és molt important que els locals que hi ha, que són molt de comerç per a la gent local, doncs que no s’acabin transformant en llocs estrictament per a turistes. Ha estat molt bé com s’ha fet a Girona el pla especial del Barri Vell i com la gent hi ha tornat a viure, que s’estava buidant i llavors s’ha omplert de gent local. Sí que també hi ha estrangers vivint-hi, com pot ser la comunitat molt gran de ciclistes, que ja viuen aquí i són un més.
Durant els més de vint anys que fa que és guia a la ciutat, quins canvis ha vist?
Juntament amb quatre guies més vam començar fa uns vint-i-quatre anys les Llegendes de Girona. Era quan no venia gaire gent i va ser una idea d’en Pep Bosch que es podria fer una visita nocturna per als gironins pel Barri Vell i basada en llegendes i tradicions, que en tenim moltíssimes. Va ser quan la gent va redescobrir la lleona i l’Ajuntament hi ha acabat posant una escala i tot per pujar-hi. He vist com, gradualment, a Girona ha anat venint gent. Abans teníem aquesta feina com una cosa més perquè ningú es dedicava a ser només guia perquè no vivies d’això.
Quan creu que es produeix el canvi?
A partir de l’any 92, amb els Jocs Olímpics, la gent descobreix Barcelona i Catalunya. Llavors, de mica en mica, la gent ve a Girona, que és gent que va a Barcelona i ve a passar un dia aquí o al Museu Dalí, i de mica en mica Girona es va coneixent. A part, hi ha tota la feina que es fa des del Patronat de Turisme, que és molt bona, invitant operadors turístics, bloguers, instagramers...
Ha canviat la promoció, doncs.
Sí, un canvi molt gros. La promoció que es fa de Girona és fantàstica ara. Hi ha qui també diu “morireu d’èxit”, com és, per exemple, quan hi ha Temps de Flors, que es col·lapsa tantíssim.
Han notat canvi pel que fa al perfil del turista que arriba a Girona?
Ara el turista ve de més lluny. El nou turista ve de la Xina i de Corea, i aquests són grups que no contracten guies oficials. Venen més d’Àsia, tot i que fa anys de turisme japonès ja n’hi havia, poc, però n’hi havia. També hi ha americans, famílies que solen estar-se a Barcelona però que ocasionalment també poden estar-se a l’Empordà, passen dies aquí i visiten Girona, el triangle dalinià, la Costa Brava i pobles medievals. Però la majoria solen estar-se a Barcelona i venen a passar el dia aquí i realment quan estan a Girona els encanta i els sap greu haver de marxar. És una ciutat que quan la gent ve queda encantada. També tenim molta gent que ve a fer cicloturisme, això és bastant nou; també ens trobem amb gent que demana anar a veure un celler, fer un tast de vins... I ara també comencen a demanar rutes de tapes.
Els turistes venen amb idees prefixades sobre el que trobaran aquí?
La gent té una gran sorpresa, realment ve gent que no sap què trobarà però que fa cas del seu agent de viatges o d’algú que els ha dit que han d’anar a Girona.
Pregunten sobre el procés o la situació política a Catalunya?
Molt. És increïble l’interès que tenen i com molts coneixen la situació. Nosaltres d’entrada no podem parlar de política, però és clar, si el client insisteix...Volen que alguna persona d’aquí els expliqui què passa... És que hi ha tantíssimes coses penjades! Els ‘Sí’, les diferents banderes, a veure quina diferència entre estrella blanca o vermella freedom political prisoners, “ah! teniu presoners polítics?” pregunten. Després els llaços. És clar, Girona n’està ple i és un no parar. Ara mateix el que més crida l’atenció a tots són els llaços grocs. Pregunten molt i bastants coneixen la situació més o menys i volen que els ho expliquem. Però a mi m’agrada molt explicar tot el que faci falta.
Què creu que cap visitant no ha de perdre’s de Girona?
Doncs les cases del riu des del pont de ferro, per exemple. Junt amb la vista de cases de l’Onyar, la catedral i Sant Feliu, aquesta vista de postal és preciosa. Llavors, la catedral, que es pot visitar o no. És a dir, Girona amb només una ruta d’exteriors és preciosa.
Hi ha algun racó que consideri especial?
A mi m’encanta la pujada de Sant Domènec, allà al costat hi ha l’antic Teatre Odeon que durant molts anys ha sigut una fusteria i ara aviat no ho serà i entrar allà dins et transporta en el temps. També m’encanta darrere Sant Pere de Galligants, la vista que hi ha allà des de la muralla és per mi molt més màgica que la que es veu des de la Torre Gironella. I en aquest racó no hi va tanta gent. També m’agrada molt anar a l’altre costat del riu, la plaça de Santa Susanna del Mercadal i el Museu del Cinema, que és fantàstic, i el carrer Nou i la forja d’en Sergi Cadenas, que és un lloc superespecial: una forja enmig de la ciutat... Però jo selecciono en funció del grup. Amb unes companyes vam fer pel Girona 10 una visita que es deia Girona Racons Secrets i anàvem a la zona de l’antic barri xino, on hi ha el portal de la Barca on abans hi havia el barquer que travessava la gent pel riu, la gent de Sant Gregori i Domeny.
Fora de Girona, quins són els punts més turístics?
El Museu Dalí, la casa de Dalí, el castell de Púbol, els pobles medievals, i Besalú, que a vegades és un complement per als jueus que visiten Girona. Ocasionalment, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, Tossa de Mar també i després Lloret, que els darrers anys ha fet un gran esforç per donar valor a tot el patrimoni de la població, el patrimoni indià, el Museu del Mar, els jardins de Santa Clotilde, entre d’altres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.