Economia

Economia

Energia

Els jocs del gas amb Rússia

La crisi diplomàtica amb Putin posa en risc un gasoducte directe a Alemanya

Brussel·les intensifica la diversificació energètica

El president dels EUA es planteja ampliar sancions al negoci del gas rus

La recent escalada de tensió diplomàtica de la Unió Europea amb Rússia coincideix amb un moment clau en la reestructuració de les relacions energètiques entre tots dos blocs històricament interdependents. L’èxit britànic a l’hora de formar un front comú contra el president rus, Vladimir Putin, després dels atacs de Salisbury pot acabar posant en escac el Nord Stream II, un gasoducte estratègic que permetria a Berlín importar gas directament de Moscou i obviar els països de trànsit a l’est del continent.

Fins ara aquest projecte impulsat per un consorci del monopoli rus Gazprom amb diverses companyies energètiques de França, Holanda, Àustria i Alemanya generava opinions conflictives dins del bloc per les seves implicacions geopolítiques. Els països implicats en la construcció veien amb bons ulls aquesta nova via de subministrament, mentre que a l’est de la UE i als Balcans s’hi oposen per por d’una major dependència russa i de la debilitació d’Ucraïna com a via d’entrada del gas a Europa.

Però, amb l’empitjorament de la crisi diplomàtica, fins i tot Alemanya comença a dubtar-ne. La cancellera Angela Merkel va avisar Putin dilluns passat que el Nord Stream 2 no pot significar la fi d’Ucraïna com a país de trànsit. Per primer cop va reconèixer que el projecte no només és econòmic, sinó “polític”. A l’altra banda de l’Atlàntic, també veuen el gasoducte com una peça estratègica en el tauler de joc geopolític i comercial amb Rússia. Segons l’analista del Robert Bosch Center, Stefan Meister, el president nord-americà, Donald Trump, està considerant imposar sancions al Nord Stream II, un moviment que podria beneficiar les creixents exportacions de gas liquat dels Estats Units al vell continent.

I és que el mercat energètic europeu continua sent prou suculent. El gas és la segona font d’energia més consumida, però la seva producció a la Unió Europea ha caigut més d’un 40% en l’última dècada. Una escassetat que la fa altament dependent de l’exterior, especialment de Rússia i Noruega, d’on n’obté més del 70%.

Meister remarca que “la interdependència continua sent molt alta per part de les dues bandes”, però que això està canviant. La directora de programes a l’European Council on Foreign Relations, Vessela Tcherneva, assenyala tres factors que situen la UE en un panorama més favorable: l’intent de diversificació de proveïdors, l’impuls a les renovables i la reducció del consum del gas en els propers anys. Tots dos experts detecten que Rússia cada cop té més números per sortir pitjor parada en aquesta balança d’interessos. Ara bé, en l’actual conflicte diplomàtic, Tcherneva recorda que Putin no pren decisions polítiques de manera estrictament racional en termes econòmics, sinó que tendeix a invertir capital polític en batalles externes per reforçar el seu poder intern.

Per contra, Meister sí que detecta “un període de transició” en les relacions UE-Rússia pel canvi d’actitud dels europeus. Així, assenyala la posició “més dura” del govern alemany, tradicionalment tebi amb Moscou, que tanmateix s’esforça a mantenir els equilibris amb les relacions energètiques. “El gas s’està desvinculant de les qüestions polítiques”, assegura. Tcherneva coincideix en la transformació de dinàmiques, però no veu tan clar que el gas deixi de formar part de l’equació política. Per exemple, creu que “l’acord del nou gasoducte a Alemanya es revisarà per garantir que el paper d’Ucraïna continuï sent necessari”.

30
per cent
del gas importat a la Unió Europea prové de Rússia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a