Les obres presentades a la mostra han augmentat un 25%, fins a arribar a prop de 1.300 produccions. A concurs s’exhibeixen deu llargmetratges, deu curtmetratges i vuit documentals. Com es veu, la feina de l’equip de selecció ha estat monumental. Prioritzem la qualitat i, com que ens interessa que els treballs tinguin el màxim de joc possible, programem en diferents dies i horaris perquè el públic tingui l’oportunitat de veure les obres. Des de dilluns, a la Universitat de Lleida s’ha fet la projecció dels documentals de la secció oficial. Anar a buscar el públic universitari ha estat un èxit i n’estem molt contents.

Enguany, hi ha moltes coses noves. La inauguració d’aquesta nit és diferent, perquè després dels premis farem un concert espectacular d’un quintet, dirigit per Osvaldo Montes. És un compositor argentí de bandes sonores, a qui també concedirem el primer premi Talent Llatinoamericà. Aquest nou premi està pensat per reconèixer tots els professionals que fan possible la pel·lícula: directors artístics, guionistes, compositors, etc., que són molt importants i els volíem donar visibilitat. Montes és un compositor genial, creador de més de 90 bandes sonores de films com El lado oscuro del corazón i que ha estat premiat al MOMA de Nova York i al Festival de Montreal.

A la directora catalana li atorgarem el premi Jordi Dauder, que distingeix la creació en el cinema català. La mostra té una mirada a l’altre costat de l’Atlàntic, però també un vincle molt potent amb Catalunya. No sols perquè es fa aquí, sinó pels forts lligams existents amb Llatinoamèrica. A més, Jordi Dauder va ser director adjunt de la mostra durant moltíssims anys i, enguany, la ciutat li dedica un carrer al barri de Ciutat Jardí. També premiem el director del programa Días de cine amb el premi Ángel Fernández-Santos per la seva mirada especial sobre el món del cinema. L’actor Eduardo Noriega rebrà el premi d’honor, arran de la seva important trajectòria internacional. És d’aquells actors que demostren la qualitat i ha treballat a diferents països.

A Llatinoamèrica, cada cop és més normal que els actors d’aquí treballin allà i a l’inrevés. Hi ha teixit un vincle important. Fa 24 anys, el cinema llatinoamericà no era tan conegut. La mostra sempre ha prioritzat la recerca de noves mirades i realitzadors per sorprendre l’espectador. Nosaltres volem descobrir nous talents, buscar referents que aportin una veu a aquests realitzadors. La primera pel·lícula que es va programar el primer any va ser Cronos, de Guillermo del Toro. Era la seva opera prima. També vam estrenar en l’àmbit europeu Nueve reinas. El festival ha de ser un servei i un aparador.

En primer lloc, volem ser un pont d’anada i tornada de produccions entre Catalunya i Llatinoamèrica. Hem fet alguns cicles de cinema català a l’Argentina, amb molt d’èxit, però volem professionalitzar aquestes vies, perquè té moltes possibilitats. A més i com a festival especialitzat, la mostra ha de fer indústria. Així, a més de ser un mirall del ja produït, ha de potenciar la creació. Juntament amb el Centre d’Experimentació Cinematogràfica de Catalunya buscarem com pensar i crear relacions potents entre les indústries d’aquí i d’allà. A Europa, de vegades ens mirem una mica el melic, però a Llatinoamèrica estan evolucionant molt més ràpid que nosaltres i tenen ajudes institucionals més clares. Parlem d’una vintena de països i cadascun té una manera diferent de fer cinema. L’Argentina, per exemple, realitza ara ja més pel·lícules que tot l’Estat espanyol. El Brasil és un monstre, i fins i tot països petits com l’Uruguai fan coses molt interessants.

Catalunya hi té un mercat immens per explotar. No sé la raó, però a Llatinoamèrica no es veu gaire cinema català, tot i que té molts vincles i, per tant, bones vies per poder-hi arribar. Som un festival ben reconegut al continent, com ho evidencien el nombre de treballs presentats a aquesta edició.