Focus

Ofec per la falta de talent

Les empreses han fet saltar totes alarmes perquè no troben professionals de les àrees d’enginyeria, matemàtiques i estadística.La demanda d’aquests perfils que estan impulsant la digitalització s’ha estès a tots els sectors econòmics

El 65% de les empreses a tenen dificultats per trobar candidats
Es calcula que caldrien 29.000 enginyers més a Catalunya
Les necessitats d’enginyers seran superiors veient l’acceleració dels canvis tecnològics
Pere homs
director general enginyers
Cada vegada hi ha menys noies estudiants d’informàtica
La manca de confiança explica la baixa presència de dones a STEM
sonia garcinuño
projecte hypatia
S’ha multiplicat la demanda perquè la tecnologia s’està transversalitzant
neus margalló
directora d’estudis d’infojobs
El nombre d’alumnes en enginyeria ha baixat un 20%en cinc anys
Les empreses formen treballadors d’altres àrees per cobrir llocs

La plataforma digital de missatgeria Glovo, nascuda a Barcelona fa tres anys, necessita per al seu pla d’expansió doblar la plantilla i passar de 30 a 60 treballadors, el 80% d’enginyers informàtics; el gegant del comerç electrònic Amazon preveu contractar un centenar de programadors per al nou centre d’R+D especialitzat en machine learning (aprenentatge automàtic) també a Barcelona; Sertram Complex Tecnològic, un centre de negocis que allotja el Centre de Connectivitat d’Infraestructures i Comunicacions, fa mans i mànigues per trobar els treballadors de perfil tècnic que necessiten les empreses que acull; i Electrans, una pime industrial familiar que dissenya i produeix sistemes de seguretat per al sector ferroviari, busca fins sota les pedres enginyers per programar, verificació de sistemes de seguretat i altres que tinguin un perfil més comercial.

Són només alguns exemples de la creixent demanda de personal format en les àrees STEM (el terme en anglès de la suma de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Ja fa alguns anys que es va anunciant que la falta d’aquests perfils professionals podria comprometre el futur de la revolució tecnològica en curs, i el punt crític podria haver arribat. En el moment actual la preocupació de les empreses per incorporar, però també per retenir, talent ha agafat una dimensió d’alarma.

En la darrera enquesta de l’Associació d’Empreses Exportadores de Bens d’Equipament (Amec), les dificultats per trobar personal format per implementar la innovació han passat en un any d’amoïnar el 30% dels associats al 59% i ja és el primer motiu de preocupació. Així mateix, segons un estudi de la consultora PWC, la manca de professionals especialitzats s’ha convertit en el principal llast per a la implementació de la intel·ligència artificial a l’empresa.

Borja Auria, director executiu de Kernel Analytics, una empresa de consultoria especialitzada en l’aplicació de models analítics avançats, explica que el problema principal en la cerca de professionals amb perfil tecnològic és que hi ha molta més demanda que oferta. Per a una empresa com Kernel, on el principal actiu és l’equip humà que hi treballa, aquest desequilibri comença a afectar el seu creixement.

“Sense perfils professionals que impulsin el canvi de la digitalització ens arrisquem a quedar-nos-en al marge com a sector i com a societat. Tots els estudis alerten que seran essencials”, explica Laura Robert, de CEL Working, una entitat que participa en l’organització d’una jornada per promoure vocacions STEM entre els estudiants de batxillerat.

A principis de maig la patronal Foment del Treball feia públic que el 65% de les empreses a Catalunya tenen dificultats per trobar candidats, els perfils tècnics són, per golejada, els que més els costa. La responsable d’estudis d’Infojobs, Neus Margalló, assegura que la demanda de professionals lligats al desenvolupament de les dades massives (big data) o analistes de dades -per a les quals es demanen estadístics, matemàtics o enginyers de telecomunicacions- s’ha disparat. El motiu és que la tecnologia s’ha fet transversal. “Si fa uns anys eren perfils que principalment demandaven empreses de telecomunicacions, avui en dia qualsevol negoci que no treballi les dades està limitant el seu futur i per tant cada cop més empreses en volen per a les seves plantilles”, diu Margalló.

Nous perfils a l’oficina.

Fa tres anys PWC va començar a incorporar per als seus serveis de consultoria -també ofereix serveis d’auditoria- aquests nous perfils (físics, matemàtics, estadístics, enginyers de telecomunicacions), molt diferents dels que eren habituals. De les 120 incorporacions que l’oficina de Barcelona realitza cada any, el 10% responen a aquests nous perfils. Però aquest 10% representa el 95% dels fixatges de l’àrea de consultoria: Això es deu al fet que la majoria de feines d’aquesta àrea són projectes de digitalització, segons explica Carlos Bel, responsable de capital humà de PWC a Catalunya.

Una de les conseqüències és que els sous s’han disparat. Segons Infojobs el punt de partida és 40.000 euros anuals pel dèficit en perfils de programadors informàtics consultors o enginyers de sistemes o de programari.

Infoself Group, amb seu a Girona, Barcelona i Olot, i que és líder en el sector donant cobertura integral dins les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), ho sap de primera mà. “Els perfils de programadors informàtics consultors o enginyers, siguin de sistemes o de software, van molt buscats”, diu David Ayats, director general de la firma.

Justament al darrer estudi d’Infojobs sobre l’estat del mercat laboral a Espanya , mostra com, mentre que una vacant suma uns 56 inscrits de mitjana, en el cas dels llocs emergents més demanats -vinculats a la tecnologia i la innovació- no arriba a una desena d’inscrits a tot l’Estat, i és habitual que els més especialitzats es busquin entre els ja ocupats.

A Electrans, que és l’única empresa del sector de la senyalització ferroviària a Catalunya, els fitxaven els seus enginyers sense que aquests haguessin fet recerca activa. El seu director general, David Latorre, explica que cansats de no trobar certs perfils per les vies tradicionals van decidir tirar més d’eines com Linkedin per arribar a més candidats. “El problema ha disminuït”, reconeix.

El cert és que amb la irrupció de tecnologies com el big data, la robòtica, la intel·ligència artificial o la mateixa indústria 4.0, ningú no té ja dubtes que les professions al voltant de la tecnologia, enginyeria i ciència es perfilen com les que millor sortida laboral tenen, no només ara, sinó en les pròximes dècades.

A Europa s’estima que fins al 2025 es generaran 7 milions de vacants en aquest sector. Per exemple, en l’àmbit TIC d’ara fins al 2020 es crearan 1.430.000 llocs de treball a Europa i n’hi haurà uns 756.000 que no es podran cobrir per manca de professionals qualificats.

A casa nostra, per primera vegada, l’any passat el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va fer un treball extens per xifrar el nombre d’enginyers existents, i var quantificar que es necessitarien 29.000 enginyers més en 10 anys. La xifra és un càlcul a partir de les necessitats de les empreses i del nombre que caldria per equipar-se a d’altres països com Alemanya o França. “Potser el nombre ha de ser superior tenint en compte com d’accelerats van els canvis en termes tecnològics”, explicava Pere Homs, director general del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Però caldrà remar fort, si es miren les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) anualment es titulen uns 6.000 enginyers, però si es resten els que marxen o no estan actius, més els que es jubilen els titulats són escassos. Caldria, per exemple, atreure molts més enginyers de fora dels que hi ha ara (16.000 dels enginyers actius actuals són estrangers).

El problema no acaba aquí, ni tampoc ara. Les perspectives per solucionar el dèficit de professionals STEM són complexos perquè les vocacions també estan baixant. A Catalunya, entre els anys 2007 i 2016 el nombre d’estudiants d’enginyeria i arquitectura s’ha reduït un 20% (vegeu gràfic). Es cert que la xifra d’universitaris ha disminuït en tots els camps, però el d’enginyeria ha estat el que més ho ha fet en el seu global. “Tot i que tenim titulacions en què la demanda és superior a l’oferta”, reconeix la vicerectora de docència i estudiantat de la UPC, Núria Garrido.

Resulta impactant que unes titulacions amb l’índex més alt d’ocupabilitat i bones perspectives de futur hagi perdut atractiu per als nous estudiants.

Desamor.

Hi ha diferents fenòmens que expliquen aquest desamor. Per una banda, els experts creuen que la inflexibilitat del model educatiu d’FP ha provocat una xifra de sobrequalificació massa elevada (457.000 persones treballadores estan sobrequalificades per al lloc de treball que ocupen, segons CC.OO). Molts enginyers han acabat fent feines i cobrant com si tinguessin només formació en FP, i desanimant així les següents generacions a escollir carreres científiques i tecnològiques.

Per altra banda, un informe de la Generalitat i la consultora Everis concloïa que els joves no s’interessen per aquests estudis perquè un 45% no es veu capaç de cursar-los i només un 24% dels alumnes amb baix nivell sociocultural opta per aquesta opció, sent la xifra entre les noies del mateix nivell un 20%. Precisament degut a aquest estigma de dificultat, s’explica també la poca presència de dones en aquestes àrees.

Els estereotips lligats al gènere venen, però, des de molt abans del moment en què s’escullen els estudis. Una investigació de les universitats de Nova York, Illinois i Princeton publicada a la revista Science, mostrava que des dels sis anys, les nenes es consideren menys “brillants” que els nens de la seva mateixa edat. En aquests prejudicis instal·lats des de la infància podria trobar-se una causa que explica per què menys dones opten per les disciplines considerades difícils com la física, les matemàtiques o l’enginyeria (segons dades d’Idescat només hi ha un 15% de dones matriculades en les facultats de tecnologia).

Por al fracàs.

I és que si un dels aspectes que més frenen l’aposta dels joves per aquestes carreres és “la por al fracàs, que en el cas de les dones encara és més acusat”, explica Laura Robert. La baixa presència de dones en aquestes àrees no fa més que fer més gran el problema, i el pitjor és que les perspectives de millora també són poques. El professor de Psicologia Social de la UAB Joel Feliu explica que la fugida de les dones de carreres tecnològiques no para de créixer als països occidentals, “el discurs neurosexista que ha fet creure que les noies no són tan bones en els camps de la ciència o de les matemàtiques, és totalment fals, però en canvi ha generat un estereotip que les condiciona”, diu Feliu.

A Catalunya només el 17% dels enginyers són dones, una xifra similar al que passa a Itàlia i Alemanya. “Si no som capaços que s’hi sumi la meitat de la població per cobrir aquest dèficit de professionals no ho podrem resoldre”, alerta Caroline Ragot, directora d’estratègia d’Infojobs i una de les fundadores de l’associació Women in Mobile,(en trobareu més informació a la pàgina 8). Tot i que hi ha més presència de dones en especialitzacions com en enginyeria de camins o agrícola, que n’hi ha un 35%, en canvi en les enginyeries TIC només un 12% són dones.

Per a Ragot, aquestes no poden quedar-se al marge en tot el procés de desenvolupament de la societat tecnològica en què ens trobem, “perquè si no, no s’inclouen les seves particularitats,”, reflexiona Ragot. I com a mostra aquest detall: la primera versió de l’smart watch d’Apple, un dispositiu que registrava tota mena d’indicadors biològics, va oblidar els aspectes més femenins, com el cicle menstrual. Les queixes de les consumidores van fer replantejar el disseny i l’equip de desenvolupament del dispositiu (en el qual no hi havia cap dona) va corregir la relliscada en la segona versió. Avui en dia, són les dones les principals usuàries d’aquest rellotge.

Per tot plegat, les accions per atraure joves en aquestes disciplines agafen una transcendència crítica. La bona notícia és que els darrers anys han arribat des de tots els àmbits, la dolenta, és que no se sap si seran efectives. L’administració a Catalunya va posar el juliol passat en marxa l’STEMCat (vegeu el requadre del costat). L’UPC, per exemple, ha desplegat plans de gènere amb iniciatives com mentories entre enginyeres i estudiants, “Hem iniciat també T’STEAM, un programa on les estudiantes són mentores de noies de 4rt d’ESO interessades en la tecnologia. Ens hem adonat que cada cop cal anar més d’hora a les escoles”, explica la vicerectora de Docència de l’UPC.

Des del col·legi d’Enginyers Industrials, per la seva banda, han vist que les accions puntuals per augmentar la presència de dones en el sector no han funcionat i han reunit un grup de 25 persones, la gran majoria enginyeres, per estructurar un pla més transversal que posi fi a aquest llast.

Amb la velocitat dels canvis tecnològics, l’agilitat en les accions es converteix en una arma clau. Des d’Europa, per exemple, van iniciar fa tres anys el projecte Hypatia, que dirigeix aquí la biòloga Sonia Garcinuño i que persegueix atreure més dones amb iniciatives sobre tres àmbits: el sistema educatiu, l’empresarial i el científic. “Fem accions tan concretes com formar mestres de matemàtiques perquè quan facin els problemes no posin exemples que només interessin els nens”, explica Garcinuño.

Més enllà del tema de gènere, en el cas de les carreres tècniques hi ha a més un problema de confusió en el sistema educatiu: ara com ara existeixen un centenar de titulacions en enginyeria. “Amb tanta hiperespecialització caldria posar ordre a la formació i explicar millor què és el que s’ha d’aprendre i per què”, creu Pere Homs.

L’empresa catalana també té feina per fer en aquest procés. Segons dades de l’Observatori d’Enginyeria, només un 10% de les pimes té un o més enginyers en plantilla. “Si es volen introduir les oportunitats de la indústria 4.0 es necessiten enginyers a la pime en un grau superior”, adverteix Homs.

Amb uns recursos humans tan escassos i una competència cada cop més global els experts consultats creuen que caldrà repensar què és el que s’ofereix als joves en el mercat laboral.

Esther Casademont, directora general d’Hunivers People Hub, una consultora de recursos humans, creu que la pilota està en el camp de la pime tradicional: “Per captar el talent cal posar sobre la taula projectes atractius, que tinguin una compensació econòmica en funció dels objectius i una projecció professional”, i afegeix que les empreses han de fer un exercici per identificar les necessitats dels empleats més buscats. “Hauran d’obrir-se una mica a nous models de treball, marcar unes relacions amb flexibilitat. Les noves generacions demanen un altra manera de relacionar-se amb els seus empleadors”, alerta Casademont.

Mesures particulars.

Les empreses de manera particular han posat en marxa iniciatives per resoldre el dèficit. L’ empresa Kernel, que té en el talent el seu principal valor ha entès la importància d’adaptar-se: “En les noves generacions ja no només es prioritza el creixement professional o una bona compensació econòmica, sinó també aprenentatge continu, reptes estimulants, bon ambient, un equip de nivell, flexibilitat. Nosaltres posem molt d’esforç a oferir tot això a l ’equip”, diu Auria.

Infoself, per la seva part, ha optat per formar gent que prové de l’FP i en alguns casos reciclant professionals fins i tot d’altres sectors o especialitats, i també promocionar treballadors que ja tenen.

Per la seva banda, Glovo ha creat fins i tot una àrea especifica per captar talent. Paula Domènech, que n’està al capdavant, explica que estan posant atenció no només a les universitats sinó als bootcamps: “Es tracta de cursos intensius per formar en certes branques tecnològiques que s’ha convertit en una alternativa perfecta per a les universitats tradicionals”, considera.

Hi ha d’altres fórmules, com la de la multinacional Adidas, que dona primes de 1.500 euros a l’empleat que porti un professional TIC per a la seva nova àrea d’innovació.

Convertir-se en programador en sis mesos

Anna Pinter

Skylab és una escola de datacodes que ajuda persones –no necessàriament provinents del món de les tecnologies ni amb títol universitari- a especialitzar-se en el món de la programació web en només sis mesos.

A mitjans de 2016, David Monreal la va posar en marxa després d’haver conegut de primera mà un code bootcamp a Miami.

“Es tracta d’un model nord-americà per ensenyar a programar web en poques setmanes, a partir d’una incursió intensiva en tecnologia i habilitats complementàries”, explica David Monreal.

Després de molts anys treballant a Infojobs Monreal va veure que les necessitats de professionals tècnics de les empreses no les cobria el sistema educatiu reglat d’FP i hi va voler posar el seu gra de sorra. Després de visitar un code bootcamp als EUA va fer un estudi de les necessitats del mercat espanyol i va posar en marxa l’escola.

El juliol del 2016 van fer el primer curs i ja hi han passat al voltant de 100 estudiants, el 100% dels quals estan treballant.

L’escola aporta personal format per cobrir necessitats al mercat que no necessàriament siguin perfils d’enginyers. “És gent preparada capaç de treballar a partir del que un enginyer ha dibuixat”, diu.

La filosofia de Skylab no és només ensenyar a programar. “Formem en java script, però també en com treballar en equip, fer codi d’una manera endreçada”, explica Monreal.

STEMCat, la pota de l’administració

Per fomentar les vocacions STEM el Govern de Catalunya el juliol passat va engegar el programa STEMCat. El seu objectiu és que “tenint en compte que es tracta d’un sector econòmic amb moltes possibilitats d’inserció i un alt reconeixement social, calia posar solució al dèficit actual”. El pla concreta actuacions específiques per als alumnes menors de 14 anys i preten aconseguir una major presència de la dona en aquest àmbit. L’impuls es va organitzar a través de 4 eixos: Potenciar la formació del professorat. Potenciar les competències STEM entre els estudiants. Encoratjar la participació de les empreses a les escoles i promoure la ciència a la societat

Per fomentar les vocacions STEM el Govern de Catalunya el juliol passat va engegar el programa STEMCat. El seu objectiu és que “tenint en compte que es tracta d’un sector econòmic amb moltes possibilitats d’inserció i un alt reconeixement social, calia posar solució al dèficit actual”. El pla concreta actuacions específiques per als alumnes menors de 14 anys i pretèn aconseguir una major presència de la dona en aquest àmbit. L’impuls es va organitzar a través de 4 eixos: Potenciar la formació del professorat. Potenciar les competències STEM entre els estudiants. Encoratjar la participació de les empreses a les escoles i promoure la ciència a la societat

“Les empreses han d’oferir projectes molt més reptadors”

Anna Pinter
Pedro Mier, nascut a Figueres fa 66 anys, és el president d’AMETIC, una agrupació empresarial del sector TIC. El mes d’abril va participar en una jornada al Palau Macaya de l’Obra Social la Caixa sobre el futur del treball.
El sector que vostè representa té dificultats per trobar professionals formats.
En aquest moment és el nostre primer problema. Només a Catalunya hem calculat que hi ha 20.000 llocs no coberts. Calen accions amb un impacte molt a curt termini i també llarg.
Què creu que pot passar si no es porten a terme accions per invertir la tendència?
Seria un desastre, hi ha nombrosos estudis que demostren que perdre el tren de la digitalització tindria uns efectes molt negatius per a l’economia i la societat. Hi ha una diferència molt gran entre ser actors del procés de digitalització o ser-ne només consumidors. La diferència és que generes ocupacions valuoses, reptadores i actives, i no aconseguir-ho acabarà sent un problema de la societat. És responsabilitat de tots; des del govern amb les normatives a les empreses amb l’empleabilitat de la seva gent i les mateixes famílies per orientar els fills.
Com hem arribat fins aquí?
Estem en un moment de transformació accelerada, el canvi és tan ràpid que no dona temps de preveure-ho amb antelació i fins i tot coneixements concrets que s’imparteixen avui, no es té la seguretat que serveixin en un període curt. Hi ha noves habilitats que es necessiten a la feina, i afecta tots els perfils i cada cop més. El 26% de les noves ocupacions creades a Catalunya són de perfil TIC.
Però en canvi les matriculacions en carreres STEM han baixat.
Crec que hi ha múltiples explicacions, per una banda hi ha una creença falsa que les carreres tècniques són molt difícils, i aquesta concepció condiciona especialment les noies. Hi ha un altre element, que és la sobrequalificació degut a un model d’FP no suficientment eficient. Aquest model ha desincentivat l’opció per aquestes carreres, perquè molts enginyers tenen ocupacions i sous molt per sota del que caldria. L’altre motiu és que l’empresa ha d’oferir més projectes reptadors. La meva experiència pròpia m’ho demostra, amb projectes d’empresa atractius trobem gent de primeríssim nivell. És una responsabilitat compartida, s’ha d’oferir un bon ecosistema per a gent formada.
És una mena de cercle viciós, sense talent no hi transformació econòmica i a sobre amb el temps en contra.
Pel que fa a l’FP, s’han d’adaptar els programes a les necessitats futures i no només formar en continguts, també en habilitats que permetin evolucionar. Cal estar preparats per reciclar-se permanentment, també els que ja treballen. Reciclar titulats universitaris de qualsevol àrea i formar els actuals directius en la transformació.
young it girls

Dones joves i tecnològiques s’uneixen per contagiar nenes

A les set noies joves i apassionades per les tecnologies que van crear l’hivern passat l’associació sense ànim de lucre Young IT Girls, els uneix també l’ambiciós objectiu de trencar la barrera de manca de confiança que marca que moltes dones renunciïn a les carreres tecnològiques. De manera voluntària, s’han organitzat per realitzar en el seu temps lliure accions perquè les nenes des de primària vegin la tecnologia com un tema també seu i les estudiants de batxillerat, com una opció de futur laboral. “Hem dissenyat programes i accions orientades a les escoles i per a nenes des d’edats primerenques per visibilitzar les enginyeres i mostrar altres visions d’aquesta professió”, explica Anna Grau, una de les fundadores. Amb la seva iniciativa aquestes enginyeres d’entre 24 i 27 anys volen trencar l’estereotip associat a l’enginyer d’un home gran dedicat 12 hores al dia a una feina que no s’entén. “L’enginyeria té una part també molt pràctica per a la societat, en àrees com la salut és imprescindible, però costa transmetre aquest missatge”, explica Anna Torralba, també fundadora.

forum stem

Posar-li cara a l’enginyeria i defugir els estereotips

Fòrum STEM és una trobada que organitza anualment l’associació CEL Working amb suport de l’Obra Social La Caixa.

La seva aspiració és engrescar els joves de 3r i 4rt d’ESO, batxillerat i cicles formatius a optar per una carrera tècnica i científica. “Posem referències reals sobre aquests estudis i mostrem les possibilitats de professionalització que tenen, cal trencar els estereotips que hi ha al voltant d’aquestes carreres ”, explica la partner de CEL Working, Laura Robert.

Fa tres anys van decidir organitzar aquesta jornada per ajudar a trencar l’estereotip que les carreres de l’entorn STEM són complicades. Cada any, des d’en fa tres, uns 300 estudiants de tot Catalunya entren en contacte amb professionals d’aquests camps en una jornada cada cop més amena. “Els fem veure que a més hi ha moltes opcions de feines de futur que ara mateix no sabem que existiran.”

quadrivium

Quadrivium ajuda a entendre la ciència

A les sobretaules tothom es veu capacitat per parlar de tot fins que surt un tema de ciència i aleshores s’acaba la tertúlia, explica Blai Pié, un dels cofundadors de Quadrivium, una associació sense ànim de lucre dedicada a divulgar la ciència per a tots els públics des fa uns tres anys. Quatre físics i un matemàtic van voler transmetre els coneixements als quals dediquen hores i hores d’estudi en una sessió didàctica a centres educatius, cívics, etcètera. “Volem que la societat entengui més la ciència, i que vegi que apassionant pot ser”, diu. Amb accions com aquestes ajuden també a fer créixer el nombre d’estudiants en l’àrea científica.

women in mobile

Visibilitzar les dones en el món de les TIC

No és estrany que a les taules rodones del món tecnològic no hi hagi ni una dona. I Women in Mobile es va crear justament per posar fi a aquesta dinàmica i donar visibilitat a les figures inspiradores de dones en el món de les tecnologies. Caroline Regot i Vanessa Estorach no van engegar l’associació amb aquest objectiu però la inèrcia de les circumstàncies hi van portar. Van crear Women in Mobile per parlar del sector TIC i ara són una organització de 150 sòcies que han aconseguit posar dones en qualsevol de les trobades i conferències del Mobile World Congress, a fer networking i guanyar confiança per fer-se visibles. “No en podem estar al marge”, diu Ragot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a