Consumidor protagonista al mercat elèctric
L’agregació de recursos energètics distribuïts donarà un paper proactiu al consumidor i flexibilitzarà el mercat
Enguany, la regulació ha de fer passes per obrir-se a l’agregació
L’agregació podria tenir una gran oportunitat a Catalunya
L’agregació pot servir per ‘electrificar’ l’economia
El nou paradigma d’una energia col·laborativa, en què el consumidor esdevé alhora productor i pot dotar el sistema elèctric de flexibilitat per ajustar oferta i demanda, s’acosta per ser una realitat aviat. El que tècnicament es coneix com agregació de recursos energètics distribuïts pot fer passes definitives aviat, amb els pròxims canvis en la regulació.
L’agregació de recursos energètics descentralitzats (energia renovable de petita i mitjana escala), per part d’un agent independent o pel clàssic comercialitzador elèctric, ha de ser la via d’entrada del consumidor als mercats elèctrics, per tal d’assolir un preu més competitiu de l’energia, alhora que fa la seva contribució a la seguretat del subministrament.
Una eina que ha de ser decisiva per a la generalització d’aquesta nova cultura ha de ser la implementació arreu de la UE de la Directriu sobre Equilibri Elèctric, codi de xarxa pensat per crear un mercat en què els països puguin compartir recursos per equilibrar oferta i demanda, a més de, no menys important, la participació de nous agents, com els agregadors, al mercat. En el cas del nostre mercat, és previst que REE, el responsable de la xarxa de transport, demani al govern central com pensa implementar l’agregació, inclosa en aquesta directiu d’equilibri elèctric que és d’obligat compliment per a tots els estats i que enguany l’Estat espanyol n’ha de fer el desenvolupament regulador.S’ha de dir que en el pla estratègic de REE per al període 2015-2020 ja s’hi esmenta la participació del mercat en la flexibilitat de la demanda.
Com diu Alicia Carrasco (OlivoEnergy), coautora, amb Pep Salas (Smartgrid.cat), d’un estudi sobre els recursos energètics distribuïts, encarregat per l’Autoritat Catalana de la Competència, “la flexibilitat que suposa l’agregació, que inclou aquesta directriu, beneficia tothom, ja que el consumidor té un retorn econòmic per part de la distribuïdora i es pot arranjar la saturació del mercat, ja que REE ho té més fàcil per demanar balanç al mercat”.
Des de l’òptica del consumidor, com apunta Pep Salas, “si fins ara era el ciutadà el que s’instal·lava, per exemple, plaques fotovoltaiques, amb l’agregador, que pot ser una empresa o una cooperativa, pot haver-hi al mercat una penetració massiva de recursos, amb una reducció de costos per a les economies d’escala. A més, el consumidor pot donar serveis auxiliars al sistema amb els seus actius”.
Incentius.
Així mateix, en el nou mercat que es pugui dissenyar, és important que “hi hagi agregadors independents que no estiguin vinculats a les elèctriques que ara controlen el mercat”.
En el seu estudi, Carrasco i Salas projecten que, a Catalunya, els recursos energètics distribuïts hi podrien trobar la seva gran oportunitat. Com expliquen els autors a l’estudi, “atesa l’orografia, les limitacions mediambientals i el rebuig social davant les grans instal·lacions energètiques, cal que la quantitat total d’energies renovables que s’instal·la consideri també projectes de petita i mitjana escala”. El fet que en el nostre sistema elèctric la generació sigui rígida, atès que depèn de l’elevada contribució de l’energia nuclear i per la decisió de no incrementar les centrals elèctriques de gas per complir amb els objectius de mitigació del canvi climàtic, obre una gran oportunitat a l’agregador, que pot ser “el catalitzador necessari per a un desplegament cost-efectiu de la transició energètica i de la participació activa del consumidor en el mercat de l’electricitat, alhora que s’incrementa la fiabilitat i la seguretat en el subministrament de l’energia”. En aquesta prospectiva per a Catalunya, els consumidors poden ser protagonistes al mercat, participant en subhastes de renovables, serveis d’ajust, el mercat de capacitat i certificats verds. En aquesta revolució, seria possible, segons els autors de l’estudi, tirar endavant activitats com ara la rehabilitació energètica d’edificis públics i habitatges, amb el suport de programes financers innovadors.
Electrificar.
En el cas espanyol, a hores d’ara, tot i que el 2017, amb el decret del 23 de novembre, es feien passes per assolir una igualtat d’oportunitats pel cantó de la demanda en la participació del mercat intradiari, l’agregació per participar en els serveis de balanç no està, pròpiament, permesa encara.
Tanmateix, hi ha algunes escletxes per on és possible agregar generació o demanda: l’autoconsum compartit d’una comunitat de veïns; l’emmagatzematge en bateries, tot evitant hores punta i sense participar al mercat; el servei d’interrompibilitat, que ara s’obre a motius econòmics i no només tècnics; la figura de l’agent representant, que tant pot agregar ofertes en renovables com un conjunt de consumidors; diversos usuaris compartint punt de connexió i comptador; microxarxes, com ara l’Smart Rural que promou Estabanell; vehicle elèctric, com a gestor de recàrrega per revendre energia i els serveis d’ajustament, en què es permet l’agregació en zones amb 300 Mw.
Disparitat.
Alemanya i Països Baixos donen presència als agregadors, però romanen limitats a ser proveïdors de serveis minoristes, sense poder esdevenir agents que proporcionin ofertes independents als consumidors. Cal dir que Alemanya està revisant la norma per obrir el ventall de la competència.
Regne Unit, Irlanda, Bèlgica i França constituirien el grup d’estats que sí que han avançat a permetre que el consumidor tingui entrada al mercat a través de l’agregació. En aquests estats, s’ha fet un esforç evident per definir els requisits que ha de complir l’agregació independent.
CrowdNett i Sonnen, el camí a seguir
Ja tenim models d’èxit en l’agregació a Europa. A Holanda, el proveïdor Eneco, a través del programa CrowdNett, ofereix a clients d’energia fotovoltaica una bateria amb descompte per crear una planta d’energia virtual de 400 bateries en xarxa. Al consumidor se li paguen 450 euros a l’any a canvi del 30% de la capacitat de cada bateria, que serà oferta com a capacitat de reserva a l’operador nacional Tennet, per tal de mantenir l’equilibri a la xarxa.
El subministrador de bateries alemany Sonnen ofereix el seus clients entrar a formar part de SonnenCommunity, a partir de la qual es crea un dipòsit d’energia virtual en què es connecten els sistemes d’emmagatzematge per estabilitzar la xarxa quan s’escaigui, dins d’un programa acordat amb l’operador de xarxa alemany TenneT. Amb aquesta iniciativa, a més a més del foment de les renovables, amb la capacitat de distribuir la producció i suavitzar les hores punta, hom permet a les llars participar en els mercats de l’energia per obtenir uns rèdits econòmics.