[Marta Borràs] Durant la carrera d’enginyers agrònoms ja teníem clar que volíem fer alguna cosa junts i pròpia, que ens motivés, que hi creguéssim, i que ens poguéssim quedar a viure a Solsona i ens fes aixecar cada dia. En acabar ell treballava en un despatx d’enginyeria i jo vaig venir a Solsona a ajudar el meu pare, que tenia una empresa de porc convencional, però amb aquest sistema de producció nosaltres no ens hi sentíem còmodes. Repassant com és Catalunya des del punt de vista de producció porcina, vam veure que hi havia molt poc porc ecològic i ens hi vam posar.

[Martín Ezpeleta] Vam llogar una granja d’engreix convencional de 600 porcs i obsoleta, la vam reconvertir fent una inversió per obrir-la tota a l’exterior perquè el porc ecològic ha de tenir accés a l’aire lliure. Ara tenim una granja de 50 truges i amb el cercle tancat; és a dir, que tot el que neix a l’explotació s’engreixa aquí i després surt. El bestiar és nostre i avui en dia no queden ramaders amb bestiar propi perquè els costa molt competir amb grans empreses del sector. Això suposa que tots els costos són teus. El més difícil va ser aguantar la granja el primer any, prenyar les truges, que parissin i que els garrins arribessin al final de l’engreix. [M.B.] Va ser tot un any en plena producció sense vendre ni un porc i aguantant la inversió i les hores... Vam fer una incorporació cadascun de joves agricultors, vam posar-hi els pocs estalvis que teníem, d’altres que ens van deixar, i així ho vam fer.

[M.B.] No tenia sentit posar races del sistema convencional que s’han millorat genèticament en un sistema de porc ecològic i més rústic. Volíem un porc greixós, dels de tota la vida i ens hauria agradat agafar el porc català, però està extingit. El meu pare i un soci havien tingut una granja de porc gascó i li quedaven sis truges que mantenia per un punt romàntic i estava a punt de treure-se-les, però li vam demanar que no ho fes perquè volíem veure com funcionava. Vam omplir la granja de truges blanques normals i aquestes altres i va anar molt bé. Ara tenim meitat i meitat. [M.E.] El que estem fent és crear-nos la nostra pròpia raça. [M.B.] El que venem sota la marca Dpagès és només gascó, el blanc va per un altre camí. Ens dona exclusivitat, no en té ningú més, la carn és molt diferent i és una raça de la mateixa família que el porc ibèric, té molta qualitat, i s’adapta molt bé a les condicions de la granja.

[M.E.] Va sorgir. Teníem clar que amb aquest porc tot prenia sentit si fèiem la venda directa. [M.B.] Costa més de produir, ja que menja més, creix més a poc a poc i les mares fan menys garrins. És menys productiu que el blanc i, per tant, o li dones tu el valor o no te’l donarà ningú. La botiga va ser perquè necessitàvem un punt per tenir-hi les càmeres de refrigeració i preparar comandes. També ens agradava tenir un punt de venda per a la gent de Solsona.

[M.B.] A tot Catalunya. L’obrador el tenim llogat els dimarts a l’Espunyola. Dimecres el Martín reparteix a Barcelona i dijous fem la zona de Lleida. La de Tarragona i Girona la fem amb un transport refrigerat extern. També servim fora de Catalunya i a les Illes.

[M.E.] Sempre n’hi ha, però ara volem consolidar l’estructura. [M.B.] L’ideal seria poder vendre nosaltres tota la producció que fem a la setmana. Per això ens fa falta més gent, obrador propi o proper i on puguem fer cuites per fer els bulls blanc i negre i el pernil dolç.

[M.E.] La fonamental i que és el motiu pel qual ho fem és la del benestar animal, sempre estan a l’aire lliure, sense gàbies i en jaços de palla. No creiem en la manera i les condicions que tenen els animals en la producció convencional. No vol dir que estiguin malament, defensem el bon ramader, la producció de carn i el seu consum conscient. Que la gent mengi poca carn, però de qualitat. La granja no produeix purins, sinó fems que repartim en terres ecològiques. És el que es feia abans i implica molta feina. [M.B.] I no fem servir antibiòtics, només de manera puntual i restringida. Tothom ens deia que sense punxar-los, i amb el fred, se’ns moririen tots. I no. I en estar lliures, fins i tot en el part, desenvolupen conductes innates que els són beneficioses. El sistema convencional s’ha acabat convertint en una producció de fàbrica, amb els animals tancats amb fluorescents sense saber quan és tardor o estiu o si és de dia o de nit. [M.E.] Viuen en una situació més propera al seu hàbitat natural. Són més forts i més sans, i estan més relaxats perquè la pressió productiva és més baixa.