Aquest programa neix de la inquietud dels ajuntaments a l’hora de tractar les colònies de gats sense controlar, que cada vegada n’hi ha més. Es pretén tenir les colònies controlades i evitar que creixin i es converteixin en un problema. Hi ha gent benintencionada que dona menjar no només als gats sinó també als coloms i fins i tot als porcs senglars. Vam pensar que podia ser interessant dissenyar un programa per fer la gestió integral de totes aquestes colònies de gats. Ens vam reunir amb veterinaris especialistes dels quatre col·legis, el programa fa més d’un any que s’està gestant. Fem unes aportacions purament tècniques que oferim als ajuntaments i les protectores, els donem unes eines per aplicar-les si volen.

En primer lloc, fem una visió genèrica, aquests animals no deixen de ser un focus que pot portar malalties. Més del 60% de les malalties de les persones són transmeses per animals. A més, són animals que estan en llocs de risc com ara parcs i jardins, amb nens petits que juguen a terra, i provoquen contaminació per gèrmens i per paràsits. Si les coses es fan bé es pot minimitzar aquest risc.

N’hi ha moltes, com ara la toxoplasmosi i les transmeses per paràsits. Per evitar el creixement d’aquestes colònies recomanem sobretot l’esterilització i el control. Una manera òptima és identificar d’alguna manera i esterilitzar tant mascles com femelles. D’aquesta manera tindrem la població controlada, tot i que sempre s’hi afegirà algun gat que s’escapa d’algun domicili. Aquests animals ja no es reproduiran, i la colònia no anirà a més.

Els ajuntaments, les protectores i les entitats han de formar la gent que està alimentant els gats per explicar-los quin tipus de menjar se’ls ha de donar i com. Només a la ciutat de Barcelona hi ha més de 700 colònies i 9.000 gats. Cada colònia té més de deu gats. Recomanem que els ajuntaments aportin fons per identificar i esterilitzar els animals a les clíniques veterinàries de cada municipi. Sempre hi haurà colònies, però amb l’esterilització hauran d’anar disminuint, no pot ser que vagin augmentant com passa ara.

Sí, i a l’hora de fer l’esterilització es pot fer un control sanitari de com estan els gats. Podríem arribar fins i tot a saber amb una extracció de sang com estan aquests animals i tenir una estadística real de la població.

S’ha presentat i hi ha alguns ajuntaments que estan interessats a implementar-lo. Cada ajuntament és un món, n’hi ha que són més favorables a aquest tipus d’actuacions que d’altres. L’important és començar.

El consell engloba els col·legis de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i exerceix la representació de la veterinària davant dels estaments públics. Tenim també al consell l’arxiu d’identificació dels animals de companyia, una base de dades de més de 20 anys i més d’un milió d’animals censats: gossos, gats i fures. El nostre personal atén una gran quantitat de trucades per pèrdua d’animals, per canvi de propietaris i domicili. Organitzem també cursos de formació per als veterinaris de les diferents branques, que engloben també animals de producció, indústries d’alimentació o medi ambient.

La nostra reivindicació sempre ha estat que se’ns reconegui com a professió sanitària, perquè les clíniques veterinàries no deixen de ser un filtre per al control de malalties transmissibles. I això no se’ns ha reconegut en l’àmbit de tot l’Estat i això té implicacions com ara la fiscal. Les clíniques de metges i odontòlegs tenen zero IVA i nosaltres tenim un 21%, i això repercuteix en els preus. Al Congrés es va fer una proposta no de llei per rebaixar l’IVA, però ens trobem als pressupostos que això no ha passat.

Hi ha una llei de protecció d’animals que deriva de Medi Ambient però fa anys que s’ha de desenvolupar el reglament. L’Ajuntament de Barcelona és pioner en aquests temes, vam treballar molt en l’actual ordenança, i hi ha molts ajuntaments que volen fer alguna cosa semblant. Els ajuntaments tenen la potestat de crear ordenances. Cada ajuntament s’organitza com vol.