Per reivindicar una sèrie de coses que depenen de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Hi ha molta gent que no està empadronada i té problemes per fer-ho, com dones que tenen cura de la gent gran o treballen com a assistentes de la llar que passen les 24 hores del dia al lloc on treballen i no les empadronen. O els que treballen per temporada, com a l’agricultura i la construcció, i viuen en habitacions rellogades.

No, n’hi ha prou amb el passaport o amb el permís de residència. Les persones que tenen un permís de residència es poden empadronar, els que no el tenen es poden empadronar amb el passaport.

Sí, hi ha gent amb permís de residència o amb passaport que no tenen el padró perquè els reclamen que tinguin un contracte al seu nom. I en alguns casos parlem de gent sense sostre. Volem que l’Ajuntament de l’Hospitalet empadroni les persones com fa l’Ajuntament de Barcelona, en adreces de serveis socials o d’alguna entitat.

Sense padró no existeixes. No poden tenir la targeta sanitària, queden exclosos de tots els drets, la gent ha d’anar a un metge privat. Per aconseguir un permís de residència s’ha d’acreditar un mínim de tres anys. Hi ha persones que fa cinc o set anys que no tenen papers i d’altres que quan perden el padró han de començar un altre cop amb els tràmits. Sense padró no s’arriba enlloc, és el primer pas i molt important a la vida de les persones. Els nens no poden ser escolaritzats. Falta molta informació.

No, n’hi ha més. Per exemple, les taxes que s’han de pagar a l’Hospitalet són molt cares i no es paguen a Barcelona, per exemple. Per treure un informe d’arrelament social, necessari perquè una persona pugui demanar el permís de residència, s’han de pagar 63 euros. Un informe d’habitatge per demanar la reagrupació familiar costa 105 euros. L’Ajuntament de Barcelona en canvi no fa pagar res. Volem també altres coses.

Que l’Ajuntament de l’Hospitalet faci una declaració institucional contra els exàmens de nacionalitat espanyola, que són molt durs i no tenen res a veure amb la realitat. Estem a favor que la gent parli català i castellà, perquè es puguin comunicar millor, però els exàmens no aporten res a la vida personal de la gent. Per exemple, en quin any els Reis Catòlics van conquistar Granada? Els immigrants som treballadors de la construcció, empleades de la llar, i fem les feines més difícils.

No, però sí poden fer una declaració institucional o una moció en contra. Ho hem aconseguit amb Barcelona, que va fer una declaració institucional i una moció.

El regidor de Benestar Social ha vingut a la tancada i avui ens han citat a una reunió amb l’Ajuntament, no sabem si amb el regidor o l’alcaldessa.

Sí, Ada Colau i Quim Torra ja s’han reunit amb els immigrants tancats i tornaran a reunir-se. Han escoltat les nostres reivindicacions i s’han mostrat comprensius. L’Ajuntament de l’Hospitalet ha de fer algun gest.

A Barcelona 428 entitats han signat el manifest. Aquí també ens donen suport, tot i que no estem tan organitzats com a Barcelona.

Hi ha gent que està aquí durant el dia per rebre les persones i donar informació, fem assemblees per veure si organitzem alguna manifestació o concentració davant de l’Ajuntament per fer-nos visibles. Molta gent no sap que hi ha gent sense papers, precària, nens sense escolaritzar, gent que ha perdut el permís de residència perquè quan l’havien de renovar no estaven cotitzant.

No tenim xifres. Sabem que hi ha molta gent, però n’hi ha que no volen explicar la seva història.

L’esperança la tenim en la nostra lluita. Hem de ser prudents, jo em remeto als fets sempre, hem d’esperar a veure què fa aquest govern. Hi ha molts partits que usen moltes coses com a arma llancívola.