És una eina informàtica que sorgeix de diversos àmbits professionals. En el meu cas, des de l’atenció primària que simultaniejo amb la recerca. La sensació és que els metges de família tenim tant de volum de coneixement per avaluar a l’hora d’atendre immigrants, que no podem dominar tots els àmbits (geografia, les malalties tropicals, les afectacions sobre altres persones...). El professional mèdic tendeix a igualar i uniformitzar els tractaments, i costa buscar els trets diferencials a persones que venen d’altres cultures. L’avisador els ajuda en aquest cribratge previ.

És un concepte més ampli que aquest. Abordem temes de salut mental, mutilació genital femenina, infeccions, etc.

L’eina informàtica adaptada al programa d’atenció primària els ofereix avisos i alertes sanitàries. Encreua les dades de país de procedència, edat i altres paràmetres del pacient, perquè el metge tingui en compte aspectes a revisar: malalties infeccioses, tant tropicals com urbanes, salut mental dels refugiats si han patit guerra o persecució, possibilitats de mutilació genital femenina si prové de l’Àfrica subsahariana, hepatitis B i C, tuberculosi... El metge té una guia immediata de revisió. És prevenció de salut en estat pur. Permet al metge de l’atenció primària aprofitar la visita i sensibilitzar millor els pacients. I en últim cas, farà més fàcil l’accés als respectius historials clínics.

A vuit CAP de Catalunya de barris amb força migrants. En quatre s’inclou l’alerta per als metges dins del sistema informàtic que utilitzen, i en els altres quatre l’habitual formació. Es comprovarà si han estat millor atesos i, sobretot, si acrediten una millor salut, i la pública també millora i evita despesa a tot el sistema.

Tendim a pensar que ens importen malalties del seu lloc d’origen, però en realitat les adopten en el complicat procés de desplaçament per mig món i en condicions infrahumanes. En altres cassos, com els adolescents, hi ha força malalties mentals derivades del patiment que els implica aquesta migració. Els refugiats provinents de països amb conflictes socials o en guerra duen una motxilla psicològica complexa d’abordar, més que no pas les infeccioses, fins i tot.

El nostre projecte posa la tecnologia al servei del facultatiu. Hem seguit un model similar a les alertes per VIH que s’han desenvolupat en altres espais d’atenció sanitària en els últims anys. En aquell cas, els metges recomanen fer-se la prova del VIH a pacients que manifesten determinades sensacions o comportaments o situacions, amb l’objectiu d’acotar la difusió del virus. L’avís i les recomanacions de cribratge, la tecnologia aplicada a la salut, en general, serveix als metges per facilitar l’exercici de la professió, però en cap cas substituir-la. Són ajuts per tal que el professional desenvolupi la seva feina.

La salut i el benestar preocupa molt els ciutadans, i per això busquen cada cop més informació sobre malalties o patologies. Els professionals de la salut ho hem de viure en positiu, malgrat que hi ha algunes aplicacions escombraria o que destorben la feina científica. La tecnologia té pros i contres, i també en l’àmbit de la salut, com en tots els altres. No per això l’hem de descartar. Al contrari, ajuda a perfeccionar la feina dels metges.

Aquest seria l’objectiu: alleugerir i perfeccionar feines de tot tipus. L’aplicació Tripdoctor, per exemple, fa preguntes als viatgers per si detecten símptomes de malalties o s’han pres els medicaments de profilaxi. El nombre de viatgers no para de pujar arreu del món. És imparable, tot i la crisi, i els recursos sanitaris són limitats, així que apoderar la població perquè es responsabilitzi dels perills de contagi és bo. Una malaltia pot sorgir en un país d’una punta del món i incubar-se i desenvolupar-se a l’altra punta.