Medi ambient

PEP SALAS

DOCTOR EN TRANSICIÓ ENERGÈTICA DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

“Ja no cal parlar de canvi climàtic, ara hem de parlar de xoc climàtic”

Expert en consum energètic, Salas adverteix de la lentitud dels canvis per reduir les emissions contaminants i de l’impuls de les energies renovables i demana conscienciació col·lectiva

El 2012 l’ONU va dictaminar la urgència de la transició cap a les energies renovables. Ha servit d’alguna cosa, aquell compromís?
El terreny de joc ha canviat dramàticament en els darrers anys, fins i tot mesos. Ara tocarà fer una revisió de l’Acord de París, i les perspectives no són gaire bones.
L’Acord de París, un altre compromís crucial, aquest del 2015, quan es signa l’acord global contra els gasos que provoquen l’efecte hivernacle. Tampoc podem ser gaire optimistes?
La situació ha millorat perquè el debat s’ha intensificat. Abans, parlar de deixar d’utilitzar combustibles fòssils era considerada una posició extrema i a partir del 2015 ha passat a ser la posició oficial del G-7. Si van prendre una decisió així és perquè maneguen unes dades suficientment bèsties.
Tots aquests objectius es porten a la pràctica amb la lluita contra l’escalfament global i l’aposta per les energies renovables. Progressem?
Els objectius globals estan focalitzats en la reducció d’emissions contaminants, però la Unió Europea, a més, ha assumit la necessitat de millorar l’eficiència energètica i d’impulsar les energies renovables. En aquest sentit s’està intentant, en primer lloc, reduir el consum energètic. En segon lloc, s’ha assumit el compromís d’aconseguir que el 32% de l’energia final s’obtingui a través d’energies renovables. Actualment a l’Estat espanyol aquest percentatge està en el 17%. I a Catalunya estem per sota del 10. Per complir-ho cal aplicar accions intensives en un termini de deu anys. Per exemple, caldria multiplicar gairebé per quaranta l’energia solar generada a Catalunya.
L’Índex d’Actualització Climàtica deixa en mal lloc l’Estat espanyol pel que fa al compliment d’aquests compromisos.
No s’està fent la feina amb la intensitat que caldria, però hi ha cinc anys per desenvolupar del tot el pla de transició energètica. La Comissió de Transició Energètica del Ministeri d’Indústria, de la qual soc vocal, ja ha fet un informe. Ara bé, hem de fer un exercici de sinceritat des de Catalunya perquè estem manifestament pitjor que la mitjana espanyola. Pel que fa a penetració d’energies renovables, anem extraordinàriament endarrerits, al vagó de cua.
Per estalviar energia, però, primer cal saber què consumim. Les factures elèctriques semblen fetes precisament perquè no hi entenguem res.
Quan parlem d’energia no parlem només d’electricitat. L’electricitat representa el 28% del total. Hi ha també el transport i la calor a la indústria, entre altres consums. Però és que encara que el sector elèctric sencer fos al cent per cent renovable, no arribaria al 30% obligatori de què parlàvem. Per tant, cal coordinar dues accions que han d’anar alhora: l’alta penetració de les renovables juntament amb l’electrificació de consums que no ara són elèctrics, com per exemple el dels vehicles.
La indústria de l’automòbil hi està entrant.
El gran repte no és només el canvi en els vehicles, sinó la intensitat d’aquests canvis. Anem extraordinàriament lents. És una realitat que no hem estat capaços de traslladar a la població. Fins i tot a casa meva, per exemple, a vegades potser no hi ha prou sensibilitat cap aquesta realitat. Nosaltres podem modelar les alternatives de mobilitat i consum, el canvi comença per a un mateix. Per això jo fa temps que ja no parlo de canvi climàtic sinó de xoc climàtic. I la finestra d’oportunitat, segons els científics, és només d’una generació, de quinze o vint anys.
Tornem a la manca d’informació. Com es pot millorar?
Amb la digitalització dels comptadors. El valor principal no és el kilowatt per hora que ens factura la companyia, sinó les nostres dades associades al consum d’energia. El nostre consum és una empremta digital dels hàbits de vida. Si ets a casa, els caps de setmana, si surts... Analitzant les teves dades pots detectar funcionaments erronis per exemple de la nevera, i això pot generar una acció comercial cap a tu dels fabricants de neveres. És una informació evidentment molt valuosa. I útil per a altres àmbits que no siguin estrictament els elèctrics. Per exemple, si els serveis socials no es poden permetre fer una trucada diària a la senyora Enriqueta, que viu sola, amb els seus patrons de consum poden fer un seguiment millor per comprovar si tot va bé.
Però, i el dret a la privacitat?
Evidentment això és la matèria primera de grans negocis de tràfic de les dades. Hem de partir de la base que no som ximples. Si no entenem una factura, el problema és de qui fa la factura, no nostre. Ens hi hem d’implicar, exigir el dret a estar ben informats, treballar col·lectivament per presentar demandes amb força, agregar el nostre consum per deixar de ser passius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.