L’autovia havia estat un espai històricament amb activitat de prostitució, sobretot amb el bon temps. El fet de passar-hi cada dia i veure com aquestes noies estan en una situació força precària ens va fer buscar una alternativa transversal. 

L’any passat, quan vam començar la campanya, n’hi havia entre deu i catorze. Quan vam acabar, al setembre, n’hi havia cinc. El que realment ens preocupa és el rerefons que hi ha.

Un abús. Una explotació sexual de dones. Hi ha tracta i un mercat sexual al darrere. En el moment en què ho mires amb una perspectiva de dona feminista, no patriarcal i no masclista, t’adones que cal ajudar aquestes dones, sempre que elles vulguin. I cal penalitzar el mal anomenat client.

L’any passat va ser xocant. La majoria eren de l’Est, vam arribar amb traductors, serveis socials, agents de la policia, i els xocava que normalment qui les havia sancionat, l’Ajuntament, anés a preocupar-se per elles. Hi ha una primera reacció de desconfiança, que és normal, ens hem de recolzar en aquelles associacions que fan molta feina social i sanitària envers les prostitutes. L’any passat vam fer la diagnosi del que tenim, i veiem que en alguns casos la residència no la tenen aquí, sinó en altres ciutats. Tu els ofereixes una ajuda del teu servei municipal, però moltes vegades no tenen permís de residència.

Literalment. Que arribi una dona amb l’autobús a l’autovia per ella mateixa no és la norma.

Pensem que el 95% no ho fa voluntàriament, tot i que no és fàcil de calcular. És una xifra massa grossa per generalitzar que la prostitució s’ha de regular perquè és una opció escollida. A Gavà vam començar a posar sancions per exercir a la via pública que podien arribar a 3.000 euros, però sancionar les dones no serveix de res, no tenen recursos i un deute amb l’administració no ajuda a la inserció laboral. Ara anem a la part més social, a més d’aquesta acció més notòria d’enviar la sanció al domicili del client.

Per nosaltres és un problema de consciència. Que fàcil és cometre una infracció greu o molt greu, pagar en efectiu i oblidar-te’n. Llavors no ets conscient del que acaba de passar més enllà que faci de mal pagar 750, 1.500 o 3.000 euros. Nosaltres arrosseguem aquesta campanya conscienciadora des de l’any passat. Pagui com pagui, a la finalització de l’expedient li arriba a casa una comunicació de la finalització de l’expedient. Volem que el client de prostitució sigui conscient que està afavorint la tracta de persones.

La sanció arriba normal, amb un sobre tancat. Per legalitat, un sobre que arriba al teu nom només el pots obrir tu. No podem fer cap text redaccional, afegir-hi una carta conscienciadora no es fa en un procediment administratiu normal. No pots fer servir unes multes per posar-hi propaganda. Que arribi una notificació a casa no agrada, i potser això farà pensar abans de contractar el servei.

És que tampoc sabem quants clients viuen en família o sols. Això no té res a veure. El fet és que tu pagues ràpidament per oblidar i per girar full, i no. Com a mínim rebràs a casa teva un tancament d’expedient. Abans es feia servir el principi d’economia processal: el client paga i s’ha acabat. Però el procediment normal administratiu diu que has de tancar l’expedient enviant-ho a casa.

Molt positiu. L’any passat van haver-hi 58 sancions en quatre mesos. El més interessant va ser poder parlar amb les dones i que reduïssin l’oferta a Gavà.

No, també ens hem anticipat. Hem tancat camins i la campanya ha motivat que tinguem cinc dones detectades, el mateix nombre que van acabar l’any passat. Paral·lelament la policia ha estat formada per una entitat en temes de prostitució. Volem que hi hagi una visió més femenina del problema.

En van començar més, i el que ens interessa és que aquestes cinc s’acullin a les ajudes a la reinserció que oferim. La inserció laboral per a dones en risc d’exclusió la tenim en conveni amb la Creu Roja. Aquest programa l’estem fent servir també amb les prostitutes, però encara no hi ha hagut cap cas d’inserció. Estem en la primera fase.