La tecnologia no ha de danyar per força les relacions laborals
Un llibre blanc impulsat per Barcelona Activa vol oferir eines per aplicar les polítiques més adients en un món canviant
Els experts creuen que cal evitar l’alarmisme per la digitalització
L’onada tecnològica i la digitalització de l’activitat no han de deteriorar necessàriament les expectatives laborals dels ciutadans, ja que no hi ha cap llei econòmica que afirmi que un canvi tecnològic hagi de generar de manera automàtica involucions en el món del treball, tant des del punt de vista de quantitat com de qualitat. Així ho van posar de manifest ahir uns quants experts durant la presentació del Llibre Blanc sobre el Futur del Treball, que l’Ajuntament de Barcelona, per mitjà de Barcelona Activa, ha encarregat a professionals d’Alternativas Económicas i en el qual s’analitza el context contemporani i les previsions de futur del desenvolupament d’activitat i de les interaccions que en sorgiran.
Durant la presentació, introduïda pel tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Gerardo Pisarello i per la sòcia redactora d’Alternativas Económicas Ariadna Trillas, el catedràtic d’economia Antón Costas va recordar que en molts països on el canvi tecnològic ha estat molt intens i on també la globalització ha impactat amb força no hi ha hagut un augment de les desigualtats. “Fins i tot hi ha llocs on aquestes s’han reduït”. Per tant, creu Costas, el canvi tecnològic “no és un factor destructiu del volum net d’ocupació ni de deteriorament de les condicions”.
Pel catedràtic, una de les causes del retrocés de la qualitat de la feina al nostre país són les polítiques públiques i les polítiques empresarials. Costas va reconèixer que és “disruptiu” proposar que les empreses comencin a prendre consciència de les seves responsabilitats. “Les coses no passen soles –hi va afegir–, i és evident que una etapa de fort creixement tecnològic no ha de significar automàticament una millora del progrés social. Cal una orientació i un impuls.”
La fi d’un pacte
Per Costas, a partir dels anys vuitanta es va començar a trencar el pacte social pel qual les esquerres havien legitimat el capitalisme a canvi d’un estat social que proporcionés igualtat d’oportunitats amb sistemes públics d’educació, sanitat i prestacions socials. En aquest sentit, va insistir Costas, “cal recordar a l’empresa la seva missió de sostenibilitat social a través de bona qualitat de l’ocupació i de bons salaris”.
Al seu torn, Mari Luz Rodríguez, professora de dret del treball i exsecretària d’estat de Treball, va assenyalar més propostes de futur contra el que va definir com a “determinisme tecnològic”, entre aquestes, la necessitat d’introduir una visió de gènere, apuntada en la introducció que havia fet Ariadna Trillas, que ja havia parlat de l’activitat “estadísticament opaca” que representen, per exemple i entre d’altres, les tasques de cures, tradicionalment assignades a les dones.
Nous punts de partida
A més, per Rodríguez, després de dècades en què l’assoliment dels beneficis de l’estat social s’assolia meritòriament per mitjà del treball (sanitat, subsidis d’atur, pensions...), cal començar a pensar que “el principi de ciutadania i els seus drets han de partir de noves bases, ja que “cada cop hi haurà més població que no gaudirà dels anys de cotització que tenen les persones que ara s’estan jubilant”.
Com a exemple, la professora laboralista va posar els treballadors de les actuals plataformes digitals, la situació dels quals, va subratllar, “justifica una reflexió sobre l’estatus jurídic de les persones que desenvolupen l’activitat i també els seus drets perquè no s’acabi establint una “frontera excloent de drets i protecció social”. La professora va criticar la migradesa de les inversions en polítiques d’ocupació, que, va remarcar, parteixen d’un esquema institucional poc eficaç per dur-les a terme.
Un toc d’alerta a la responsabilitat de les empreses
Antón Costas creu que un dels reptes de la nova societat és crear una “nova teoria política de l’empresa”, perquè aquestes es responsabilitzin de les externalitats; és a dir, de les repercussions de la seva activitat en la societat i en la democràcia. Entre les propostes del catedràtic i expresident del Cercle d’Economia, cal que els experts “deixin de parlar al poder polític” i també que les empreses deixin d’exigir a les administracions, per exemple, que els estudiants estudiïn conforme a les necessitats del mercat: “Són les empreses les que han de formar els professionals en les capacitats específiques que necessiten”, va agregar. L’acadèmic va instar a repartir l’assumpció de responsabilitats entre tota la societat, ja que, quan “cal fer vestits a mida per als exclosos que queden a la cuneta, l’administració no és un bon subministrador i cal disposar d’altres instruments socials, com ara les ONG”.
Al seu torn, el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello va lamentar el “context de globalització financera desregulada” i el repte de governar la revolució tecnològica i restablir una correcta distribució de recursos en un moment en què “s’ha trencat el pacte social”. Pisarello va indicar el foment d’una ocupació pública de qualitat, sense oblidar “la col·laboració amb el món privat o el cooperatiu, a més d’altres formes de col·laboració amb la ciutadania.