És una travessa pel desert del Marroc amb un projecte solidari, d’aventura i formatiu, per portar material i generar valor social als pobles per on passem. Alhora ens fa créixer en àmbits com les relacions públiques, la publicitat, el tecnològic (per preparar el cotxe, per exemple), buscar patrocinadors...

És més una carrera d’obstacles. No es tracta de qui acaba abans sinó de qui ho fa recorrent menys distància. És a dir, qui s’orienta millor i es perd menys. Són set etapes navegant amb llibre de ruta (road-book) i brúixola, sense GPS. De fet, la velocitat està limitada a 80 quilòmetres per hora com a màxim. Cada dia també ens fan diferents exàmens, com per exemple fer una arrel quadrada a mà o problemes de cartografia. I dur a terme els nostres projectes solidaris, és clar. L’Uniraid és una prova solidària, però també ens fa créixer a nosaltres.

Estudiants que han de participar-hi conduint un cotxe de tracció a dues rodes i de més de vint anys. Hi participen al voltant de 150 equips (300 persones) d’Andorra, Portugal i l’Estat espanyol. Ja se n’han fet set edicions. L’organització munta el campament cada nit. Hi ha vehicles 4x4 del Dakar que fan de cotxes escombra i que ens donen suport si el cotxe es malmet. Ens el porten fins al campament base, on tenim assistència mecànica de 24 hores.

Un Peugeot 205 de 30 anys que hem batejat com a Rusty Willy. Ja fa dues edicions que aquest cotxe participa a la prova.

La Universitat ens dona suport, però som nosaltres que hem de fer-lo viable. De fet, hi anem cinc cotxes de la Universitat de Girona de la doble titulació.

En portem dos. Un de bombament d’aigua d’un pou per al reg mitjançant plaques solars. L’altre és per enllumenar un carrer o algunes cases també amb plaques solars. Tots dos projectes es faran en un poble que es diu Begaa. Ens agrada molt el tema de l’energia verda, la sostenibilitat, que sigui duradora en el temps sense una xarxa elèctrica que contínuament t’hagi d’abastir d’energia. Begaa és al mig del desert. Si podem aconseguir que no hagin d’aixecar 200 galledes al dia per regar les palmeres o beure aigua i tinguin un sistema automàtic i que cada any l’Uniraid pugui fer manteniment, doncs els seria un gran ajut. A banda, al cotxe també hem de dur 40 quilos de material solidari per repartir.

Poden ser ordinadors, roba, material escolar, llibres... Si en algun lloc hi ha alguna necessitat especial (per exemple en un poble estan muntant una escola), doncs l’organització ens guia a fi de deixar un cert tipus o quantitat de material.

Sí, Uniraid ens deixa dues tardes per fer-les. Necessitarem entre sis i vuit hores per deixar-ho tot a punt. A la Universitat estem en diferents assignatures en què hem presentat el projecte com a treball de l’assignatura i ens estan ajudant i ampliant coneixements a fi que no anem perduts. Estem en últim any d’enginyeria, però no havíem fet cap projecte d’aquest tipus, i mai és sobrera una ajuda.

Nosaltres vam trucar als d’Uniraid i vam explicar-los la nostra idea. Ens van dir que els semblava bé i ens van donar dades d’on està situat el pou, on hauríem d’instal·lar la bomba, quina distància hi ha fins a les palmeres que volen regar, etc.

Entre la inscripció i preparar el cotxe ens fan falta uns 3.000 euros. Per als projectes uns 1.500 euros més. Per comprar la bomba, les plaques solars, l’equip elèctric...

No, encara no. Estem parlant amb patrocinadors i qualsevol ajuda per a aquest projecte solidari és benvinguda. Siguin uns quants euros o molts. Estem parlant amb gent per tal que ens donin les bombes i les plaques solars. Això, en principi, doncs, ja rebaixa el que encara ens falta. Però encara necessitem ajut de més patrocinadors.