Empreses

Fruits Nules posa les bases per al creixement

La firma de cítrics amb la marca Villa Maria adquirirà més finques per ampliar producció i noves varietats Ja hi tenen tres parades de 300 m²

La firma de cítrics ja comercialitza més del 50% de la facturació als mercats estrangers

Fruits Nules, l’empresa que comercialitza taronges i mandarines amb la marca Villa Maria, està posant les bases per continuar creixent tant a l’Estat espanyol com als mercats internacionals. Al llarg del 2019 l’empresa productora i comercialitzadora de cítrics preveu l’adquisició de noves finques per ampliar el nombre d’arbres fruiters, iniciarà la mecanització de la fàbrica i renovarà i ampliarà els espais ubicats a Mercabarna. A més, l’empresa de caràcter familiar que tancarà l’any 2018 a tocar dels 6 milions d’euros de facturació, també preveu insistir en la recuperació de noves varietats.

“Hem estat a punt de quedar-nos unes finques de les Terres de l’Ebre però no ha pogut ser”, diu Manel Martínez, que insisteix: “En l’any que s’enceta segur que trobarem uns camps apropiats per a la nostra producció.” En els darrers temps Fruits Nules ha adquirit noves parades a Mercabarna per poder donar millor servei als clients. Es van fer amb noves finques de taronges a la demarcació de Castelló i també van adquirir una nau de 3.600 m² a Sagunt.

Amb una plantilla d’uns dos-cents treballadors (una quinzena, ubicats a Mercabarna; un centenar, la majoria dones, al magatzem de Sagunt, i un grup de cent recol·lectors que treballen de manera fixa discontínua) comercialitzen per valor de 5,5 milions de facturació. D’aquesta, el 50% es destina a l’exportació, la majoria al mercat francès. “Gràcies a la força que ens dona ser presents a Mercabarna vam poder comprar la marca francesa de taronges i mandarines Montchery”, explica Manel Martínez. De fet, gràcies a aquesta adquisició la firma de cítrics té una forta presència a París, Bordeus i Lió. També ven a Alemanya i Itàlia de manera continuada. Tot i així, les comandes poden venir de qualsevol lloc. Mentre s’estava fent aquesta entrevista, el copropietari de Fruits Nules va rebre encàrrecs des d’Eslovènia, Hongria i el supermercat Harrods de Londres.

A l’Estat espanyol, les taronges i mandarines i també melons i síndries -que només representen el 3% de la facturació– es venen a distribuïdors de Barcelona, Sant Sebastià, Valladolid, Astúries, la Corunya i altres punts del nord peninsular.

L’empresa Fruits Nules va començar el 1991 quan els seus propietaris, Manel i María Belén Martínez, nascuts a Castelló i amb tradició pagesa vinculada als cítrics, es van decidir reprendre la iniciativa i la tradició familiar.

De fet, la família Martínez ja era fruitera de tradició i l’any 1957 es va instal·lar al Born vell de Barcelona per vendre les fruites que llaurava a Nules (Castelló). Els pares dels dos germans van morir i llavors els fills van encaminar-se cap a altres fites professionals. Un dia, però, en Manel en sortir de Barcelona va fer una visita a Mercabarna, llavors treballava en una empreses de rajoles, i l’activitat i els productes que allà es remenaven el van marcar profundament, fins que va ser conscient que el que de debò volia fer era encarregar-se de distribuir la producció familiar.

Va començar a poc a poc. El 1999 amb la seva germana es van decidir a registrar la marca Villa Maria, que “volia donar confiança al comprador a través de la qualitat; val més buscar el sabor que el calibre”, comenta Manel Martínez, mentre recorda: “Sempre busco l’excel·lència més que la rendibilitat, potser és que soc un romàntic.”

FRUITS NULES

Facturació
5,5 M€
Treballadors
200
Any de fundació
1991
L’accionariat de Fruits Nules està format per tres membres. Manel Martínez s’encarrega bàsicament del mercat i els clients. La seva germana, María Belén, està al capdavant del magatzem i el seu cunyat, Joaquim Llusarà, és el responsable dels camps de cítrics.
el perfil

Un pagès innovador

Quan Manel Martínez va decidir tirar endavant el negoci podia fer com molts: produir i portar la taronja a una cooperativa. Però ell -potser per romanticisme- va preferir no seguir la tendència i va apostar “per la qualitat, el sabor i les noves varietats” i poder distribuir des de Mercabarna cap a altres botigues. “El que m’importa és el que pensa el que fa la comanda, perquè ell sap millor que jo com és el meu cítric.” Per això cuida molt aquestes relacions i no li interessa tant anar a una gran superfície comercial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.