Política

ELISENDA PALUZIE

PRESIDENTA DE L'ASSEMBLEA

“Anem a Madrid, on s’està exercint l’opressió política”

La presidenta de l’ Assemblea , Elisenda Paluzie , va valorar ahir a L’illa de Robinson l’actualitat política.

Què és el que ha de fer la Generalitat amb els llaços grocs?
La reacció m’ha semblat correcta. El que passa és que hi ha aquesta escalada de conflicte en relació amb el llaç groc amb aquells partits polítics que han intentat convertir-lo en un símbol d’ideologia política, quan no ho és. El que fa és no normalitzar el que no és normal, que és tenir presos polítics.
En quin punt està l’organització de la manifestació a Madrid?
S’estan acabant els detalls. Organitzar una manifestació és sempre una qüestió relativament complexa, tot i que a l’ANC hi tenim experiència. Però aquest cop és en una ciutat on no n’hem organitzat cap. Tenim el suport de col·lectius d’allà. La idea és que el mateix missatge que donem aquí també el puguem donar allà, que és on s’està fent el judici. I és anar-hi a dir que l’autodeterminació és un dret i que no la podem convertir en delicte.
És una convocatòria molt transversal que inclou sindicats?
Aquesta manifestació clou el cicle de manifestacions unitàries que vam començar el dia d’inici del judici, que van continuar amb la de Barcelona del 16 de febrer i que van seguir el dia de la vaga del 21-F. Els actors que les hem organitzat en l’àmbit de Catalunya són els grups parlamentaris Junts per Catalunya, el grup republicà i la CUP, l’ANC i Òmnium. En el cas de Madrid, s’hi afegeixen un reguitzell de col·lectius, molts dels quals ja es van manifestar a la Plaza del Sol el dia 1-O per les càrregues policials.
Numèricament no serà la més important, però des d’una perspectiva simbòlica sí?
Sí, ens estem manifestant a la capital de l’Estat que està exercint l’opressió política i és el lloc on s’està fent aquest judici.
Madrid és molt plural, però pot haver-hi algun problema? Esperen alguna reacció hostil?
Comptem que no. Hi haurà servei d’ordre i la Delegació del Govern és la responsable de garantir la seguretat.
Quina xifra de participació es consideraria important, tenint en compte les problemàtiques de logística que hi ha?
L’Assemblea té la tradició de no donar xifres de les manifestacions. Però la xifra no és el més rellevant. Comptem que serà una manifestació important. És el símbol del que representa fer-la a Madrid. La comparació més adient seria amb la manifestació que es va fer a Brussel·les el desembre del 2017; dimarts teníem 400 autocars plens. A Brussel·les n’hi havia 216.
Com està veient el judici?
És desagradable veure com testimonis i acusats s’han de justificar de coses que no haurien d’estar judicialitzades, com ara el dret d’autodeterminació. És un judici polític. Des de l’Assemblea volem convertir-lo en un altaveu de denúncia; volem extreure’n arguments que reforcin la nostra causa de l’autodeterminació.
Com veu l’independentisme el període electoral?
No ens agafa gaire bé. Estem faltats d’una estratègia unitària cap a la independència. Per a les eleccions de fronts exteriors, com ara les Corts espanyoles o el Parlament Europeu, hauria anat molt millor tenir una estratègia unitària, sòlida i ben travada entre els partits independentistes i que les eleccions fossin instrumentals. Malauradament, no ens hi trobem. Estem sortint d’un dol, el de la tardor del 2017. No s’han acabat de refer les confiances polítiques i hi ha una lluita per l’hegemonia electoral; tot això no hi ajuda. I això es reflecteix en la base independentista, que està desconcertada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.