Medi ambient

TOMÀS MOLINA

CAP DE METEOROLOGIA DE TV3 I PROFESSOR DE LA FACULTAT DE FÍSICA DE LA UB

“Una maquilladora de TV3 em pronosticava els canvis de temps”

Meteoròleg de TV3, professor a la Universitat de Barcelona, escriptor i bon divulgador, Tomàs Molina és també un gran coneixedor dels efectes dels canvis de temps en els éssers vius

Què és la biometeorologia?
És una ciència que estudia de quina manera els fenòmens meteorològics afecten els éssers vius: els humans, els animals i els vegetals.
Quan va començar el seu interès per aquesta matèria?
Fa uns quinze anys vaig anar per primera vegada al Japó i em va cridar l’atenció el tipus d’informació meteorològica que feien per la tele. Posaven un mapa i explicaven als teleespectadors d’una determinada zona si s’havien d’esperar a rentar la roba o no per poder estendre-la i que s’assequés millor. O si degut al pas d’un front era més o menys perillós circular amb cotxe. O si el nivell de pol·len afectaria les persones que tenen al·lèrgia. En definitiva, anaven més enllà del pronòstic i explicaven com el temps afectava en coses concretes els humans. Això és la biometeorologia, una disciplina en la qual els japonesos estan molt avançats.
Els coneixements científics que aporta la biometeorologia confirmen el que antigues civilitzacions com ara l’egípcia, la grega, la romana i l’àrab ja intuïen sobre els efectes dels canvis de temps.
Els grecs tenien el que s’anomenava la torre dels vents. El primer dia de classe a la facultat de Física sempre ensenyo als meus alumnes la torre del segle I abans de Crist que es conserva a Atenes. Té planta octogonal i a cada una de les vuit cares hi ha un relleu que representa el vent que arriba per aquell rumb amb les virtuts i les dificultats que comporta. El vent del nord-oest, per exemple, els portava baixades molt importants de les temperatures que, pels efectes de les glaçades, mataven literalment la gent. O el vent del sud, el khamsin, un vent que ve del desert de Líbia, que és un aire molt càlid i molt sec que encara avui dia causa víctimes mortals a Atenes. Aquests coneixements de l’antiguitat fan referència a fenòmens a gran escala. Evidentment, quan la temperatura és molt alta, això té uns efectes dolents en la salut humana. Una altra cosa és a escala més petita, a títol individual, quan algú nota un dolor per un proper canvi del temps.
Així, doncs, existeixen els anomenats pacients baromètrics?
I tant que sí. Són persones meteorosensibles que senten dolor quan es produeix un descens de la pressió atmosfèrica per l’arribada d’un front de pluges. N’hi ha algunes –les anomenades predictives– que es queixen abans del canvi meteorològic i moltes d’altres –les reactives– que ho noten quan plou.
Vostè va tenir a TV3 una maquilladora que li deia quin temps faria l’endemà o l’endemà passat...
Era la Luisa. Ella era capaç de pronosticar un canvi de temps un parell de dies abans que es produís. M’avisava del canvi i jo li deia: “Sí, sí, estem d’acord.”
Hi ha la percepció que és la gent gran la que ‘endevina’ l’arribada de pluja guiant-se pel dolor o les molèsties que senten a les articulacions...
Anys enrere eren els avis i les àvies, però ara hi ha persones joves que, per exemple, han practicat molt esport i tenen problemes d’artrosi o d’alguna lesió a les cames, els genolls o els colzes i són sensibles als canvis de temps. Abans l’artrosi anava associada només a l’edat, però ara ja no.
Vostè fa temps va col·laborar amb el doctor Josep Vergés, reconegut especialista en artrosi, en un estudi sobre aquesta malaltia i els canvis de temps.
Hi van participar un grup de pacients amb artrosi i un altre grup de control. Cada dia omplien una cartolina marcant el nivell de dolor que sentien. Aquestes dades les vàrem correlacionar amb diverses variables meteorològiques que s’havien produït durant el mateix període de temps: els canvis de temperatura, d’humitat i de pressió atmosfèrica. El resultat final d’aquest estudi va demostrar que són les baixes pressions les que produeixen un augment del dolor en aquest tipus de pacients.
Quan es produeix una baixada de la pressió atmosfèrica?
Típicament abans d’un canvi de temps: amb l’arribada d’un front, d’una tempesta...
Per tant, per a un pacient amb problemes articulars no seria recomanable viure o viatjar a Galícia, Anglaterra o Escòcia, on plou un dia sí i l’altre també?
No és així per una raó: a Anglaterra, per exemple, la pluja no els arriba amb un front fred, sinó amb un de càlid, i en aquest cas no es produeix primer un descens i després un ascens de la pressió com passa a Catalunya. És un altre mecanisme. I, de fet, aquí una llevantada no ha de provocar dolor per força. És la situació meteorològica en què pot ploure a Catalunya sense necessitat que baixi la pressió.
Passem de la pluja al vent. Quins efectes pot causar en les persones?
Anímics. Un estudi fet pel psiquiatre de l’Hospital del Mar Antoni Bulbena, en el qual també vaig col·laborar, va trobar una incidència en ingressos per crisis de pànic i ansietat aguda a l’àrea de Barcelona associada estadísticament al vent de ponent.
És certa la dita que els empordanesos estan tocats per la tramuntana?
Hi ha alguns estudis que indiquen que aquest vent produeix una certa alteració de l’estat anímic. De fet hi ha una coincidència de fenòmens entre Barcelona i l’Empordà. A la zona de Barcelona el vent de ponent arriba molt sec i provoca un augment de la temperatura i de la càrrega d’electricitat estàtica. És molt desagradable. I a l’Empordà la tramuntana també és molt seca, però si ve del nord-est és freda, mentre que la que ve del nord és més càlida. La meva tesi és que la que provoca més pertorbació a les persones és la tramuntana càlida i seca, les mateixes característiques que té el vent de ponent a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.