Una persona entra a un local d’Amazon Go, agafa una ampolla de beguda energètica i, sense fer res mes, surt i se’n va a casa. Això que sembla impossible ja és una realitat. En sortir, un sistema de control escaneja i cobra el producte de manera instantània. No gaire lluny d’allí, un empleat d’una empresa de transports aixeca fàcilment, amb ajuda del seu exoesquelet, una caixa de 60 quilos.

Per sort o per desgràcia (alguns creiem més en una cosa o en l’altra), el món serà cada cop més així. Hi haurà llibreries convencionals d’aquí a 10 anys? No ho sabem, però veiem que cada cop n’hi ha menys. Hi haurà escoles d’idiomes? Potser sí, però en aquests moments està fent furor un sistema de traducció simultània instantani que permet que un xinès de Pequín i un menorquí puguin entendre’s perfectament gairebé en temps real, cara a cara.

La tecnologia, ens agradi més o menys, s’ha convertit en una realitat alhora transformadora i invasora. Aparentment ens facilita la vida però segurament també ens la complica una mica més. Tots anem molt contents amb el nostre telèfon intel·ligent però ho passem malament quan se’ns espatlla o quan ens l’oblidem. Hi ha gent que comença a tenir síndromes d’abstinència quan no disposa d’una determinada tecnologia en un moment específic.

El que és evident és que, en molts àmbits, la tecnologia fa possible el que semblava impossible. Aviat parlarem per mòbil sense mòbil i serem capaços de veure la televisió sense aparell. Coses que tan sols fa unes dècades semblaven de ciència-ficció estan a punt de convertir-se en realitat.

El que resulta a vegades complicat és saber si l’impacte que tindrà una nova tecnologia serà disruptiu o tan sols es quedarà a mig camí. A vegades s’han dit coses (que desapareixeria el paper, per exemple) que no han estat finalment ben bé així. Tots continuem vivint envoltats de papers. Fins quan? Els cotxes sense conductor reemplaçaran els actuals? A tothom li agradarà deixar d’experimentar el plaer de conduir per una carretera i anar canviant de marxes?

I, més enllà, començaran a aparèixer persones anti-tecnologia? Que vulguin viure apartades del món (si és que això és possible) i desconnectades de tot i de tothom? No ho sabem, però podria ser força versemblant si el tsunami d’invasió tecnològica continua in crescendo durant els pròxims temps.

En l’àmbit empresarial, és evident que qui no s’espavila corre el risc de posar la seva organització en perill. Serem els professors com jo substituïts per hologrames omniscients dintre de poc? Robots virtuals que ho saben tot i que estan preparats per respondre a qualsevol pregunta? Cada sector empresarial s’ha de preguntar quin risc real hi ha que l’activitat que desenvolupa ara mateix pugui ser substituïda de manera abrupta per una tecnologia radical que alteri les regles del joc. Diuen que ja es poden imprimir cotxes i cases amb un cost realment baix. Posarà fi això a l’especulació immobiliària o contribuirà al fet que la nostra Costa Brava encara estigui més destrossada?