Societat

SONIA MANKONGO

COORDINADORA DEL PLA D’EDUCACIÓ DEL CAMERUN AMB L’ENTITAT ZERCA Y LEJOS

“Encara ens costa trencar el silenci contra la violència que patim”

El descobriment dins la pròpia família de les injustícies de la societat patriarcal la va enfortir per traçar un futur de llibertat i compromís amb els drets de les persones més vulnerables

Quins són els principals drets que les dones veuen vulnerats al Camerun?
El de l’educació, sobretot, per això estem tirant endavant la iniciativa Ellas Cuentan per promoure una formació ben àmplia. Encara que en alguns països s’hagin produït millores, en general, a l’Àfrica les nenes són les grans marginades del sistema escolar.
Per motius econòmics?
En àrees rurals i amb pocs recursos no és fàcil enviar els fills a l’escola que no és gratuïta. A la vegada hi ha d’altres factors que hi incideixen, com ara els embarassos precoços davant la manca d’educació sexual i l’escàs ús dels contraceptius. També els conflictes armats que posen les dones i les nenes en una situació de molta vulnerabilitat.
Vostè ha denunciat els matrimonis forçats com una greu violència contra la integritat i la llibertat de les dones.
Efectivament, és una pràctica tradicional que s’ha d’erradicar a través d’un canvi de mentalitat respecte al rol de la dona i respecte a tot el grup. Perquè els codis socials marquen que estigui malvist que una noia romangui soltera després de la pubertat i d’altra banda els pares temen que la seva filla quedi embarassada abans de casar-se, la qual cosa representaria una gran vergonya per a tota la família. Mentre es mantinguin els estereotips masclistes les dones no podran viure en llibertat.
La llibertat es relaciona amb l’educació, no?
Sí, l’educació és l’eina més eficaç per aconseguir una integració en igualtat de nens i nenes, canvia el futur de les dones ja que augmenta la seva autonomia i llibertat d’elecció i redueix la possibilitat de patir violència de gènere, una violència que els governs, les institucions i les comunitats oculten. Encara ens costa trencar aquest silenci i entendre el valor de l’educació.
En els darrers anys un bon nombre d’activistes africanes estan lluitant pels drets de les dones i la seva tasca ha quedat recollida en l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible. Tenen impacte en la població?
Són figures molt importants que solen formar part del món polític, intel·lectual, de l’emprenedoria i que estan obrint camí. Però la majoria de la població no les té com a referents de forma directa perquè si no tenen accés a l’educació, tampoc la tenen a la informació i no les coneixen. Per això insisteixo en la gran feina de sensibilització que cal fer al si de les famílies sobre els perills dels matrimonis infantils i la importància que les nenes estudiïn. A les escoles s’ha d’educar en el respecte i en la igualtat de tots els éssers humans.
Es tracta de canviar el rol que manté a la dona subjecta a l’espai domèstic?
Sí, perquè si s’hi sent coaccionada ja sigui per la família o per tot l’entorn, se li tallen les ales per perseguir els somnis i les expectatives en altres àmbits en els quals també podria realitzar una gran aportació. No té cap sentit que els països que es volen desenvolupar no ofereixin les mateixes oportunitats als homes i a les dones.
És un tema de patriarcat?
Sempre hi ha el patriarcat darrere les discriminacions envers les dones. Cap tradició, ni cap cultura ni cap religió enlloc del món pot legitimar les desigualtats i les diferents formes de violència contra les dones. Totes les persones aspirem al benestar, a la llibertat, a la felicitat.
Hi ha qui apel·la a tradicions inamovibles.
És un error, una cultura té dret a evolucionar i introduir tots els canvis que la mantinguin viva perquè som les persones les que l’estem construint amb els nostres coneixements i experiències.
Ha explicat que la seva mare va tenir cinc filles i cap fill i que això als ulls de la societat li va impedir convertir-se en una dona completa. És així de dur?
Sí, ho és, no et diran mai que un nen val més que una nena però d’una manera subtil t’ho fan sentir. I això és una violència, no t’ensenyen a estimar-te a tu mateixa sinó que t’adones que tothom hauria preferit que fossis una altra persona, que fossis un nen...
Volia ser un nen?
Jo no em vaig quedar presonera d’aquest pensament sinó que em vaig proposar estudiar molt per demostrar que una nena pot fer el mateix que un nen.
Es va sentir sola?
Sola no, les meves germanes també van fer el seu propi camí i vam tenir el suport de la mare que ens deia que no permetria que ens passés el mateix que li havia passat a ella, i dintre de tot el pare, almenys, valorava la importància de l’escola i no li mancaven recursos per enviar-nos hi. Però moltes dones no han tingut la nostra sort ni la nostra força i s’han quedat tancades en una vida que no volien per tal de ser acceptades. Això et destrueix com a persona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.