Economia

EL PORT DE LA SELVA

Racons únics i irrepetibles que captiven el visitant

El patrimoni cultural del Port de la Selva correspon a tots els períodes històrics, des de la prehistòria fins a l’actualitat

Als anys seixanta l’explotació turística comença a ser una re

alitat al municipi

Un grup d’intel·lectuals van ser els primers visitants
Amb l’arribada de francesos i belgues comença el turisme

El Port de la Selva era un poble de tradició marinera i de terrassans que anava subsistint gràcies a la pesca, la vinya, l’olivar i l’hort. A l’estiu, però, tota “aquesta monotonia es trencava amb l’arribada dels “senyors” estiuejants, la majoria d’ells de Barcelona, alguns descendents llunyans del poble, altres atrets pel que del poble contaven els antics “descobridors” de la bellesa de la nostra badia i la costa del cap de Creus: poetes, dramaturgs, escriptors... o bé el que expressaven plàsticament els pintors, amb els seus paisatges encisadors”. Així descriu l’historiador Isidre Corominas en el seu llibre La mar d’Amunt els primers estiuejants que van arribar al Port de la Selva als anys vint, als quals els veïns el poble, mig en broma o de manera despectiva, nomenaven “culs blancs” perquè solien vestir totalment de blanc.

Entre aquests primers “senyors” visitants hi havia un grup d’intel·lectuals entre els quals hi havia Tomàs Garcés, “un dels primers, sinó el primer d’anar-hi”; també Alexandre Plana i Josep Maria de Segarra, que hi va trobar inspiració per a algunes de les seves obres d’ambient mariner, com ara La balada de Luard el mariner o Cançons de rem i de vela.

Josep Vicenç Foix (J.V. Foix) també va fer moltes estades al Port de la Selva, des de l’any 1925 fins a la data de la seva mort, el gener de 1987. El poeta, periodista i assagista català hi anava cap a finals de juny fins a primers de setembre, i “hi feia passejades en barca i el captivava el paisatge de les roques del cap de Creus i el mar”. “Aquest paisatge, la gent, els racons del poble, les cales i l’empremta que el pas del temps hi deixava van ser presents en el procés creatiu del poeta”, explica la Fundació J.V. Foix.

Però no va ser fins als anys seixanta que l’explotació turística comença a ser una realitat al poble i es converteix en l’activitat econòmica més important. Ferran Bach descriu uns moments d’estiu de J.V. Foix al Port de la Selva en la presentació del llibre Entre algues do’m la mà: “Els turistes francesos i belgues foren els primers estrangers que trobaren en aquesta banda del Pirineu un paradís particular, un racó de món on s’entenien en francès i se sentien transportats cap al passat. En aquella època els pescadors del Port estaven disposats a dormir al celler i fins i tot, a les barques, per poder llogar el llit als estrangers. Vivien en cases sense dutxa ni comuna i cuinaven amb fogons de carbonet...”

Amb l’increment del turisme, el Port de la Selva també va créixer en nombre de cases i es van multiplicar les urbanitzacions. Malgrat tot, ha sabut conservar un caire de poble de pescadors.

Actualment al municipi hi ha una oferta hotelera renovada, apartaments i càmpings. A més, disposa d’una important xarxa comercial i una variada oferta gastronòmica.

Passejos i visites

Amb racons únics i irrepetibles que captiven el visitant, el Port de la Selva disposa d’una gran riquesa de paisatges que, tal com defineix el web de l’Ajuntament “combinen la blavor del Mediterrani, la verdor de les vinyes i, aixecant-se arran de mar, muntanyes esculpides pel pas del temps amb cims d’alçades destacables com Sant Salvador de Verdera (671 metres) i el puig de Queralbs (621 metres). El cap de Creus, darrer contrafort dels Pirineus, on s’assenta la nostra vila, té una morfologia amb costes escarpades resultants de l’acció erosiva del mar i el vent, amb abundants valls fluvials inundades pel mar que originen una costa articulada amb cales pintoresques, caps elevats i promontoris abruptes, així com diverses illes”.

El municipi ofereix la possibilitat de passejar vora el mar, al port, el club nàutic i el camí de ronda, en direcció a Llançà, o bé pel camí de les cales, fins a la Tamariu. A tot això, cal afegir-li el “llegat cultural, amb un patrimoni històric de primer ordre que té el seu màxim exponent en el monestir de Sant Pere de Rodes, sense desmerèixer les restes que van des del neolític fins a l’arquitectura tradicional de la pedra seca”, diu l’alcalde, Josep Maria Cervera, al web de l’Ajuntament.

El patrimoni cultural

El patrimoni cultural del Port de la Selva correspon a tots els períodes històrics, des de la prehistòria fins a l’actualitat, però destaquen els monuments del període medieval. En el nucli urbà es pot visitar l’església de Santa Maria de les Neus, en la qual destaca per la seva antiguitat la imatge de Sant Pere, d’estil gòtic, i s’hi venera una imatge també gòtica de la Mare de Déu que procedeix del monestir de Sant Pere de Rodes. Destaca també l’església de Sant Fruitós de la Vall, el castell de Salvador de Verdera, l’ermita de Sant Baldiri Taballera i el pont vell, al qual s’atribueix un origen medieval.

Però el màxim exponent del patrimoni cultural del Port de la Selva és el conjunt monumental presidit pel monestir de Sant Pere de Rodes, declarat bé cultural d’interès nacional pel Departament de Cultura de la Generalitat el 1997. El conjunt el formen el monestir de Sant Pere de Rodes, el castell de Sant Salvador de Verdera i l’antic poble de Santa Creu de Rodes. El monestir, situat a uns 520 metres d’alçada, té un domini visual de la badia del Port de la Selva i la mar d’Amunt, a més de bona part del massís del cap de Creus.

Al municipi, també destaca el megalitisme, que queda plasmat en quinze elements. Hi destaquen els dòlmens de la Mora, les Mores Altes i la Taula dels Lladres, i el paradolmen de la Pallera, de la primera meitat del III mil·lenni aC.

Escampades pel territori hi ha també restes d’arquitectura popular com són els forns de rajols de Canavall, al costat del molí de Canavall, un antic molí de gra, i del Corral de l’Almeda.

FITXA

Habitants: 980 Extensió: 41,62 km² Establiments hotelers: 10 Places hoteleres: 320 Hostals i pensions: 5; Hotels d’1 estrella: 1; Hotels de 2 estrelles: 1; Hotels de 3 estrelles: 1 i Hotels de 4 estrelles: 2 Càmpings: 3 amb 1.955 places. Apartaments: 501 HUTS. Cales: Aiguadolç de Taballera, Cativa, Corquell, Fornells, Galera, Galladera, Prona, Serena, Talabre, Torta i cala i platja de Taballera. Platgetes: del Racó d’en Coca, del Mirador, del Rec de Canet, de la Colomera. Platges: d’en Balleu, d’en Pere Esteve, d’en Rabés, d’en Robert, d’en Taita, de la Tamariua, de les Clisques, de les Violetes, de Vaquers, del Pas, del Port de la Selva, del Port de la Vall, del Solà de s’Arenella i dels Capellans.
JOSEP PALTRÉ RESTAURANT LA TINA DEL PORT

“El nostre principal turista és català”

Josep Paltré és el propietari del restaurant La Tina del Port, un establiment que Paltré va adquirir al 1968 i que a principis dels anys setanta va convertir en restaurant i més tard va ampliar fent-hi també un hostal.

A més del restaurant, hi va construir un hostal?
Entre el 1969 i 1970 vaig començar a enfocar-lo com a restaurant, però em vaig adonar que al Port de la Selva hi havia mancança d’allotjament i vaig construir habitacions a les plantes de dalt del restaurant. En aquell moment l’hostal era el més nou que hi havia. Al restaurant sempre hi hem fet una cuina molt casolana i del país.
Vostè encara hi treballa ara?
No. Jo ara ja estic jubilat. Hi treballa la meva dona, que és la gerent, les meves filles, i aquest estiu s’hi ha incorporat la meva neta. A més del restaurant tenim diferents productes d’allotjament: apartaments i habitacions.
En tots aquests anys, com ha evolucionat el turisme al Port de la Selva?
Al Port de la Selva el van donar a conèixer tota aquella sèrie d’intel·lectuals que van començar a venir als anys vint. Amb la guerra civil el poble va quedar força aixafat, i no va ser fins als anys cinquanta que els francesos ens van començar a descobrir, i el boca orella va fer que vinguessin molts a passar les seves vacances al poble. Si a tot això s’hi afegeix que l’any 1962 es va inaugurar l’hotel Porto Cristo i va començar a treballar amb operadors turístics anglesos i també alemanys, això va donar molta vida al poble, i darrere de tot això van obrir molts bars i restaurants. Paral·lelament a tot això, inversors belgues van venir al municipi a construir apartaments que els llogaven directament al seu país, i això també va ser molt important perquè venia molta gent que donava molta vida als bars i restaurants.
I ara com està?
Ha canviat. Ja no venen tants turistes perquè no es fa promoció en origen. A més, hi ha molta oferta arreu perquè el món s’ha globalitzat i som un país bastant car. Ara el nostre principal turista és el català, que sempre hi ha sigut, al Port de la Selva, i avui hi continua venint. Abans el turista venia a sopar cada dia i demanava graellades, suquets i sarsueles. En canvi, ara es treballa molt menú, això sí, equilibrat, i el turista ve al restaurant una vegada a la setmana.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.