Successos

JOAQUÍN AMILLS

PRESIDENT DE SOSDESAPARECIDOS, QUE LLUITA PER TROBAR PERSONES DESAPAREGUDES

“El temps mai juga a favor del desaparegut, sempre en contra”

Recomana denunciar al més aviat possible una desaparició i remarca la rapidesa de les alertes penjades a la xarxa i la col·laboració ciutadana com eina bàsica per a la localització

L’11 de setembre del 2008 el seu fill (no era fill biològic, aclareix, però ell ha estat el seu pare a tots els efectes) va desaparèixer a les costes d’Almeria i mai ha estat localitzat. El 2010 va fundar Sosdesaparecidos, que en poc més d’una dècada s’ha convertit en un referent de solidaritat en la recerca de persones desaparegudes.

L’esperança de trobar un ésser estimat desaparegut només es perd quan es troba el cos?
Sempre hi ha l’esperança de trobar-lo, sigui en bon estat o el seu cos, perquè és la manera de saber la veritat, que és el que ens falta als familiars de persones desaparegudes. La veritat és un dret. Sense la veritat no podem posar punt final. Tenim el dol congelat.
Quines són les dades actuals de desaparicions? La societat té consciència del problema?
El 2018 les dades eren de 12.330 persones desaparegudes a tot l’Estat. Però en deuen ser més, perquè es van començar a comptabilitzar a partir del 2007/2008 i encara falta incorporar dades a la base de persones desaparegudes i restes humanes. El 2018 es van denunciar 29.740 detencions, el que representa 81 o 82 cada dia. Això vol dir que avui es denunciarà la desaparició d’unes 80 persones i 2 o 3 no les trobarem mai més. Aquesta és la dada que importa. La societat ara va sabent del problema i de com n’és de dramàtic ser familiar de desaparegut. Hem de sensibilitzar i conscienciar. La missió és que la gent sàpiga que si ha 12.330 desapareguts, de víctimes n’hi pot haver 130.000 o 150.000, que són els familiars.
Quin consells li donaria, a una persona que demà es trobi amb la desaparició d’un familiar?
Primer, trencar el mite de 24 hores. S’ha de denunciar al més aviat possible i donar tots els detalls que es recordin. El temps mai corre a favor, sempre corre en contra dels desapareguts. Després de la denúncia, trucar als nostres telèfons, sempre tenim dues línies obertes, o contactar a través de les xarxes socials. I difondre com més aviat millor. I intentar no perdre els nervis. És un qüestió tremenda, però el familiar ha d’assumir que la localització no està a les seves mans.
Molts de casos de desapareguts amaguen un cas criminal? Són crims perfectes?
Hi ha molts casos que sí que amaguen un cas criminal, però no tots. Hi ha persones que han pogut tenir un accident i no han estat trobades. També hi ha casos que són una fuga, una desaparició voluntària. I tenen dret a no ser localitzats. Penso que no existeix el crim perfecte. Tenim molt bons policies. Igual com hi ha desaparicions que mai es resoldran, hi haurà algun acte criminal que no es descobrirà. Però darrerament s’estan resolent casos de fa 10 anys. Inclús, fa poc, un cas de fa 37 anys. Això vol dir que la investigació no cessa mai. Pot estar aturada, però en qualsevol moment es pot reiniciar.
Com és la relació amb els cossos policials?
Ara gaudim d’una relació cordial amb els cossos de seguretat. Hem demostrat treball, honradesa, seriositat. I ells i nosaltres perseguim un objectiu comú, que és trobar una persona. Són moltes les comissaries que, quan algú va a denunciar, li aconsellen que acudeixi a nosaltres. Això no vol dir que la policia ens hagi d’informar a nosaltres. Nosaltres no investiguem, però si nosaltres rebem una informació la passem a la policia. Són moltíssims els casos que es resolen per la col·laboració ciutadana. I cada any en són més.
I la relació amb altres associacions de desapareguts?
Pràcticament nul·la. Hem intentat moltes vegades que hi hagi unitat i no ho hem aconseguit. Segurament perquè nosaltres som una entitat amb pressupost zero. No acceptem diners, ni de familiars, ni d’associacions, ni d’enlloc. Això ens fa ser diferents i potser a alguna gent no li agradi. Tot el que fem és amb caràcter gratuït. La nostra única moneda és la solidaritat. El nostre objectiu és ajudar les famílies. Tal com actuem, donem credibilitat a la solidaritat. No ens fan falta els diners, només la solidaritat.
Es podrien evitar desaparicions i morts amb geolocalitzadors?
Sí. Fa unes setmanes hem presentat un geolocalitzador que creiem que és únic. És necessari, i no només per a persones amb Alzheimer, sinó per totes les persones vulnerables. L’any 2018, 454 persones majors de 65 anys no van ser trobades, i amb un geolocalitzador tots s’haurien trobat d’una manera o altra. És absurd que havent-hi tecnologies no s’apliquin. Seria lògic que, en casos de persones que no tenen mitjans, el cost l’assumís l’administració. Comparat amb el cost de mitjans públics de dies o setmanes de recerca, el geolocalitzador és una inversió que es rendibilitza per si mateixa. És dur haver de parlar de rendibilitat quan es parla de vides humanes, però per a segons qui tot es tradueix en números.
Què falla quan hi ha tantes persones desaparegudes i, per altra banda, milers de cadàvers sense identificar?
El problema són els recursos. Recursos que fa anys que demanem. Tant humans com tecnològics. Igual que demanem eficàcia i rapidesa a la policia, hem de reclamar mitjans a qui correspongui. La gran quantitat de cossos sense identificar és un problema de manca de mitjans i de temps. En segons quins llocs es tarda 30 o fins i tot 50 dies a extreure ADN d’unes restes. Però estic esperançat que de mica en mica anirem resolent aquesta manca de recursos.
Fa falta una regulació legal sobre l’estat dels desapareguts?
Sí, i tant. Estem treballant en el tema de l’estatut del desaparegut. S’han de canviar aspectes legals i s’ha de modificar el temps perquè es declari una persona difunta. Avui en dia s’ha d’esperar 10 anys, i es poden donar situacions econòmiques dantesques en les famílies, que tenen les mateixes càrregues però menys ingressos i no poden donar de baixar un cotxe, ni vendre les propietats... Nosaltres demanem que el termini, si la família vol fer el tràmit, siguin dos anys.
Què preval, buscar el desaparegut o reconfortar la família?
No preval una cosa sobre l’altra, van encadenades. La primera és la localització; per això és tan important la rapidesa de difondre. Un cop un familiar contacta amb nosaltres i ens passa dades, denúncia i fotografia, tardem 35 minuts o inclús menys a pujar l’alerta a la xarxa. El temps mai corre a favor, sempre corre en contra, i quan parlem de persones vulnerables, pitjor. A la família, en els primers moments se l’aconsella. Nosaltres som familiars de desapareguts. Tenim 34 coordinadors, un equip molt complet, i a mesura que passa el temps les necessitats són diferents, i si la família ho requereix li donem assistència, jurídica, psicològica o de detectius.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.