Política

CARLES MUNDÓ

EXCONSELLER DE JUSTÍCIA

“La sentència tira per terra el relat polític del cop d’estat”

“Gran part del text es dedica a explicar per què no hi ha rebel·lió i no perquè es condemna per sedició”

“Vaig anar a la presó per un delicte del qual he estat absolt i m’han de compensar”

El tribunal hauria mantingut les penes altes per compensar els magistrats que volien la rebel·lió

L’advocat Carles Mundó, conseller de Justícia durant el govern de Puigdemont, ha estat condemnat a pagar una multa de 60.000 euros per un delicte de desobediència. A més, el Suprem li imposa un any i vuit mesos d’inhabilitació especial per exercir qualsevol càrrec públic. Mundó, que va assistir al judici en llibertat provisional, va estar 33 dies en presó preventiva.

Què li sembla la sentència?
Gran part del text es dedica a explicar per què no hi ha rebel·lió en lloc d’explicar per què sí condemna per sedició. Suposo que té una explicació: que és que durant molts i molts mesos tot el relat de la Guàrdia Civil i de la fiscalia es va centrar a justificar el perquè d’una rebel·lió que després ni el Tribunal Suprem no ha acceptat. Un exemple clamorós d’això és que allò que va fer córrer rius de tinta als mitjans de Madrid i que va servir al jutge instructor per mantenir presons provisionals i per sostenir la rebel·lió, com és el document Enfocats, ara i després de tot l’enrenou a l’entorn del document, la realitat és que en 500 pàgines de sentència no surt esmentat ni un cop.
La sentència contradiu tota la investigació que s’havia fet...
Contradiu tot el relat fet en les dotzenes d’atestats de la Guàrdia Civil, contradiu també la base de l’acusació del jutge instructor, que qualifica els fets de rebel·lió i basant-se en aquesta acusació manté presons provisionals i suspèn càrrecs electes. I és una sentència que contradiu de dalt a baix la posició sostinguda per la Fiscalia General de l’Estat i pels fiscals del Tribunal Suprem que han fet seu aquest relat de la rebel·lió. I contradiu el relat polític fet per alguns partits espanyols quan parlen de cop d’estat. Tot aquest gran globus que han inflat a l’entorn de la rebel·lió s’ha acabat demostrant que va ser un autèntic muntatge. Vull recordar el manifest de 120 catedràtics de dret penal en què ja advertien que de cap manera es podia entendre que els fets de setembre i octubre fossin coincidents amb la violència que exigeix el tipus penal de la rebel·lió.
Condemnar per sedició però amb penes altíssimes.
És clar que són unes penes duríssimes i que no es corresponen amb la realitat dels fets. Aquí hi ha una sentència que condemna per sedició sense que hi hagi violència i condemna per malversació sense que hi hagi despesa. Per tant, si el raonament que hi ha al darrere no és jurídic, vol dir que és polític. Mai ho sabrem del cert però aquest era un tribunal format per set magistrats i és possible que algun d’ells considerés que sí que s’havia de condemnar per rebel·lió. Per tant, en la recerca d’aquesta unanimitat que el tribunal ha volgut demostrar, és possible que hi hagi hagut una mena d’acord pel qual cau la rebel·lió en la sentència però en canvi es mantenen les penes que s’haurien imposat si s’hagués acabat condemnant per rebel·lió. Recordem que en uns casos la fiscalia per rebel·lió els demanava 16 anys i n’han acabat rebent 12 per sedició.
L’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, es vantava dient que si no hagués estat per ella hi hauria hagut absolució.
Em costa entendre que algú pugui sentir-se orgullós d’haver aconseguit que algú passi 13 anys a la presó.
Vostè demanarà una compensació pels 33 dies que va estar en presó provisional.
Em van posar a la presó per un delicte del qual he estat absolt i, per tant, els dies que d’acord amb la sentència he de passar a la presó són zero. Que hagi passat 33 dies en presó preventiva és evident que és responsabilitat d’algú. Entenc que haig de ser compensat pels dies que he estat privat de llibertat tancat en una cel·la d’11 m². Si em compensen, els diners aniran a l’Associació Catalana de Drets Civils perquè continuïn ajudant els presos i les seves famílies.
Com explica la gran diferència de condemnes imposades a vostè i als exconsellers Santi Vila i Meritxell Borràs respecte a les dels també exconsellers Forn, Rull, Turull, Bassa i Romeva?
Si tingués una resposta clara li ho diria. Jo crec que és una suma de diversos factors. Hi ha qui diu que és el fet de no haver continuat en política institucional. Aquest argument pot ser vàlid, però al costat d’això hi ha el cas dels exconsellers Puig i Serret, que estan acusats del mateix que estàvem acusats nosaltres i en canvi continuen en una situació complicada.
El PSOE diu que res d’indults.
El fet d’estar en campanya electoral i que el PSOE tingui com a objectiu prioritari intentar fer seus els votants de Cs els porta a fer el mateix discurs: generar un debat sobre uns indults que ningú demana. Qualsevol solució relacionada amb la llibertat dels presos només té sentit plantejar-la des de grans consensos i buscant el bé comú; crec que hi ha força consens que l’amnistia podria ser la via, tot i que no oblidem que per a l’amnistia cal canviar el Codi Penal i es requereixen 176 diputats al Congrés dels Diputats.
La CE ha tornat a dir que és un problema intern de l’Estat.
La fórmula del problema intern segur que és del manual de diplomàcia. La realitat és que el problema de Catalunya és des de fa dos anys present a tots els mitjans de comunicació de mig món i a totes les cancelleries dels països democràtics. Encara que externament no es pronunciïn, internament és una qüestió que preocupa. Quan en un estat hi ha dos milions de persones, com a mínim, que diuen que volen marxar no és una qüestió ni menor ni local.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.