La fi de l’anomalia energètica catalana

La derogació de l’antic marc legislatiu es fa via un decret llei de mesures urgents que també inclou un nou model de tramitació que permetrà reduir fins a 13 mesos el tràmit per autoritzar una instal·lació. Jaume Morrón, gerent d’EolicCat, associació que aplega els promotors d’energia eòlica, considera: “És el punt més important, un gran pas endavant, ja que el tràmit inclou una ponència que fa una avaluació prèvia per veure si el projecte s’emplaça en un lloc idoni, i això per al promotor és bo, ja que no s’arrisca a anar a una zona on no es poden ubicar molins de vent.” Morrón també destaca que el tràmit integri les autoritzacions energètica, ambiental, urbanística i paisatgística, a més d’incloure tant la instal·lació renovable com la línia d’evacuació d’energia a la xarxa: “En no quedar despenjada l’autorització urbanística, com passava abans, el procediment es podrà reduir a només 13 mesos.”

Molta feina a fer.

Des de l’àmbit dels fotovoltaics, el portaveu d’Unefcat, Manel Romero, posa l’accent en l’eliminació de les ocupacions màximes per a les instal·lacions fotovoltaiques: “Això ens permetrà escometre projectes importants, de 150 MW, com els que es fan arreu de l’Estat. Patíem un greuge comparatiu, i la limitació de les plantes a 3 hectàrees no engrescava els promotors.”

També es considera “lògic” que ja no es posin límits al sòl no urbanitzable per disposar-hi plantes, tret de les figures de protecció com ara la Xarxa Natura 2000, PEIN i zones de protecció d’aus. La modificació de la llei d’urbanisme per facilitar la instal·lació de sistemes d’autoproducció fotovoltaica serà un factor decisiu per estimular el sector: “Abans el tràmit es convertia en un procés molt farragós, un veritable viacrucis. Ara només serà necessària la comunicació prèvia per posar plaques als sostres en projectes d’autoconsum, quan abans calia una llicència d’obres que podien estirar el procediment fins als sis mesos.”

Tenim pressa.

El consultor Pep Salas, de Km0 Energy, veu en la reducció del període de tramitació el gran què del nou marc normatiu: “Això d’aguantar projectes durant dos anys era econòmicament fatal per al promotor.” Tampoc no amaga la por que “morin d’èxit, ja que això de la ponència d’energies renovables, per la qual s’analitza projecte a projecte, està molt bé, però si hi ha col·lapse...”: “Haurem de veure quina actitud tenen els tècnics, si són flexibles o obstruccionistes.” Amb tot, “cal reconèixer que aquestes consultes prèvies aniran bé per barrar el pas a projectes de caire especulatiu”. Val a dir que és previsible que amb la manca de punts de connexió que ja es percep arreu de l’Estat, en què es viu una bombolla, molts promotors posin els ulls en el territori català, on entraran projectes de manera massiva a curt termini.

Així mateix, Salas confia que l’administració faci valdre la seva autoritat davant les companyies distribuïdores “perquè garanteixin el millor accés a la xarxa, ja que, si bé no es poden negar a concedir un punt de connexió al promotor, et poden enviar a punts en què hagis de pagar més diners”. Tot i que la satisfacció amb la norma que deroga el decret 147/2009 és gairebé plena, els hauria “agradat que el legislador fos més agosarat, i, per exemple, hagués previst projectes en què es pot combinar l’aprofitament energètic amb l’agrícola, com passa a França, o obrir la possibilitat de fer projectes en sòl urbanitzable”.