Gran angular

Aranzels i Brexit causen neguit a les pimes

Les empreses exportadores es veuen obligades a reaccionar a la política de ‘càstigs’ comercials que apliquen els EUA i a la incertesa d’una Gran Bretanya fora de la Unió Europea

Comença l’hora de la veritat. Negociar un nou acord amb la UE no serà fàcil
Xavier Ferrer
Col·legi d’Economistes
Ens preocupa que els aranzels desposicionin els productes afectats
Cristina Serradell
ACCIÓ

Neguit contingut, en espera que els esdeveniments a banda i banda de l’Atlàntic –als Estats Units i la Gran Bretanya– s’encaminin per la via del seny, tot i que les últimes declaracions del primer ministre britànic, Boris Johnson, i el populisme exacerbat del president nord-americà, Donald Trump, encara atien més la temuda incertesa en l’àmbit comercial.

Tres dies després de fer-se efectiu el Brexit, Brussel·les i Londres van començar a ensenyar les seves cartes de cara a la negociació de la futura relació, per a la qual s’han donat deu mesos amb una pròrroga de fins a dos anys. I les posicions van començar des de punts prou allunyats i deixant en evidència que les converses per assolir el desitjat acord no seran fàcils.

Poc després que el cap de l’equip negociador de la UE, Michel Barnier, proposés un acord comercial “molt ambiciós” a Londres, això sí, condicionat al fet que se segueixin les regles i estàndards comunitaris, Johnson el va rebutjar deixant clara la posició que tindrà Londres a partir d’ara: “No hi ha necessitat d’un acord de lliure comerç que suposi acceptar les regles de la Unió Europea.”

El primer ministre britànic va deixar sobre la taula negociadora la possibilitat de tenir una relació sense tractat comercial, basada tan sols en acords sectorials i en les regles de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

“L’1 de febrer van marxar de la UE 70 milions de persones, el 15% del seu PIB i el 20% de la seva capacitat de defensa. I malgrat que s’hagi dit que ha estat un Brexit acordat, ara comença l’hora de la veritat. Negociar un nou acord amb la UE no serà fàcil, sobretot veient qui hi ha al costat britànic”, explica Xavier Ferrer, president del Comitè Economia Internacional i UE del Col·legi d’Economistes de Catalunya. L’acord al qual s’haurà d’arribar, diu Ferrer, serà comercial, però “també hi haurà espais en què caldran pactes bilaterals”.

Molts interrogants.

Per a l’economia catalana, el Brexit no serà “un xoc brutal o, almenys, no serà immediat”, prediu Ferrer, tot i que obre un interrogant sobre com acabaran sent regulades la fiscalitat, els programes logístics, els drets laborals, les finances i la presència de gairebé 2 milions de turistes anglesos que tenen en propietat al voltant de 700.000 habitatges a l’Estat espanyol, “els quals es trobaran amb una targeta sanitària que no serà vàlida”.

Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement ha estimat que un Brexit sense acord comercial tindria un impacte negatiu per a l’economia catalana d’entre 1.200 i 2.000 milions d’euros en cinc anys. Actualment, el Regne Unit és el cinquè soci comercial de Catalunya, i un Brexit sense acord afectaria un total de 48 productes, principalment d’automoció, química i alimentació.

Tanmateix, el procés que ha dut la Gran Bretanya a la sortida de la UE ha estat tan llarg que ha donat temps a prendre posicions, sobretot a aquelles empreses amb relacions comercials ja consolidades amb l’illa. Aquest és el cas d’Iberital, fabricants de màquines de cafè i components, empresa familiar exportadora de Sant Feliu de Llobregat. La preocupació que els genera el Brexit és relativa. Segons José Ruiz, vicepresident internacional d’Iberital: “Els nostres productes generen llocs de treball i, per tant, en cas que s’estableixin aranzels, en quedaríem fora precisament perquè els productes són industrials.”

Ruiz albira un “Brexit descafeïnat”, que afectarà més un sectors que uns altres, però del qual no s’espera que provoqui cap daltabaix. El temps, assegura, “anirà posant les coses a lloc”, ja que ni la Gran Bretanya ni la UE hi volen sortir perdent. Iberital exporta a més d’un centenar de països i les vendes a l’exterior superen el 55% del total.

Increment de costos.

“Fa trenta anys que els aranzels comercials han anat baixant, i l’anunci del govern dels EUA d’incrementar els existents ens ve de nou, però això no vol dir que les barreres no aranzelàries no existeixin. La globalització ens ha donat la sensació que tenim un món pla, on tot és més senzill, però només és una sensació”, explica Cristina Serradell, directora de la Unitat d’Internacionalització d’ACCIÓ

Donald Trump, president dels EUA, va fixar un augment aranzelari, amb el vistiplau de l’OMC, de fins al 25% per a certs productes agroalimentaris procedents d’Alemanya, França, la Gran Bretanya i l’Estat espanyol. L’increment era la torna al fet que aquests quatre països havien proporcionat crèdits tous a la firma Airbus, facilitant així la competència deslleial amb el gegant aeronàutic estatunidenc Boeing. Com a conseqüència, a partir del 18 d’octubre de l’any passat, l’oli d’oliva, el vi i la carn de porc dels productors catalans van quedar afectats per l’augment aranzelari.

“Més que no pas l’impacte, allò que preocupa és el fet que els aranzels provoquen un desposicionament dels productes afectats respecte a altres que són competència directa”, explica Serradell. Els EUA, assegura, són un mercat molt atractiu per al sector de l’alimentació, però alhora també és molt complex d’entrar-hi. Amb els aranzels, les empreses han d’assumir un sobrecost no previst i decidir si el repercuteixen en el consumidor o estableixen pactes amb els importadors per compartir el sobrecost.

“Moltes empreses estan esperançades que això sigui una qüestió temporal i juguen amb el marge que tenen per assumir el sobrecost i no traslladar l’increment al consumidor. També nosaltres, com a administració, esperàvem que l’OMC reculés en la seva decisió, atès que sembla que Boeing també ha rebut ajuts governamentals. Però es van afegint qüestions que encara atien més la guerra comercial, com l’anomenada taxa Google que vol aplicar la UE i que ha provocat noves amenaces per part del president Trump”, comenta Serradell.

Fer el salt als aranzels es planteja com una possibilitat una mica remota i cara. “Si una empresa, per exemple, exporta al Canadà, podria fer entrar als EUA els productes afectats a través d’aquest tercer país. També les empreses que tenen la possibilitat d’envasar el producte en territori dels EUA poden evitar-los, o bé fins i tot rebaixar una mica la graduació dels vins perquè no es vegin afectats. Tot i això, per a una pime no és fàcil buscar camins alternatius i que surtin a compte”, diu Serradell.

A Priordei, productors, envasadors i comercialitzadors d’oli d’oliva verge extra del Priorat, han estat més d’un any preparant tots els permisos per comercialitzar els seus productes en el mercat dels EUA. “Un cop ho teníem tot per poder començar, tant a la costa est com a l’oest, els aranzels ens han frenat perquè l’oli no té marge”, afirma Albert Ferrer, export manager de la firma. Assegura que si poguessin acreditar que el seu producte ha estat envasat a Grècia, Itàlia o Portugal, no es veurien afectats pels aranzels, “però això per a una pime és impossible”, i reclama que “Espanya negociï per començar les exportacions abans que acabi l’any”.

“Del multilateralisme d’Obama s’ha passat a la visió més empresarial que econòmica de Trump. Vull pensar que se suavitzarà la qüestió dels aranzels, però la gran anomalia és que als EUA hi hagi una administració personalista que no saps cap a on va”, rebla Xavier Ferrer.

LES XIFRES

3.000
Empreses.
D’aquest total d’empreses exportadores catalanes al Regne Unit, 2.200 ho fan de manera regular, principalment en vehicles (35%), aparells i material elèctric (8,5%) i plàstics (5%).
5,5%
d’Exportacions.
Aquest percentatge respecte al total exportat el 2018 al Regne Unit equival a 3.926,6 milions d’euros i converteixen aquest país en el cinquè soci comercial de Catalunya.
52,3
Milions d’euros.
El 2018, les exportacions catalanes d’oli d’oliva als Estats Units, un dels productes més afectats pels aranzels, van assolir aquesta xifra.
10.246
Empreses.
Aquestes són les companyies catalanes que exporten als EUA, de les quals 2.923 ho fan de manera regular, i en els últims quatre anys, de manera consecutiva.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.