Els desnonaments queden prohibits des del dia en què va entrar en vigor l’estat d’alarma i també durant els sis mesos posteriors. Com que el decret entrava en vigor el diumenge 15 de març, no hi pot haver cap desnonament fins al 15 de setembre. La mesura de gràcia, no obstant això, no és universal: la garantia s’aplica als habitatges de fins a 900 euros al mes i als casos en què no hi hagi una “alternativa habitacional”, segons va detallar el vicepresident de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias. Per evitar un encariment abusiu del preu del lloguer aprofitant la crisi sanitària, tots els contractes de l’habitatge habitual es prorroguen de manera extraordinària per un període de sis mesos.

El del lloguer és un mercat anòmal en què en una banda hi ha particulars i a l’altra banda també hi ha particulars, i el govern ha previst que un inquilí caigui en una situació de vulnerabilitat a causa d’un ERTO o de la reducció de jornada. En aquest cas, l’Estat ofereix microcrèdits a tipus d’interès zero i a retornar en sis anys (es pot ampliar fins a deu anys). Si després de la crisi sanitària de la Covid-19 es manté la vulnerabilitat, l’Estat s’ofereix a pagar el deute del lloguer en els casos de fins a 900 euros, i 200 euros de manteniment. “L’habitatge és ara un bé encara més imprescindible, perquè és la trinxera des d’on es venç el virus”, desafia Iglesias.

Si bé entre particulars hi ha cauteles negociadores i l’inquilí podrà demanar un “ajornament temporal i extraordinari” i s’obren set dies perquè trobi una solució amb el propietari, si el llogater és un gran posseïdor (de més de deu immobles) o un fons voltor, l’ajornament del deute és automàtic i el propietari té dues opcions: beneir una quitació del 50% mentre duri l’estat d’alarma o reestructurar el deute per un període de tres anys. “No és el mateix una parella de jubilats que reben una pensió baixa i que viuen gràcies al complement que els aporta la renda d’un pis o un local que han comprat després de tota una vida de treball que algú que té 115 o 20 pisos llogats o un fons voltor”, precisava ahir Iglesias.

D’acord amb l’última enquesta de població activa (EPA), a l’Estat hi ha 580.000 treballadors de la llar, però només en consten 394.171 com a afiliats al règim especial. El decalatge és un termòmetre de la irregularitat que viuen. En cas que quedin a l’atur o bé que vegin reduïda la seva jornada per culpa del coronavirus, ara tindran un subsidi que serà del 70% de la base de cotització per a tots aquells que estiguin donats d’alta abans del 15 de març, quan entrava en vigor l’estat d’alarma. Per aspirar a la prestació, hauran de presentar un d’aquests tres documents: la declaració responsable firmada per qui l’hagi contractat, la carta d’acomiadament o la baixa en el sistema especial d’empleats de la llar del règim general de la Seguretat Social.

Els treballadors temporals amb un venciment del contracte durant l’estat d’alarma i que no tinguin dret a cobrar la prestació d’atur perquè no tenen la cotització mínima tindran un subsidi excepcional. Es tracta d’una prestació d’un mes –oberta a ampliació si així es decideix– equivalent al 80% de l’indicador públic de rendes amb efectes múltiples (Iprem): és a dir, 438 euros. L’únic requisit és que la durada mínima del contracte extingit sigui d’almenys dos mesos per excloure’n les relacions contractuals esporàdiques.

L’esport està aturat, però la indústria que no només no s’atura sinó que creix en ple confinament és la del joc online. Per evitar que ara les cases d’apostes “facin negoci amb la preocupació i l’ansietat de la gent” i avivin la ludopatia, la publicitat queda vetada durant el dia i el ministre de Consum, Alberto Garzón, només permet a les firmes anunciar-se entre la una de la matinada i les cinc de la matinada, tant si és a la televisió com a la ràdio o en suport digital. “El context de confinament fa més necessari protegir les persones que tenen problemes amb el joc”, opina Iglesias.