Aquests dies han sorgit sovint preguntes dient on és la UE en aquesta crisi. Primer perquè la seva capacitat de coordinació quedava en evidència davant les accions particulars i interessades de cada estat membre, a l’hora d’afrontar l’actuació per frenar la Covid-19. Després, més crítiques davant la poca voluntat dels estats d’arribar a acords, exposant, els del nord, posicions que els del sud no volien o no podien admetre, i viceversa. De fet, ja es va anar veient que les institucions europees, especialment la Comissió Europea fent propostes constructives, i el Parlament Europeu alertant del desastre que suposaria la inacció europea, eren partidàries de l’acció conjunta i coordinada i implicaven els estats membres a rebaixar les seves pretensions en favor d’un acord comú i acceptable per a tots. I finalment tenim una bona notícia, en clau europea, com és l’acord al qual ha arribat l’Eurogrup, de mobilitzar 540.000 milions d’euros, en tres línies d’actuació. D’una banda, 240.000 milions d’euros a disposició dels estats membres, destinats exclusivament als efectes de la crisi de la Covid-19, però sense que estiguin condicionats a ajustos pressupostaris, tal com volien l’Estat espanyol i Itàlia, però que està lluny dels eurobons que no acceptaven Holanda i Alemanya. De l’altra, 200.000 milions d’euros a través del Banc Europeu d’Inversions, posats a disposició de les empreses, i, finalment, 100.000 milions d’euros que la Comissió preveu d’ajudes als treballadors. Tot plegat un bon acord econòmic i polític, que torna a posar la UE en el centre i que hauria de ser complementat amb un acord més ampli a la propera cimera de caps d’estat i de govern, en la qual fora bo que s’acordés un pla conjunt per fer front a la previsible crisi econòmica que vindrà després de la sanitària. És evident que la situació que vivim és molt dura i que ho altera tot i que, com sol passar en situacions de crisi, hi ha la temptació de tancar-se, però, en un món globalitzat com el món en què estem i com ho demostra la ràpida propagació del virus, anar pel camí de tancar-se no és la bona opció. Davant crisis globals, calen solucions i accions globals, naturalment respectant la gestió de cada administració, especialment les que estan més a prop de la ciutadania. I és aquí on té un paper fonamental la UE, com a espai de prop de 500 milions de ciutadans i de quasi la quarta part del comerç mundial. Els estats membres han d’entendre que el seu propi èxit depèn de l’acció coordinada. I és en aquest escenari que s’han de superar els recels històrics i recents entre els estats, com per exemple els que hi ha entre els del nord i els del sud. El camí és anar junts i buscar sinergies compartides, que siguin útils a les empreses i a la ciutadania, i deixar-se d’egoismes i interessos particulars. I perquè això sigui possible cal, com deia el president de l’Eurogrup, voluntat i flexibilitat, i jo hi afegiria que, a més, cal democràcia i solidaritat. L’objectiu és construir un espai europeu de llibertat on es respectin els valors de la UE i ningú hi quedi exclòs.