Opinió

EDUARD SALA

CAP D’ACCIÓ SOCIAL DE CÀRITAS BARCELONA

“L’assistència social encara és a l’UCI. Ens cal molta ajuda”

Ampliar al màxim les xarxes ciutadanes de solidaritat i fer donacions. Càritas fa una crida a actuar per aturar l’avenç de la misèria que està deixant la pandèmia

Els serveis d’emergència social de Càritas Diocesana de Barcelona van atendre, durant el mes d’abril, més de 3.021 llars, xifra que representa el doble que l’any anterior. Els seus 79 punts de distribució reparteixen aliments a més de 9.500 llars i s’ha triplicat el nombre de les famílies que els demanen ajut per primera vegada o que retornen després d’un temps de no haver necessitat la seva assistència.

S’ha triplicat el nombre de famílies que demanen ajut. Només en dos mesos?
És així. Just després una setmana de tancar les escoles, els petits negocis van anar plegant i les feines de cambrers, de neteja i d’altres d’aquest tipus van deixar d’existir d’un dia per l’altre. La crisi anterior havia deixat moltes persones vivint en precari: desnonaments, pèrdues de petites propietats o feines en negre. Totes aquestes famílies que vivien al dia des de feia uns anys ara ho han perdut tot. I també hi ha els retornats, que havien aconseguit treure el cap i han hagut de tornar a buscar ajuda. La Covid ha accelerat una realitat que ja vèiem a venir, que sabíem que existia perquè la gent ja estava vivint sota mínims. La pandèmia ho ha ampliat i ho ha amplificat. Així com en la crisi sanitària no hi havia respiradors, i es va estar a prop del col·lapse, en l’àmbit de l’assistència social encara estem a l’UCI. Estem ajudant persones que abans ens ajudaven a nosaltres i ara venen perplexes per la situació de desesperació en què es troben.
Perplexitat. És una paraula que pot definir la necessitat extrema sobtada a què s’enfronten?
I tant. Hi ha gent que fins ara ens ajudava a servir, o ens portava aliments o ens donava part de la seva producció a la botiga, que ara són ells els que ens necessiten, perquè han hagut de tancar, o perquè no han cobrat l’ERTO de què depenen des de fa dos mesos. I veus que no s’acaben de creure el que els està passant. Com aguantes dos mesos si no tens ingressos i no tens res al banc? Això és el que ens ha explotat de sobte. A aquesta realitat, s’hi afegeix el fet que el sistema social s’ha ensorrat. Moltes fundacions i empreses estan patint i ja no ens poden ajudar econòmicament. I, també, molts voluntaris amb què comptàvem ara no poden venir, perquè els hem de protegir de possibles contagis i perquè segurament tenen altres necessitats. A més de falta de subministrament d’aliments, estem sota mínim en ajut.
Des de Càritas també vetllen per persones que no poden pagar-se el lloguer o el relloguer?
Els serveis que nosaltres intentem donar engloben l’acollida, l’acompanyament i l’assessoria jurídica en línia, la distribució d’aliments en espècie i els menjadors socials on es reparteixen pícnics, les ajudes econòmiques per comprar aliments o per cobrir el pagament d’una habitació en un pis compartit. Hi ha casos de famílies de tres o quatre membres vivint tots en una habitació rellogada, que ara no poden pagar. I el pitjor és que qui els la relloga també ens demana ajut per poder pagar ell mateix el llogater.
La renda mínima garantida o l’ingrés mínim vital poden ser una solució a aquestes realitats?
Sí i no. Hi haurà gent a qui arribaran i podran ajudar-la a remuntar. Però la majoria de les persones que ajudem estan fora del sistema. No tenen dret a ser empadronats o no tenen papers. Hi ha moltes persones que viuen rellogades sense permís, i mai podran accedir a un paper o al certificat que els caldrà per tenir els papers en regla. I altres no podran demostrar que han estat treballant i han perdut la feina perquè treballaven en negre. Tenim l’exemple que la renda mínima garantida a Barcelona només arriba a 3.000 persones. Això és insuficient. I ja veurem on arriba l’ingrés mínim vital. Serà difícil que beneficiï el tipus de gent que atenem nosaltres. O fem una aposta clara per donar feina i garantir feina al màxim de gent possible o aquestes ajudes pot ser que no siguin suficients.
Què puc fer? Què podem fer per ajudar?
Ajudar i ajudar. És així de senzill. Donar feina de nou a la persona que treballava a casa, si és el cas. O comprar aliments o altres productes a la gent gran que tenim a l’escala. I adquirir tots els productes que puguem a les botigues que ens quedin més a la vora: el pa, els embotits... El que sigui. Cal enfortir la xarxa de solidaritat de proximitat. Ampliar-la i expandir-la al màxim. I necessitem aportacions econòmiques per garantir avals de compra, per tal que la gent pugui comprar menjar el més a prop possible de casa seva. O targetes moneder per a persones que encara es poden valdre per elles mateixes. Es poden fer donacions a qualsevol entitat que estigui fent assistència social. No ha de ser Càritas, pot ser la Creu Roja o moltes altres organitzacions que estan destinant tots els seus esforços a ajudar tanta gent afectada per la crisi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.