Aquesta setmana el govern espanyol ha sotmès a l'examen de la Unió Europea el seu pla d'austeritat, i a pesar de rebre missatges encoratjadors que s'està anant pel bon camí, Brussel·les també ha deixat clar que encara ha de progressar molt per poder passar de curs. En altres paraules, a la Comissió Europea no li acaben de sortir els números i per això demana al govern espanyol més mesures de control del dèficit amb vista al 2011.

La retallada extra que demana la UE se situa prop dels 8.000 milions d'euros i l'executiu de Zapatero ja ha tret la calculadora per veure com completa aquesta important suma. Una opció (que ja apuntem en aquestes pàgines) podria ser plantejar una reestructuració a fons de l'administració estatal, però aquest no sembla precisament el full de ruta que cal seguir. En comptes d'això, el govern espanyol ha optat per una via que ja coneix de sobres i que, a més, sempre li funciona: passar la pilota a algú altre. I aquest altre són les comunitats autònomes. La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ja ha avançat que hauran de ser els governs autonòmics els que carreguin el major esforç en aquest nou pla de sanejament i això vol dir, entre altres coses, que després de tota la polseguera aixecada per negociar el nou finançament català ara podríem haver de tornar al punt de partida.

També en la reforma laboral el govern de Zapatero mira de passar la pilota i repartir el cost polític. De moment, ho té difícil per sumar vots en la sessió parlamentària del proper 22 de juny perquè la proposta que ha aprovat aquest dimecres en Consell de Ministres no convenç ningú. El decret impulsa l'ús de l'anomenat contracte de foment de l'ocupació —amb 33 dies d'indemnització per acomiadament improcedent, davant els 45 dies dels contractes indefinits—, i obre la possibilitat d'abaratir l'acomiadament quan les empreses estiguin en crisi o prevegin fortes caigudes. A més, el text aprovat pel Consell de Ministres estableix que el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) assumirà el pagament de 8 dies d'indemnització en els contractes indefinits i els de foment de l'ocupació, i es marca l'objectiu a un any per tramitar la creació d'un fons de capitalització a l'estil del model austríac.

La proposta no ha agradat als agents socials. La patronal s'ha desmarcat titllant la reforma d'insuficient i poc concreta, mentre que els sindicats exemplificaran el seu rebuig en una vaga general. «Això no va enlloc; només a fer que cada vegada ens assemblem més al nord d'Àfrica i no tant al centre d'Europa», es lamentava aquests dies el secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez. Això sí, a pesar de l'emprenyada general, la data escollida per a la protesta (el 29 de setembre) denota que tampoc hi ha pressa per sortir al carrer —potser perquè en l'assaig del 8 de juny la resposta no va ser precisament massiva—. L'actitud de patronal i sindicats en la negociació laboral també ha estat de passar la pilota.

D'una banda, la patronal va veure amb bons ulls que la iniciativa vingués del govern, ja que calculava que se'n podria treure més que no pas pactant amb els sindicats, i de l'altra, els representants dels treballadors veien difícil superar el cost d'imatge davant els seus assumint alguna retallada. Està per veure encara quina serà l'actitud dels partits polítics, però la carta clau podria tornar a ser la de CiU.

El que sí que és clar és que la reforma laboral no contribuirà per si mateixa a generar nova ocupació, perquè, al cap i a la fi, l'empresari que ha perdut clients i negoci el que necessita per tornar a contractar personal és recuperar l'activitat, i no tant saber que quan hagi de prescindir d'algú s'estalviarà onze dies d'indemnització per any treballat.

Dimarts vinent, dia 22, també passarà examen el president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran, en l'assemblea de la patronal. Després de la venda de Marsans, són molts els que veuen més factible una segona oportunitat, i sobretot ara que el seu home fort, Jesús Terciado, ha guanyat les eleccions de Cepyme (la patronal espanyola de les pimes). Les eleccions també han situat en la vicepresidència el català Eusebi Cima, president de Fepime.