Somnis a la vora del mar
François Ozon adapta a ‘Verano del 85’ una novel·la d’Aidan Chambers que va llegir als 17 anys i que recull algunes de les constants de la seva filmografia
“La pel·lícula és una mena de síntesi dels 19 films anteriors de François Ozon”
“És molt important anar al cinema. Sense el cinema i l’art, no hi ha somnis, i sense somnis, la societat s’esfondra.” Ho comentava l’actor francès Benjamin Voisin en una entrevista a aquest diari fa tres setmanes al Festival de Sant Sebastià, però la reflexió val també per al Festival de Sitges, que acaba de començar, i per al conjunt del sector cinematogràfic, que viu una lenta recuperació després de l’aturada per la pandèmia. El jove actor, nascut el 1996 a París, va demostrar amb l’exemple que és coherent aquesta afirmació contundent: en rebre els resultat negatiu del test de coronavirus que es va fer, va volar a Donostia per promocionar Verano del 85, la darrera pel·lícula de François Ozon, que arriba avui als cinemes. Narra la història d’amor entre dos nois, interpretats pel mateix Benjamin Voisin i per Félix Lefebvre, durant unes vacances d’estiu a la costa l’any 1985.
Habitual dels escenaris teatrals parisencs, Benjamin Voisin confessa sense embuts que no coneixia Ozon: “Per ser honest, jo vinc del teatre, de Molière, Shakespeare, Racine... Porto anys fent-ne, i el cinema no m’interessava gaire. El meu agent va dir que tenia alguna cosa per a mi. Però no tinc una gran cultura cinèfila, i quan François Ozon em va fer el càsting, no havia vist ni una sola pel·lícula seva, no sabia ni qui era.”
Impactat per la novel·la
La pel·lícula adapta la novel·la de l’autor britànic Aidan Chambers Dance on my grave (Ball a la meva tomba), que François Ozon va llegir el 1985, abans de convertir-se en un cineasta de ressò internacional amb títols com Swiming pool, Franz o En la casa. “François Ozon va llegir el llibre als 17 anys –explica l’actor–, i és la primera pel·lícula que va voler dirigir, però l’ha acabat fent 35 anys després. Ha intentat fer la pel·lícula que hauria volgut fer als 17 anys.”
El llibre, publicat originalment el 1982, té molts punts de connexió amb la filmografia d’Ozon, segons Benjamin Voisin: “Quan es va estrenar Verano del 85 a França, molta gent deia que era una pel·lícula molt intimista que explicava qui és François, la descoberta del seu art i la seva sexualitat, el pas a la vida adulta. És una mena de síntesi dels seus 19 films anteriors.”
Un dels temes que planteja és el de l’homosexualitat, i ho fa sense prejudicis, en una pel·lícula lluminosa, estiuenca, tot i que la mort, tan habitual en l’obra del director, també hi té el seu lloc. “François Ozon ens va explicar que, quan tenia la nostra edat, l’homosexualitat es representava de manera negativa: la mare plorava, la germana es col·lapsava, el pare es posava furiós... Però ens va dir que la pel·lícula està en un altre lloc, parla d’un amor sa. François ens va escollir a Félix Lefebvre i a mi per parlar de l’amor, i ens era igual que fossin dos nois, dues noies, un noi i una noia... El que interpreto és l’amor.”
Benjamin Voisin ha construït el seu personatge, David, amb elements propis i d’altres robats a gent que coneix: “Crec que un actor ha de tenir una intimitat i desvelar-la només en part. Potser en David hi veig les meves ganes de llibertat, d’anar més enllà sempre. La seva violència, perversió i maldat no les tinc, però les vaig buscar en altres persones del meu voltant, observant-los, robant-los sense que se n’adonin. L’actor es fa veient els altres.” Tot plegat, per construir un personatge que fascina Alexis (Félix Lefebvre), un jove de 16 anys que descobreix la seva sexualitat gràcies a David. Tot i que veu en David allò que vol veure: “Sempre crees el que vols veure de l’altre. L’amor és quan vas més enllà de la il·lusió, llavors sí que estàs enamorat. Però al principi veus les imatges que vols veure.”